2 d’abr. 2018

Les 'catorze processons' als Sants Màrtirs de Vic, el Dimarts de Pasqua de Resurrecció

Fins al 1936, el Dimarts després de Pasqua de Resurrecció, tenien lloc a Vic les anomenades “catorze processons”. Joan Amades  va recollir al seu Costumari català aquesta tradició: “[...] d’aquest nombre de pobles de la Plana feien cap a la ciutat de Vic nombrosos veïns i devots, presidits per la clerecia. Es reunien a Santa Clara i, organitzats en magna processó, sortien vers la capella de la Mare de Déu de la Pietat, on se celebrava una solemne funció religiosa”. El folklorista detallava: “Aquesta festa obeïa a un vot en ocasions de grans calamitats, pestes i fams” (1).
D’aquesta reunió de processons diverses se’n deia “processó de les cuques” o “de matar la cuca’ que, d’acord amb la versió d’Amades, podria fer referència a la plaga de la llagosta que va afectar les terres osonenques el juliol de 1687. Tot i que aquesta idea de “processons matar la cuca” es va estendre als seguicis pietosos anuals, el 25 de març per sant Marc, en aquest cas osonenc podria recordar l’atac dels insectes que va atemorir gran part de la península ibèrica. El diari de Joan Guàrdia, recollit per Antoni  Pladevall i Antoni Simon, constava aquest fet amb gran realismei estemntava, precisament als Sants Màrtirs vigatans: “Cosa miraculosa del que s’à socseït aquest any de 1867, en aquest lloch de l’Asquirol, de l’aspant que la gent an tingut de una plaga de llagostes, com dos anys se dèian que éran a l’Orgell y com dit any són vingudes en la Plana de Vich u al Llosanès y del gran aspant de donaven que así dèian que no dexàvan ni blats no cosa que elles pasasen; lo aspant que la jent tanían y las pragàrias que fèan a Vich de profasons y al Sr. Bisba digé misa al mix del camp y astant dient missa las llagostes arribaren, que dèian que quont neva molt no cau la neu tant aspesa, y los de Vich treguéran als Sants Martris a sant Llorens y allí als féran una barraca defora...”(2).
La importància que la societat d’aleshores atorgava a la intercessió dels sants, especialment quan eren presents físicament mitjançant les seves relíquies (autèntiques o no) comportava aquesta mena de formes devotes, amb la voluntat agraïda, de recordar alguna desgràcia feliçment superada. La pagesia de la Plana de Vic es devia sentir prou agraïda com per mostrar el sentiment amb un gest que aplegava nombroses persones. Aquest és un bon exemple de com la instrumentalització de les relíquies, especialment a època barroca, reforçava la centralitat del centre eclesiàstic.
La consueta de l’església parroquial de Sant Andreu de Gurb, de 1664, assenyala que “lo dimarts de Pasqua acostuma de anar la professó de la present iglésia a Nostra Senyora de la Pietat de Vich per visitar los gloriosos màrtirs” (3). De forma semblant, la consueta de Santa Maria de Folgueroles, de 1655, indica que entre les processons a les quals tenia obligació assistir el rector, fora de la parròquia només hi havia la de “lo dimars de Pasqua a la Pietat de Vich" (4) D’entre les altres parròquies que també prenien part del seguici eren : Sant Julià Sassorba, Tona, Múnter, Sentfores, Malla i la mateixa de Vic.
L’origen de la manifestació religiosa no és gens clar. La publicació El ausonense ja s’ho plantejava el 1862: “En vano hemos recurrido a nuestros archivos, á los de algunos de los pueblos del contorno, á la tradición de los ancianos y á las noticias de los anticuarios; nunca hemos podido inquirir el origen de estas procesiones que en número de catorce antiguamente y hoy día de trece, --la otra, la de Tona, viene el día de S. Marcos—acuden todos los años presididas del Lignum–crucis, llevado por el Sr. Párroco ó un coadjutor (...) Quien las atribuye á un voto emitido por los fieles á causa de una prolongada sequía, ó de una invasión  de asoladoras langostas; quién al espíritu religiosos de anteriores épocas; nosotros pensando cómo uno de nuestros co-redactores, autor de la “Historia de Vich”, opinamos que estas procesiones del martes de Pascua son una continuación de las que el Sr. Obispo D. Jorge de Ornós en 15 octubre de 1433, mandó celebrar el martes después de la Ascensión, para alcanzar, por la protección de las sagradas reliquias de los Santos Mártires Luciano y Marciano, á las que vienen a visitar dichas procesiones, el beneficio de la lluvia” (5). Com s’esmentava aleshores, aquesta referència ja l’havia apuntat Joaquim Salarich, redactor del periòdic, al seu llibre Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias publicat el 1854 (6).
