18 de maig 2014

Festivitat de sant Pròsper, arquebisbe de Tarragona

La tradició més consolidada considera sant Pròsper el darrer arquebisbe de Tarragona del període visigòtic. Arran de la invasió sarraïna, al voltant de l’any 713, va fugir de la ciutat acompanyat dels preveres Justí i Procopi, i els diaques Pantaleó, Marçal i Jordi. Es van endur les relíquies dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi per protegir-les. També es van endur l’Oracional visigòtic tarraconense, conegut com el Còdex de Verona, on es conserva actualment. Segons Joan Serra i Vilaró, el recorregut hauria sorgit de Tarragona, i hauria passat per Càller (Sardenya), Pisa (Toscana, Itàlia) i, finalment, s’aturaria a la zona de Camogli, situat a la Ligúria italiana. Allà hi haurien fundat el monestir de San Fruttuoso di Capodimonte. En aquest cenobi moriria sant Pròsper anys després, possiblement el 718.

Aquesta narració, segons l’autor Josep Martí, podria ser una deformació d’una tradició local de Camogli que considera sant Pròsper, també arquebisbe tarragoní, un fugitiu dels vàndals, i que hauria mort el 24 de novembre del 409.

La representació més habitual és vestit de bisbe metropolità amb mitra al cap; amb la mà dreta subjecta un bàcul i amb el braç esquerre sosté un vaixell en miniatura en record del seu viatge des de Tarragona a la Ligúria italiana.

La festivitat és establerta el 18 de maig a Tarragona. L’any 1950, en aquesta data, l’arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro va rebre una relíquia autèntica de sant Pròsper per a la catedral, on es va poder venerar. El papa Joan XXIII va concedir la celebració d’ofici i missa de sant Pròsper a tot l’arquebisbat, vinculada a la data de la recepció de la relíquia.


El 2 de setembre se celebra la festivitat a Camogli (província de Gènova, a la Ligúria italiana) d’on és patró i on el culte va ser aprovat pel papa Pius IX l’any 1854; en aquesta darrera data consta al Martirologi romà.

Font: Arimany, Joan. Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 120-121

Celebració de l’arribada del braç de santa Tecla a Tarragona

El calendari tradicional català celebra, el 18 de maig, l’arribada del braç de santa Tecla a Tarragona on és anualment venerat amb la Festa major.

La  iconografia sol representar aquesta santa aguantant, ella mateixa, la relíquia més preuada de Tarragona. És així com, curiosament, esdevé la única santa amb tres braços.

La Viquipèdia explica la biografia d’aquesta santa, deixeble de sant Pau, amb ben poca informació: “Segons els Actes de Pau i Tecla, Tecla (Taqla) va ser una jove noble verge que va escoltar Pau quan feia el seu "discurs sobre la virginitat" i se'n féu seguidora. La mare de Tecla i el seu promès, Tamiris, en assabentar-se que volia ser casta i canviar de vida, van voler escarmentar-la, a ella i Pau. Va ser miraculosament salvada per una tempesta, quan estava a punt de ser cremada a una foguera i va marxar amb Pau a Pisídia. Allí, un noble anomenat Alexandre va desitjar-la i intentà prendre-la per la força. Tecla va defensar-se i va ser presa i jutjada per haver atacat un noble. Va ser sentenciada a ésser menjada per bèsties salvatges, però aquestes no van voler fer-li mal i, ans al contrari, la van protegir dels seus botxins. La llegenda ja no en diu res més (1)”.

La Gran Enciclopèdia Catalana afirma que el seu culte a Tarragona ja hi era professat en el segle XII (2) arran, especialment, de la creença que sant Pau va predicar a la ciutat i va dur-hi la devoció per la seva deixebla.

Una expedició catalana, enviada per Jaume II es va dirigir a Armènia amb un tron d’or, 200 cavalls andalusos i 400 formatges de Mallorca per adquirir la preuada relíquia de santa Tecla. La tornada a Tarragona, amb el preuat tresor, va tenir lloc el 17 de maig de 1321. La ciutat va rebre la relíquia amb una gran festa, preludi de la que es repeteix anualment. Aquest esdeveniment va marcar, per a les generacions futures, com havia de ser i quina magnitud havia de tenir la festa de la seva patrona.


Notes:
1 “Tecla” [en línia] Wikipedia. La enciclopedia libre. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 19 de setembre de 2009] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Tecla
2 “Tecla”, dins Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 22. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 199 – 200