25 de juny 2014

Festivitat de sant Guillem, patró de Llívia

De Guillem, d’origen francès, només se sap que era un pelegrí que es dirigia a Sant Jaume de Galícia. El caminant seguia el camí que travessava la Cerdanya i quan era prop d’Isòvol emmalaltí. Creient com era, va demanar si hi havia alguna església dedicada a sant Jaume per aquelles contrades per passar les darreres hores fent oració. Se li va indicar que en trobaria una al poble d’Alf.

La salut li empitjorà tant que, veient la mort ben a prop, s’encomanà a una dona que duia el nom de Sausa i li demanà que fos enterrat davant mateix d’aquell edifici eclesiàstic del qual era titular el mateix sant al qual anava a veure a les terres gallegues. Sausa va complir amb el deure contret i li donà sepultura allà mateix.

Temps després dues dones franceses que patien ceguesa es van apropar al sepulcre de Guillem per inspiració divina. Després de resar tota una nit al davant, recuperaren la vista miraculosament. Convençudes que el prodigi es devia a la intercessió del sepultat, van extreure’n les restes i les van dipositar a l’altar de l’església dins una arqueta.

La fama del miracle es va estendre i dies després, es van presentar a la capella dos cavallers de Llívia. Tenien el desig de veure les relíquies i comprovar la veracitat del prodigi. Enmig de la fosca de l’interior del temple van demanar al vicari que anés a buscar un estri per il·luminar l’estança. Mentre el religiós era a cercar una espelma, els dos cavallers es van apropiar de l’arqueta amb tots els ossos menys la calavera.

Quan el vicari va retornar, va adonar-se de l’engany i que els dos cavallers eren uns lladres que els volien privar del seu tresor sagrat. Fent tocar les campanes, va congregar tot el poble per encalçar als dos homes que havien fugit en direcció a Llívia.

En arribar a Onzés, a tocar del Segre, es van adonar que els cavallers ja eren a l’altra banda del riu. Llavors, quan també volien creuar-lo, sobrevingué una riuada que els impedí el pas.
En arribar a Llívia, els dos furtadors es personaren a la plaça i van dipositar el seu botí damunt una pedra que va prendre el nom de Sant Guillem.

La seva festa és el 25 de juny i ocasionalment s’ha celebrat el tercer diumenge del mes. És considerat patró de Llívia i és invocat per curar la ceguesa.

Antoni V. Domènec, el 13 de desembre de 1600, va inspeccionar l’arqueta, que estava decorada amb escenes de la narració indicada anteriorment. Al seu interior, segons un document, l’any 1250, aquell reliquiari n’havia substituït un d’anterior que, probablement, fos l’original.


Font: Arimany, Joan. Sants tradicionals catalans. Farell: Sant Vicenç de Castellet, 2013, p. 72-73