La crònica de 1863 deixava constància de l’origen desconegut, del gran seguiment i del curiós canvi d’hàbits entre els fidels participants: “Y va de procesiones. El martes vinieron à Vich las trece procesiones dé las parroquias vecinas, que según costumbre inmemorial visitan cada año en tal día algunas iglesias de esta ciudad. Es dudoso el origen de la religiosa costumbre; mas como quiera, lo cierto es que estuvieron este año, como nunca, concurridas las procesiones, hasta el punto de aparecer luego las calles y en especial la plaza Mayor inundadas de payeses. Su merienda favorita solía consistir antes en pasas, higos y piñones: hoy se han subido ya á mayores los payeses se les ha; pegado algo la columbre de comer unos despojitos de cordero pascual( (7)”
A la dècada de 1930 encara se celebrava la manifestació de religiositat i, fins i tot, mereixia una nota al diari d’abast general com La Vanguardia: “A la hora acostumbrada  llegaron el martes a esta ciudad las tradicionales profesiones votivas de los catorce pueblos  de la Plana de Vich, para la celebración del anual oficio en la parroquial de Nuestra  Señora de la Piedad, ante las cenizas  de los Patronos de Vich, los santos mártires Luciano y Marciano” (8).
Per suposat, a la premsa vigatana tenia l’adequat ressò el 1932 en una època de marcat laïcat oficial: “Amb una decisió que aplaudim, enguany no s'ha trencat la tradicional vinguda de les catorze parròquies de la Plana per cumplir un vot religiós dels avantpassats. Costava donar crèdit a les suposicions del dia d'ahir que corrien de boca en boca. Vindran! no vindran! I avui amb un dia rialler i anunciades per repicons de campanes, han entrat pels diferents portals, en la nostra Ciutat, fent via quiscuna cap a Santa Clara en quina església acostumen reunir-se totes i on la clerecia de la Pietat amb creu alçada i gonfanons, ha anat a cercar-les. Molt abans de l'hora, la parroquial dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià, era plena dels devots peregrins, i quan hi arribà el seguici amb les Vera-Creus, es feu difícil l'entrada. Tocà el torn de cel·lebrant i ministres assistents durant l'ofici als párrocos de Múnter, Montanyola, Sta. Eulària i Malla. Acabada la funció s'organitzà novament la processó per visitar la Catedral, fent-se les rubricals commemoracions en la capella de la Rodona, Altars Major i de Sant Bernat, sortint de la Basílica, dispergint-se cap a les acostumades esglésies, on els párrocos i dipositen la Santa Relíquia, fins l'hora del retorn a llurs parròquies, que sol ésser tarda enllà i amb el mateix ordre de la vinguda. La nota d'aquest any, més que la visita al Sant Hospital, al Museu Episcopal, i els tradicionals rasclaires ha estat l'augment de la concurrència, significant-se d'una manera exemplar, la renglera d'homes que acompanyaven al conjunt de gonfanons, creus processonals i párrocos portadors del Lignum Crucis. L'ordre ha estat complet durant tots els actes, havent-se observat la presència de la guàrdia municipal, si bé no obrint i tancant les processons, (que digui lo que's vulgui és al lloc on l'immensa majoria de vigatans voldríem veure'ls), pels carrers on devia passar la comitiva, complint amb exemplaritat els seu deure. Fins a un altre any” (9).
No es van deixar de celebrar fins a la Guerra Civil. Cal remarcar que, per aquells dies, els feligresos visitants de les diferent parròquies aprofitaven, a més de la seva manifestació religiosa, per fer turisme i visitar llocs importants de la ciutat de Vic: “Avui han vingut les tradicionals catorze processons de les parròquies veïnes, algunes d'elles, exemplarment la de Gurb, acompanyades d'un bon seguici d'homes. Després de reunir-se a Santa Clara han donat juntes el volt fins a l'església de la Pietat per celebrar-hi l'ofici de costum; després han visitat la Catedral. La pagesia ha aprofitat la diada per a dur a Vich una gran gentada que, com cada any, ha visitat l'Hospital i el Museu” (10).
L’any 1934 es va celebrar amb la mateixa empenta: “Avui han vingut les catorze processons de la plana que com cada any s'han reunit a la Parroquial de la Pietat on ha tingut lloc l'ofici dc consuetud; després totes juntes  han visitat la Catedral per repartir-se més tard a les corresponents esglésies segons l'indret de procedència. S'hi observà molta afluència de devots de les cases de pagès de les respectives parròquies.” (11). De forma semblant es va fer l’any següent: “Avui han vingut les catorze processons de la plana que, com cada any, s'han reunit a la Parròquia de la Pietat on ha tingut lloc l'Ofici de conceetud; el sant temple estava pleníssin de fidels. Després totes juntes han visitat la Catedral. Els que han vingut avui a las processons han aprofitat !a seva estada per a visitar el Museu i l’Hospital Durant tot el dia hi hagut força animació en la nostra ciutat” (12). I tres mesos abans de la Guerra Civil. Malgrat els temps tumultuosos que ja s’apreciaven, se seguien portant a terme: “Dimarts passat, dia en el qual venien cada any les catorze processons de diferents pobles d'aquesta plana, enguany, per raó de les circumstàncies actuals, no vingueren, però en canvi es celebrà l'ofici a la parroquial de la Pietat, amb sermó, omplint se de gom a gom” (13).

