LA DEVOCIOTECA

Tercera pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals

2012-01-27T12:00:00.000+01:00

Quin sant tradicional català és patró, a lavegada, de dues importants ciutats catalanes? La tradició diu que va néixer enuna i va morir en l’altra.

Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta diàriarelacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquestperíode, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzarl'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibreDevoció, festa i veïnat. Us atreviu?

(Les preguntes en plantejaran a les 12 delmigdia. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi volafegir a mig fer)

Segona pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals

2012-01-26T12:00:00.000+01:00

De quin sant tradicional català eren lesrelíquies que van ser transportades travessant els Pirineus, dins una bota isobre un burro? Per cert, la tossuderia del burro, en quedar aturat, va indicarel lloc on s’havien (i s’hi van quedar) les relíquies.

(Les preguntes en plantejaran a les 12 delmigdia. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi volafegir a mig fer)

Primera pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals

2012-01-25T12:00:00.000+01:00

A quin sant tradicional català, els francesos,li van fer pujar la mosca al nas?

Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?

(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

Queden 24 hores i el concurs hagiogràfic es posarà en marxa

2012-01-24T12:00:00.000+01:00

Demà, 25 de gener de 2012 a les 12 del migdia,apareixerà la primera pregunta del ‘2n concurs hagiogràfic català: santstradicionals’. Durant 15 dies, a la mateixa hora, es renovarà la pregunta. Quitingui més encerts i hagi estat el primer, en més ocasions, en donar laresposta correcte (mitjançant els comentaris del bloc) serà guanyador oguanyadora.

Bona sort a tothom!

Més sobre el 2n concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals

2012-01-23T09:18:00.003+01:00

Els fidels catalans han venerat, en moltesocasions, santes i sants que mai han trepitjat el país. Generalment es deu alfet que les seves relíquies (ja fossin restes corpòries, les seves peces ielements utilitzats en vida o, simplement, de trossets de roba que havia tocata les restes o dècimes de l’oli de les llànties que cremaven davant les sevestombes) havien estat rebudes a un monestir, catedral o església catalana.D’altres, simplement mai han existit. Les vides van ser manllevades d’altresbiografies o, simplement, van ser fruit de la imaginació. Uns i altres hanestat consolidats per la tradició i la devoció continuada en el transcurs delssegles.

A aquestes santes i a aquests sants aniràdedicat 2n concurs hagiogràfic.

Com en la passada edició, les respostes haurande deixar-se com si fos un comentari a l’apunt corresponent. Avanço que elscomentaris, i per tant respostes, dels participants seran sempre visibles. Laintenció del concurs, almenys des de l’organització, és passar una temps divertit i potenciar, en la mesuradl¡el possible, el coneixement sobre les nostres santes i els nostres sants. Osigui que, qui vulgui posar-se el repte a un nivell alt, que s’abstingui de miraraquests comentaris fins que deixi la seva resposta.

Ja queda menys...

El premi:

Proper 2n. concurs hagiogràfic català: sants tradicionals

2012-01-21T20:36:00.001+01:00

A partir del 25 de gener, cada dia i a la Devocioteca, una nova pregunta sobre sants tradicionals catalans. Durant 15 dies. La guanyadora o el guanyador obtindrà un exemplar del llibre Devoció, festa i veïnat amb dedicatòria inclosa de l’autor. Les preguntes apareixeran al bloc a les 12 del migdia.

Esmoleu bé els vostres coneixements hagiogràfics...

Aviat, més informació...

La imatge de sant Antoni Abat a l’antic temple parroquial

2012-01-14T15:41:00.005+01:00

La recent troballa, a l’Arxiu Episcopal de Vic, d’una acurada descripció del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu destruït pel juliol de 1936, ha permès la identificació de cadascuna de les figures de sants i d’advocacions marianes que s’hi podien veure. Fins aleshores, tota labor en aquest sentit havia de refiar-se de descripcions d’autors que queien en algun oblit –com és el cas de sant Antoni Abat. També es podia contemplar l’artística maqueta de Jacint Riera, que en proporciona una visió tridimensional, que s’havia de complementar amb les relacions esmentades.

