22 de març 2018

La darrera gran rogativa per pluja


La sequera de l’hivern de 1868, fa 150 anys, va comportar manifestacions multitudinàries en petició de pluja

Les rogatives eren el recurs dels vigatans quan, fa segle i mig, no plovia amb suficiència per satisfer les necessitats agrícoles. La profunda religiositat se sumava a la poca regularitat de les precipitacions i des de la baixa edat mitjana s’implorava l’ajuda divina amb manifestacions col·lectives molt participades.

A  principis del segle XIX funcionava un protocol que determinava les accions a emprendre quan la sequera es feia més acusada. La iniciativa la prenien els administradors de la Confraria de Sant Isidre i els procuradors de la Confraria del Bonsuccés, que aplegaven terratinents i jornalers agrícoles que es posaven d’acord amb les autoritats civils i eclesiàstiques. L’esmentat protocol, que en el transcurs del segle XIX va patir lleus modificacions, començava amb la incorporació de l’oració “ad pretendam pluviam” a les misses ordinàries dels diferents temples eclesiàstics de la ciutat i una d’especial a la Seu, amb exposició del Santíssim. Si la climatologia persistia, es duien en processó les relíquies dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de la Pietat a la catedral on s’exposaven a l’altar major. Si la pluja encara no es feia present, també es duien a la catedral les relíquies de sant Benet, sant Escolàstica i, cap a finals de segle XIX, les de sant Miquel dels Sants. Posteriorment, es feia processó amb la Veracreu i les altres relíquies al prat de la Riera on es beneïa el terme. Més endavant, si no s’obtenia la desitjada aigua, s’aplegaven a la catedral el Sant Crist de l’Hospital i les imatges marianes dels Dolors, del Remei i del Bonsuccés. Les darreres  mesures eren les processons amb les relíquies dels Sants Màrtirs al santuari de la Gleva i de la Mare de Déu del Bonsuccés a Torelló.

A finals d’hivern i principi de primavera de 1868 s’havien esgotat totes les mesures dins la ciutat. El 15 d’abril, es va convocar la feligresia vigatana per dur les relíquies dels Sants Màrtirs a la Gleva. A trenc d’alba es va formar la processó a la catedral amb tota la representació de grups religiosos i artesanals, amb els corresponents estendards i imatges del Sant Crist, la Veracreu,  les relíquies dels sants Llucià i Marcià, seguides de les autoritats. El camí va seguir la carretera cap a Ripoll i a la Creu de Mitjavia, terme de Gurb, es va fer parada per al rés del Rosari. Poc abans d’arribar, s’hi van sumar les processons que havien sortit d’altres parròquies veïnes. Abans del migdia va començar la missa al santuari on es van aplegar fins a catorze mil persones. A les 3 de la tarda, es va iniciar del retorn cap a Vic.

El 4 de maig es va preveure la definitiva i desesperada acció: la processó de la Mare del Bonsuccés a Torelló. Cap a les 4 del matí es formava el seguici que faria via cap a Manlleu i Torelló. Pel camí se sumaven cada vegada més participants. A l’entrada de Torelló, on es van afegir els feligresos de la parròquia, es comptaven unes dotze  mil persones. Després d’una breu estada a la casa del carrer Nou –on la tradició feia originari el promotor de la devoció mariana del Bonsuccés- es va arribar a l’església de sant Feliu on esperaven les relíquies de sant Fortià per dir missa.

A les 3 de la tarda es va emprendre la tornada. En el seu pas per Manlleu, un fort xàfec va dispersar momentàniament la desfilada. A les 10 del vespre es va arribar a Vic després que, intermitentment, l’aigua amarés els pietosos caminants. Durant els dies següents es van succeir els episodis de pluja.  

Anys posteriors es van fer altres rogatives de menor dimensió. Fins i tot, a la dècada de 1940, se’n van celebrar tot seguint el mateix protocol del segle anterior.

Article publicat a El 9 Nou el 19 de març de 2018.