19 de juny 2014

Festa de sant Romuald, fundador de la congregació camaldulenca

Romuald va néixer a Ravenna - Emília-Romanya (Itàlia) al voltant de l’any 950. De família noble, de la ciutat italiana de Ravenna, es va fer monjo benedictí a l’abadia de Sant'Apollinare in Classe. L’any 978 es trobava a Venècia. Juntament amb un grup de venecians entre els quals es trobava el mateix dux de la ciutat Pere Orsèol, va fugir de la ciutat. Seguint l’abat Garí es va retirar als voltants de Sant Miquel de Cuixà per viure vida eremítica.
Deu anys després, el 988, va dirigir-se a Ravenna en ajuda del seu pare, després de convèncer al comte Oliba Cabreta de retirar-se a l’abadia benedictina de Montecassino, al Laci italià. Posteriorment, entrava a  Sant' Apollinare in Classe d’on seria arribaria a ser-ne abat. Poc després va renunciat al càrrec i es va lliurar, altra vegada, a la vida eremítica. L’any 1012, seguint la regla benedictina, va fundar l’orde camaldulenca que respon a una vida austera de tipus eremità, tan solitària com en comunitat. Va morir el 1027 a Val di Castro – Fabriano (Itàlia).
Joan Amades, en tractar la figura de sant Romuald, explica que “la gent del Pirineu sentia una devoció i una admiració molt fortes per sant Romuald, i temia que un bell dia no se n’anés del monestir per a sempre més i amb la seva absència perdessin la seva font de gràcia i el seu do d’inacabable virtut”. Per vèncer el seu temor, segueix Amades, “decidiren matar-lo, per tal de tenir així la seguretat de posseir les seves relíquies, que consideraven portadores de bé i de favor diví”. La iniciativa no va tenir bon resultat ja que “la conjura va arribar a oïda del sant, que decidí fugir una nit i d’amagat, a fi d’evitar que l’assassinessin per excés d’estimació (1)”
Se’l sol representar amb l’hàbit dels camaldulencs, amb túnica, escapulari i caputxa amb cinturó, tot de color blanc. Sol dur una abundosa barba. El seu atribut més característic és una petita casa voltada d’arbres que porta al braç en referència a la vida eremítica. Pot estar acompanyat per un escala, símbol místic de l’ascensió al cel i un flagell en senyal de penitència. Louis Réau diu que pot dur una calavera a les mans, que pot aguantar un bàcul o, fins  i tot, repartint el reglament de l’orde que va fundar.
La seva festa se celebrava el 7 de febrer però actualment, i segons el Martirologi romà, es commemora el 19 de juny. Beatificat pocs anys després de la seva mort, va rebre la canonització del papa Climent VIII l’any 1595.

1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1950, vol. 1, p. 742


Font: Arimany, Joan. Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 131-132