23 de març 2018

Tot recordant el ‘Divendres dels Dolors’ i les Dolors que mantenen la seva festa en aquest dia


El divendres abans de Rams, o sigui de la Setmana Santa, era conegut popularment –i encara així es recorda- com el Divendres dels Dolors. En aquesta diada, diu Joan Galtés (1), “es recordava l’advocació mariana que commemora els sofriments de Maria” i especifica que és coneguda com “la Dolorosa” que se sol representar amb el cor traspassat per set espases. Joan Soler, per la seva banda, diu que “prové de la figura de la Mare de Jesús dreta al peu de la creu, després amb el cadàver del Fill a la falda, participant íntimament en la passió (2)”.

Segons el web festes.org “a Catalunya, el culte a la Mare de Déu dels Dolors s’inicia a les acaballes del segle XI, tot i que el seu màxim esplendor l’assoleix amb l’expansió de les predicacions dels frares franciscans al segle XV (3)”. Al Tradicionari, en canvi especifiquen que aquesta devoció va ser promoguda per l’orde dels servites o servents de Maria, creat per Filippo Benizi a Florència, entre els segles XIII i XIV i que aquests la van estendre arreu (4).

La festa litúrgica però, segons Joan Galtés, va ser instituïda al segle XV a Alemanya i Pius VII (1740 – 1823) la va estendre a tota l’Església catòlica però Pius X (1835 – 1914) la va traslladar al 15 de setembre (5).

La celebració del Divendres dels Dolors, però, és ben arrelada a moltes poblacions catalanes. Al Tradicionari també es recorda que “tot i que al llarg del segle XIX es van suprimir a Espanya molts ordes religiosos, entre els quals els servites, les congregacions dels Dolors van mantenir-ne el culte fins a l’actualitat (6)”. Les primeres provenen del segle XVII. La primera Congregació de Nostra Senyora dels Dolors del nostre país va ser la de Besalú, fundada el 1699. A Manlleu, la Germandat de Nostra Senyora dels Dolors es va fundar el 22 de març de 1846 i tenia com a finalitat l’ajuda dels malalts associats i no va canviar els estatuts fins al 1927. Àlex Roca esmenta que “des de la seva fundació, la Germandat es va posar sota la invocació i patronatge de la Verge Dolorosa i participava en l’organització de la processó del Dijous Sant, a la qual assistien els germans amb el seu valuós penó, que duia l’emblema del cor traspassat per les set espases, per una banda, i en l’altre, la faç pintada sobre tela i aquesta cosida al domàs (7)”. Aquesta entitat es va dissoldre per la guerra civil espanyola de 1936 – 1939.

Per la devoció continuada i sentida a Catalunya és que se celebren moltes processons del Dolors a diverses poblacions catalanes.


Creences del dia de la Mare de Déu dels Dolors

Hi ha una creença tradicional sobre aquest dia que, segons el web de Festes.org diu que “hom creu que aquest dia, abans o després de la Processó dels Dolors, plou o ha de ploure, doncs s’associa aquesta aigua caiguda a les llàgrimes de la Mare de Déu (8)”

Joan Amades apuntava: “[...] les dones que estan gràvides dediquen unes oracions especials a la Mare de Déu dels Dolors durant set divendres seguits per tal que els doni un part ben feliç i una hora ben petita” i afegeix que “s’hi encomanen amb preferència les embarassades que estan avançades (9)”.

Aquesta devoció particular era seguida, per exemple, per les parteres manlleuenques que, a quan s’apropava el moment del part i enmig dels seus dolors, oferien els seus vots i promeses a la Verge Dolorosa, escoltant la ‘missa de partera' a l’altar de Nostra Senyora dels Dolors de l’església de Santa Maria de Manlleu (10).

Bibliografia:

1 Galtés, J. “Dolors, els”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, v. 9, p. 233
2 “Mare de Déu. Mare de Déu dels Dolors””. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 423
3 “Festes de la Mare de Déu dels Dolors “[en línia] Festes.org. L’espai on comença la festa, 1999-2008 [Consulta: 2 d’abril 2009] Disponible a: http://www.festes.org/directori.php?id=123
4 Autors diversos. “De Quaresma a Pasqua”. Dins: Tradicionari: El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, v. 5, p. 182
5 Galtés, J. “Dolors, els”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, v. 9, p. 233
6 Autors diversos. “De Quaresma a Pasqua”. Dins Tradicionari: El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, v. 5, p. 182
7 Roca, Àlex. “La Germandat de Nostra Senyora dels Dolors”. Dins: Manlleu: episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003, p. 64
8 “Festes de la Mare de Déu dels Dolors “[en línia] Festes.org. L’espai on comença la festa, 1999-2008 [Consulta: 2 d’abril 2009] Disponible a: http://www.festes.org/directori.php?id=123
9 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 2, p. 681
10 Pujol, Francesc. Revista El Record. Manlleu: Confraria de la Puríssima Sang, 1948