10 de juny 2014

Avui és la festivitat de santa Oliva, venerada a Olesa de Montserrat

Filla de noble família, Oliva va néixer a Palerm, Sicília (Itàlia), entre els anys 442 i 448. Es va consagrar,  de molt jove, a ser exemple de les virtuts cristianes del a puresa i la castedat.

En aquella època, el poble vàndal amb el seu rei Genseric, que s’havia establert a les terres nord-africanes, van envair l’illa siciliana i van atacar Palerm. Les víctimes foren molt nombroses i la destrucció general; aquells habitants que no van morir, van ser esclavitzats i conduïts a Tunis, en terres africanes. Oliva, que es trobava entre aquests darrers, va ser posada al servei del governador de la ciutat. La bellesa i senzillesa de la noia va seduir el seu nou senyor que la va assetjar tot procurant que es convertís a l’heretgia ariana. La fermesa d’Oliva fou tanta que ni amb cruentes tortures va flaquejar. Sense atrevir-se a matar-la, fou abandonada al desert enmig de les feres.

Temps després, havent estat protegida per la divina providència, Oliva va trobar-se uns cavallers que estaven de cacera. En veure la noia, que encara era més bonica que abans, van intentar deshonrar-la; el resultat fou ben al contrari ja que la força de les paraules d’Oliva els va convèncer de batejar-se i abraçar el catolicisme. L’exemple d’aquesta conversió en va comportar d’altres. El governador de Tunis es va alarmar i va enviar soldats a detenir Oliva i empresonar-la. Com que no parava de convertir als qui l’envoltaven, se li van aplicar diversos suplicis entre els quals es compta que fou submergida en oli bullent. Finalment, va morir decapitada a Tunis (Tunísia) l’any  463.

A santa Oliva se’l representa de donzella romana, vestida amb túnica i mantell que li arriba fins als peus; a una mà porta la palma martirial i a l’altra pot dur una branca d’olivera, que és el seu atribut personal, que també pot acompanya-la ben a prop.

La seva festa és celebrada el 10 de juny que a Olesa de Montserrat ja la solemnitzaven des de 1621 i és patrona de la població des de 1664 per concessió del papa Alexandre VII. Dos anys després van arribar unes relíquies a la parròquia de Santa Maria que es va col·locar en un reliquiari d’argent situat a un retaule barroc.

Era invocada, per la pagesia d’Olesa i entorn, contra la malura de les oliveres amb la dita: “Santa Oliva beneita, mata la cuca i deixa l’aceita”; igualment, se la reclamava en tots els territoris on es conrea aquest fruit homònim de la santa. Les cuineres, que havien de fregir aliments, reclamaven la protecció de la santa per no cremar-se.

Font: Arimany, Joan. Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2013, p. 109-110