Il·lustracions:

Superior.- “La processó de Dimarts de Pasqua”. Foto de Francesc Maresch publicada a Il·lustració catalana el 1904.

Inferior.- “La nota típica de les catorze processons en un ambient de la Plaça actualment transformat”. Foto de Marian Rocafiguera publicada a la Revista Vic 1936: publicació artística.

Bibliografia:

1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1950, vol. 2, p. 945
2 Pladevall, Antoni; Simon, Antoni. Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII. Barcelona: Curial, 1986,p. 54
3 Vilamala, Jordi. “Consueta de la iglesia parrochial de Sant Andreu de Gurb, del bisbat de Vich, dictada per Gaspar Graell y de Boch, preveré i rector de dita iglesia. 1664”, Miscel·lània litúrgica catalana, Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, núm 11, p. 201
4 Vilamala, Jordi. “La consueta de Santa Maria de Folgueroles (Osona): El salvament de la memoria administrativa després de la Guerra dels Segadors”, Miscel·lània litúrgica catalana, Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, núm 10, p. 451
El Ausonense, 104, 24 d’abril de 1862, p. 1
6 Salarich, Joaquim. Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Imprenta de Soler Hermanos, 1854, p. 148
7 Eco de la Montaña, n. 3, 9 d’abril de 1863, p. 3
La Vanguardia,  27 d’abril de 1930, p. 36
9 “Les processons votives”, Gazeta de Vich, n. 4015, 29 de març de 1932,  p. 3
10 Gazeta de Vich, n. 4181, 18 d’abril de 1933,  p. 2
11 Gazeta de Vich, n. 4329, 3 d’abril de 1934,  p. 2
12 Gazeta de Vich, n. 4494, 23 d’abril de 1935,  p. 2
13  “Les processons del Dimarts de Pasqua”, Gazeta de Vich, n. 4645, 16 d’abril de 1936,  p. 2