El document (1), datat del 4 d’agost de 1933, és signat pel rector Joan Torra. Aquest exercia el càrrec des de principi de segle i, per tant, cal suposar que es coneixia prou bé el temple parroquial. De forma gràfica i en forma de croquis, en cadascuna de les capelles indica quines són les imatges que hi tenien lloc. La figura del sant del porquet es trobava a l’altar dels Sants Màrtirs, el segon si s’entrava a la nau per la banda esquerra. S’hi podia veure un relleu de sant Carles Borromeo (a la part superior), les imatges de l’arcàngel sant Rafael acompanyant Tobit, i la de sant Tomàs d’Aquino –tot i que altres descripcions diuen que es tractava de sant Andreu (cadascuna a un extrem de l’altar) i els quatre Sants Màrtirs (Víctor, Pacífic, Justa i Clara) amb la figura central (i de majors dimensions) de sant Antoni Abat. També hi havia, tot i que no consta en el text del rector Torra, santa Filomena en la seva habitual posició jacent.

D’aquest altar (el que hauria arribat a la dècada de 1930), Domènec Torrent i Garriga diu que va ser pagat pel baró de Canyelles(2), sense detallar la data de la construcció. Aquest fet devia passar a mitjan segle XIX segons es desprèn dels textos de dues visites pastorals.

El mateix Torrent especificava, respecte als altars de les capelles laterals del temple de Santa Maria de Manlleu, que no es van construir al mateix temps sinó que ho eren a mesura que eren pagats pels devots o quan s’aconseguien els recursos econòmics per fer-lo “introduciéndese después, y en distintas épocas, varias mejoras y adornos (3)”. L’any 1829, segons les indicacions generades per la visita del bisbe Pau de Corcuera, haguda el 19 de setembre de 1829, hi havia altars nous i altars vells. Els primers haurien estat reformats des de la construcció del temple barroc, entre 1770 i 1782, i els segons encara perdurarien de l’edifici anterior.

Aquest darrer cas era el dels Sants Màrtirs, que en aquella data mereixia aquesta descripció per part del bisbe: “el Altar de la Capilla de más arriba donde están colocadas las Reliquias de los Santos Mártires, cuyas imágenes estan ya casi borradas, y todo el demás adorno viejo y malo, debe renovarse haciendo otro por el estilo y gusto de los demás de la Iglesia; dexando en la parte baja las Sagradas Reliquias, como ahora sucede, colocando en su centro la buena Imagen de la Divina Pastora, que según tenemos entendido está depositada en la Capilla de San Antonio extra muros de la Villa, una vez que se continua en esta Parroquia con gran complacencia nuestra tanta devoción á la Santísima Virgen bajo este título prueba indudable del fruto que aún se conserva de la Santa Misión en que se estableció. Formando después imágenes de escultura del los Santos Mártires y poniéndolas á los lados, al modo que lo están los Santos Médicos, nos parece quedaran satisfechos los deseos de los devotos de la Divina Pastora y los de los Santos Mártires. Se podrá más fácilmente hacer el nuevo Altar, concurriendo unos y otros à la obra con sus limosnas y quedará completamente adornada la Iglesia en todas sus Capillas (4)”. Malgrat l’opinió del prelat, la imatge de la Divina Pastora va ser col·locada, després de ser destruïda la capella de sant Antoni de Pàdua (annexa a la casa de Cortada) durant per la Primera Guerra Carlina, en una fornícula d’una paret lateral de l’altar de santa Eulàlia.

L’any 1857, l’altar dels Sants Màrtirs era objecte, altra vegada, de proposta de reforma de part del bisbe Antoni Palau i Termens. Aquest va ordenar que “se retiren del altar de los Santos Mártires dos imágenes de la Virgen por estar en puestos colaterales; pues que esto es contra los decretos de la S. Congregación (5)”. Aquesta referència a una modificació menor de l’altar dels Sants Màrtirs podria indicar que aleshores ja havia estat reformat en el seu conjunt i que ja contindria la figura central de sant Antoni.

Article publicat a: Full dominical de les parròquies de Manlleu. 15 de gener de 2012, núm. 4132

Imatges:

Superior: Altar dels Sants Màrtirs, amb la figura central de sant Antoni, segons la maqueta del temple parroquial d'abans de 1936 realitzada pel manlleuenc Jacint Riera.
Inferior: Interior del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu d'abans de la Guerra Civil. Primera meitat de la dècada de 1930. Foto Lluís Coll i Espadaler (Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu)

Notes:

