27 de juny 2014

El Cos Sant o Sant Infant retorna a Sant Pere de Casserres

Recullen els mitjans de comunicació osonencs, en el cas que ens acompanya ho fa El 9 Nou, que el Cos Sant o Sant Infant retornarà al monestir de Sant Pere de Casserres on havia estat venerat. Ho farà aquest dissabte 28 de juny de 2014 amb motiu del concert de Lídia Pujol Iter Luminis (Camí de llum i d’identitat).

El Cos Sant o Sant Infant s’atribueix a un fill de família noble de la Catalunya medieval, potser de la casa de Cardona, de la de Tavertet o de la de Sabassona. Quan només tenia tres dies ja va parlar. Ho va fer per indicar que moriria passats de trenta dies i com s’havia de procedir amb les seves restes: havien lligar-les a un cavall i deixar-lo caminar al seu aire fins que, exhaust, s’aturés; allà havien de fundar un monestir. El lloc on va caure l’animal va ser l’extrem d’una península formada per un meandre del riu Ter on, segons les ordres d’aquell nen, es va construir el cenobi. Les relíquies van ser venerades a la mateixa església de Sant Pere i va restar-hi, tot i estar gairebé dos segles abandonada per la comunitat, fins a 1966 ; aleshores va ser sostret i a finals de la dècada de 1980 fou retornat a la família que posseïa Casserres en propietat. Molt deteriorat, el cos encara és conservat a la casa pairal d’aquests antics propietaris.

No es coneix la seva festivitat ni si hi havia una data de commemoració. Només es pot intuir que seria el centre de la jornada de jubileu que el monestir de Sant Pere de Casserres. Se celebrava el cinquè diumenge de Quaresma i esdevenia un lloc de trobada i d’intercanvi comercial entre gent de l’entorn i, també, de punts ben llunyans.

Les restes són citades per primera vegada el 1556 i Pere Gil ja va incloure el Cos Sant, a inicis del segle XVII, entre les Vidas dels sants de Cathaluña que foren naturals o visqueren o moriren en ella, o las reliquias principals dels quals se troban en Cathaluña, extensament referidas al “benaventurat Infant que esta en lo monastir de Sant Pere de Casserres del Orde Cluniacense, en lo bisbat de Vic”.

El Cos Sant era invocat contra la sequera per la gent de la rodalia del monestir; en aquestes ocasions es transportava la seva urna fins a la llera del riu Ter. També se’l reclamava contra la tartamudesa i la sordesa dels infants.

El monestir benedictí de Sant Pere de Casserres (Masies de Roda) és al capdamunt del turó que crea un pronunciat meandre que fa el riu Ter abans d’endinsar-se a terres de la Vall de Sau. Construït per voluntat de la vescomtessa d’Osona, Ermetruit, a inicis del segle XI, fou lligat a l’abadia a l’abadia francesa de Cluny de la qual en fou priorat. Els edificis van resultar molt afectats pels terratrèmols de 1427 i 1428 i el monestir, en plena decadència, va ser passar als mans dels jesuïtes que el van posseir fins a la seva expulsió. Posteriorment, fou venut a propietaris privats i, en estat d’abandonament, el 1991 va ser adquirit pel Consell Comarcal d’Osona que en va fer la recuperació, consolidació i museïtzació.

D’entre les construccions d’estil romànic en destaca l’església, de planta quadrada, de tres naus amb tres absis semicirculars. El claustre, totalment reformat, és envoltat pels edificis annexos que permeten conèixer com devia ser la vida monàstica a l’edat mitjana. En el recinte exterior es troba l’edifici de l’antic hospital i el cementiri format per diverses tombes antropomorfes. A la dreta de l’absis de l’església es pot veure l’encaix de l’armari on van restar les restes del Cos sant o Sant Infant durant uns segles.