17 de maig 2014

Avui és la festivitat de sant Pasqual Bailón

Pasqual Bailón Yubero, nascut en una família pagesa humil el 1540, va viure a la llar familiar fins als 7 anys. A partir d’aquesta edat va fer de pastor d’ovelles. En aquesta època va aprendre a llegir i escriure de forma autodidacte a partir de les lectures de devocionaris i llibres de temàtica religiosa.

Quan tenia uns 20 anys, va entrar al convent de l’orde franciscà descalç, de la Mare de Déu d’Orito o Loreto, a Montfort, on professà el 2 de febrer de 1565. Com a frare llec hi va realitzar les feines més humils i va exercir-hi de porter. L’any 1576, fou enviat pel ministre provincial a París per dur documents al general de l’orde. Durant el viatge, va ser apedregat pels calvinistes francesos. Va residir en diferents convents. A Almansa va fer de mestre de novicis. El 1588, va anar a viure a Nostra Senyora del Roser de Vila-real, quan encara formava part del bisbat de Tortosa, on va seguir fent feines senzilles. Va morir el 17 de maig de 1592 a Vila-real (País Valencià). Era un gran devot del misteri de l’Eucaristia.

Se’l presenta amb l’hàbit de frare franciscà descalç, de color marró, cenyit per una corda, amb els  peus descalços i sense sandàlies, caputxa llarga acabada en punxa. Els atributs que el caracteritzen són l’ostensori i el calze. En referència al seu ofici d’infantesa, se l’acompanya amb un gaiato i  un barret de pastor. Ocasionalment, per la mateixa raó, pot tenir una ovella al costat. Com a frare llec pot dur elements dels oficis humils, com una aixada, unes claus o unes almoines.

El papa Pau V el va beatificar, el 29 d’octubre de 1618, i va ser canonitzat, el 16 d’octubre de 1690, per Alexandre VIII. És patró dels congressos eucarístics, nomenat per Lleó XIII, i de la diòcesi de Sogorb-Castelló, per Joan XXIII, poc després de la seva creació. Havia estat considerat patró dels pescadors de Barcelona, que li mostraven culte a l’església de Sant Francesc propera al mar. Li solien ballar una dansa al davant. Els pastors catalans l’invocaven quan el ramat s’esvalotava i en cas de malalties del bestiar en general, especialment de les encomanadisses. A Mallorca era reclamat per no tenir malsons durant la nit.

El Santuari de Sant Pasqual Bailón es troba a Vila-real. És un edifici fruit de les reformes successives sobre el santuari del Roser i posterior convent. S’hi conserva la cambra on va morir sant Pasqual. El seu cos es conservava en un sepulcre a l’església però va ser profanat el 1936. Algunes restes es van recuperar i situar en el mateix temple reconstruït entre 1949 i 1971.


Font: Arimany, Joan. Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 92-93