1 Arxiu Episcopal de Vic. Inventario de la Parroquial Iglesia de Santa Maria de Manlleu, Oficialato de Vich [s.p], 1933

2 Torrent, Domènec. Manlleu: croquis para su historia. Vic: Imp. R. Anglada, 1893, p. 173.

3 Torrent, Domènec. Ídem.

4 Arxiu Parroquial de Manlleu, “Llibre de visites pastorals”, 19 de setembre de 1829, nota 3

5 Arxiu Parroquial de Manlleu, “Llibre de visites pastorals”, 26 de juliol de 1857, nota 3

Relíquia d’Anna Maria Janer, com a serventa de Déu

2012-01-10T23:25:00.000+01:00

Anna Maria Janer Anglarill (1800 - 1885) va ser una religiosa, entre diverses dones catalanes que havien professat en diversos ordes religiosos i comunitats, que van impulsar iniciatives que promovien un precari estat del benestar i que pal·liaven el dificultós accés de les noies a la formació. Igualment, es va ocupar dels malalts i dels més necessitats en un moment de freqüents epidèmies i d’altres calamitats entre les quals calia comptar el continuat estat de guerra. Fou la fundadora de la Congregació de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.

Anna Maria Janer va ser beatificada el passat 8 d’octubre a la Seu d’Urgell.

Podeu conèixer més dades sobre la seva vida i la seva obra clicant sobre la imatge de la seva estampa amb reliquia.

Sant Ramon de Penyafort i el miracle de la transfretació

2012-01-06T15:28:00.005+01:00

De sant Ramon de Penyafort (1185-1275), santhistòric català de gran influencia en el seu temps, es recorden diversos i benvariats miracles.

Sant Ramon va estar molt relacionat amb lacort del comte-rei Jaume I el Conqueridor del qual feia de conseller. Esrecorda que, en una ocasió, el rei tenia una amistançada. Per allunyar-se deles xafarderies i per no ser objecte decomentaris de la ciutat de Barcelona, va decidir retirar-se, ben acompanyat, al’illa de Mallorca que ell mateix havia conquerit per a la corona. Entre elseguici, força nombrós, s’hi trobava el futur sant.

Poc temps després de l’estada a la idíl·licailla mallorquina, sant Ramon de Penyafort es va trobar incòmode de ser còmplicede l’afer amorós del rei. Decidit a tornar a Barcelona, li va comunicar el seupropòsit a Jaume I per tal que li fos permès aquest desig. El rei no el vadeixar marxar de cap manera. I per impedir que, per pròpia decisió, el sant fesescàpol, va prohibir a tot propietari de vaixell, nau marítima -i, fins i totla menor de les embarcacions- que l’ajudés a creuar la Mediterrània. ExplicaJoan Amades que el sant “va tirar el seu mantell a l’aigua, damunt vaplantar-hi la gaiata a tall d’arbre, féu servir la imatge del Sant Crist com detimó i amb el cordó es disposà a governar aquella nau tan fràgil.”. I segueixexplicant el folklorista que “el sant va fer-se a la mar, i al cap de sishores, segons unes versions, o de set, segons altres, va arribar a Barcelona “.

És a dir, que sant Ramon de Penyafort, a partde ser el patró dels juristes catalans, també podria ben ser-ho de la companyiaTransmediterrània...

Font: Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, vol.1, p. 444-445

Relíquies del beat Francesc Palau, com a servent de Déu

2011-12-29T10:00:00.005+01:00

Avui dijous, 29 de desembre, la població d’Aitona (Segrià) clou les celebracions del bicentenari del beat Palau (29 de desembre de 1811 – 20 de març de 1872).

Segons informava l’agència Flama.info, l’esdeveniment comptarà amb l'Eucaristia solemne serà presidida per l'Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, acompanyat d'altres bisbes catalans. Així mateix, hi participaran religioses i religiosos provinents d’arreu de Catalunya entre els quals destaquen els representants de les dues congregacions fundades pel beat, les Germanes Carmelites Missioneres i Carmelites Missioneres Teresianes.

Francesc Palau va ser beatificat el 24 d'abril de 1988 per Joan Pau II

El papa Benet XVI no saluda el Nadal en català. Perquè?

2011-12-25T16:08:00.004+01:00

Des de fa anys que espero que el suprem Pontífex, bisbe de Roma i papa i cap del'Església catòlica, faci la salutació de Nadal en llengua catalana dins labenedicció Urbi et orbi del 25 de desembre. No hi ha manera. Hem d’iniciar unacampanya per tal que es faci realitat!. El català, llengua romànica parladaper més d'11,5 milions de persones (1) s’ho mereix. Cal adreçar la nostrapetició formal per tal que el català sigui pres en consideració. El nostre territori,cristianitzat des d’abans del 259 (2) i la seva llengua, bé mereixen aquest modestgest. Volem escoltar de la veu de Benet XVI i dels seus successors: “Enllengua catalana: Bon Nadal als homes i a les dones de bona voluntat!”.

Adheriu-vos a la campanya! Per la història i pel present, hem de sol·licitar que el papa faci ús del català en aquests missatges de ressò mundial!

^Notes:

1 1,0 1,1 «Ethnologue2009 - Summary by language size» (en anglès).Ethnologue - Languagesof the World, 2009. [Consulta: 5 abril 2011].

2 Segons les actes de martiri de sant Fruitós,els seus diaques Auguri i Eulogi

Relíquies de Josefina Vilaseca, la Maria Goretti catalana

2011-12-25T11:03:00.000+01:00

Josefina Vilaseca i Alsina (1940-1952) va morir el dia de Nadal de fa 59 anys. Nascuda a Horta d’Avinyó, nucli del municipi bagenc d’Avinyó, va ser agredida i ferida mortalment tres setmanes abans a la masia de Salabarnada d’Artés. Les atencions rebudes a la Clínica de Sant Josep de Manresa no van ser suficient per evitar el seu traspàs.

Des d’aquell mateix moment, se la va comparar amb santa Maria Goretti, que havia estat recentment canonitzada, per la semblança en les circumstàncies de les seves morts. A mitjan any 2005, després de restar força temps aturada, es va reiniciar la causa per a la seva beatificació.

Podeu conèixer més sobre Josefina Vilaseca i Alsina tot ‘clicant’ damunt qualsevol de les imatges que acompanyen aquest text.

Bibliografia ortodoxa i heterodoxa sobre Josefina Vilaseca:

Staehlin, Carlos M. Josefina Vilaseca: estudio de un martirio. Madrid: Editorial Razón y fe, 1953

Cruces, Mercedes. Agnus Dei: la verdadera història de Josefina Vilaseca i Alsina. Vic: Osona Comarca de Mitjans de Comunicació, 2009

BON NADAL A TOTHOM!

2011-12-22T21:36:00.003+01:00

Sant Martí de Mura. Diu Catalunya romànica: “Timpàde la porta d’entrada a l’església. És presidit per la Mare de Déu amb l’Infant,a mà dreta els tres mags en actitud d’adorar, a mà Esquerra sant Josep i lallevadora; damunt els personatges secundaris volen dos àngels turiferaris.Aquest timpà, ultra la seva rusticitat, presenta encara vestigis de ladecoració pictòrica que el decorava originàriament”.

Peu de foto a: "Sant Martíde Mura" dins Catalunya romànica: el Bages. Barcelona: Fundació EnciclopèdiaCatalana, 1984, vol. 11, p. 327

El número 93 d'El Far de Puig-agut ja és al carrer

2011-12-20T22:16:00.000+01:00

Una nova edició de la publicació degana de les publicacions manlleuenques, en la seva tercera temporada, ja és al carrer: El Far de Puig-agut.
Podeu llegir els articles que hi apareixen tot clicant sobre la imatge de la seva portada realitzada, com les il·lustracions del seu interior, per Montserrat Pujol i Llagostera.

Imatges de la presentació del ‘Diccionari de sants històrics catalans’

2011-12-16T10:00:00.001+01:00

Ahir dijous, a la Biblioteca Municipal de Manlleu, va tenir lloc la presentació del llibre Diccionari de sants històrics catalans editat per Farell. Acompanyaven l’autor i l’editor, l’alcalde Manlleu, Pere Prat i el regidor de Cultura i Educació, Àlex Garrido.

La sala de la biblioteca manlleuenca es va omplir amb una cinquantena de persones que van seguir atentament els parlaments i la presentació, en imatges, del llibre.

Personalment, agraeixo l’assistència de tots els presents així com la voluntat d’aquells que, per diversos motius, no van poder ser-hi i haurien volgut.

Així mateix, vull expressar el meu agraïment especial al grup de blocaires que han donat 'ales virtuals' a aquest llibre i que, ahir, també van tenir una molt digna representació a l'acte.

Ara, el Diccionari... ja pot caminar solet. Espero que ho faci per un bon camí.

De nou, a totes i a tots, moltes gràcies.

Targetes amb relíquia de sant Josep Manyanet, com a beat i com a sant

2011-12-16T00:42:00.002+01:00

Sant Josep Manyanet (7 de gener de 1833, Tremp - 17 de desembre de 1901, Barcelona), sacerdot, fundador dels Fills de la Sagrada Família i de les Filles de la Sagrada Família.

La seva festa se celebra el 16 de desembre tot i que el Martirologi romà li assigna l’endemà, data de la seva mort. El papa Joan Pau II el va beatificar el 25 de novembre de 1984 i el va canonitzar el 16 de maig de 2004.

El 'Diccionari de sants històrics catalans' a El 9 Nou

2011-12-13T14:09:00.003+01:00

El vel de la Mare de Déu de Loreto (Itàlia)

2011-12-10T10:22:00.006+01:00

La tradició que envolta Loreto, ciutat italiana propera a la mar Adriàtica, diu que, el 1294, uns àngels van transportar-hi la casa de Natzaret on va esdevenir l’Anunciació de l ‘àngel Gabriel a la Mare de Déu. El fet llegendari va ser origen d’una devoció molt estesa, no només a Itàlia.

Les relíquies, amb les quals s'ha volgut difondre aquesta particular devoció, són petits retalls del vel que, durant un temps determinat, ha dut la imatge mariana que hi és venerada. És aquest el cas de la petita targeta que subjecta la petita peça de roba. Es lliurava dins un sobre de paper de seda en el qual consta: "Relíquia del vel que el Dijous i Divendres Sant cobreix l'estàtua de la veneradíssima Mare de Déu de Loreto".

El Periòdic d'Andorra sobre el 'Diccionari de sants...': "...un volum absolutament marcià..."

2011-12-05T14:51:00.012+01:00

“Vet aquí un volum absolutament marcià al mercat historiogràfic actual, però de lectura reveladora i magnética”. Frase apareguda a El Periòdic d’Andorra sobre el “Diccionari de sants històrics catalans”.´

Per llegir l’article:

http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura/15840-a-sants-i-minyons-no-els-prometis.html

Invitació a la presentació del 'Diccionari de sants històrics catalans'

2011-11-28T21:33:00.002+01:00

Hi esteu convidades i convidats!

Resultat del Concurs de Sants Històrics Catalans

2011-11-26T17:00:00.003+01:00

Des de la Devocioteca, vull agrair l’aportació i seguiment de totes les persones que heu participat. Aquest ha estat un passatemps amb el qual, espero, totes i tots hagueu passat una bona estona. Crec que ha estat una mostra del bon ús d’un mitjà tecnològic tan modern com és Internet per tractar una temàtica tan tradicional com el nostre santoral. Igualment, penso que ha esdevingut un fet allò del 2.0 que tan es predica. Ho ha estat amb la l’aportació de totes i tots. En els concursos se sol dir que “l’important és participar” però en aquest, modest i sense pretensions, certamen “l’important ha estat haver comptat amb la vostra participació”.

Per tant, la decisió unànime de jurat, després d’una tensa deliberació (com se sol dir) ha estat la de concedir el premi ex-aequo als participants més assidus, constants i ràpids, fins a la darrera pregunta. És a dir:

Júlia

Antoni

Jaume Ignasi Argilés

Si des d’aquest moment, i fins al període de 27 hores que segueixen, ningú interposa cap al·legació o queixa (que seria estudiada i tinguda en compte), els nom es donaran per definitius. Serà demà diumenge 27 de novembre a les 20.00 h (compte que s’ha canviat l’hora respecte a la que es va indicar ahir).

Agrairia als tres virtuals guanyadors que m’enviéssiu un missatge, amb la vostra adreça postal, al correu (email) que consta en el perfil del bloc. Si no hi ha cap objecció en el període esmentat, en breu es farà efectiu l’enviament del llibre corresponent amb dedicatòria.

De nou, moltes gràcies a totes i a tots. Espero retrobar-nos al ciberespai o, potser, personalment.

Una abraçada virtual,

Joan Arimany i Juventeny

Concurs Sants Històrics Catalans i 10

2011-11-25T15:00:00.006+01:00

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?

Demà, a les 17.00 hores, es donarà a conèixer el/la/els guanyador/a/s.

Es deixaran 24 hores per presentar al·legacions i altres protestes formals que seran tingudes en compte i debatudes com correspon.

Així, diumenge 27, a les 17.00 hores, es dictaminarà el nom/s definitiu/s i inapel·lable/s.

10a pregunta: Quin sant històric, català pel fet de morir al nostre país, era d’origen equatorià?

Concurs Sants Històrics Catalans 9

2011-11-24T15:00:00.006+01:00