28 d’abr. 2014

Fa 175 anys de l’incendi que va devastar Manlleu

La nit del 28 al 29 d’abril de 1839, fa justament 175 anys, Manlleu va viure un dels episodis més negres de la seva història. Enmig de les lluites emmarcades en la Primera Guerra Carlina, tot el Baix Vila, aleshores en ple creixement, va ser incendiat per les tropes carlines comandades pel comte d’Espanya.
La primera Carlinada, com fou coneguda la llarga guerra que va durar set anys, va afectar directament la comarca d’Osona. Aquesta lluita dinàstica es va produir entre partidaris de la reina proclamada Isabel II i el pretendent Carles Maria Isidre de Borbó.
Des d’octubre de 1837, Manlleu era una plaça isabelina. La nit del 28 al 29 d’abril de 1839, però,  va tenir lloc l’assalt de l’exèrcit carlí que havia encerclat el nucli urbà. Dirigit per Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, des de la masia del Fugurull on havia instal·lat el seu lloc de comandament. La població, aleshores, tenia dos espais fortificats: el més segur, a Dalt Vila, i el més feble encerclava el Baix Vila entre els carrers del Pont, Enric Delaris i el riu Ter. Un primer assalt, a mitja tarda, havia estat rebutjat pels defensors de la vila però, ja de fosc, les forces carlines van entrar al segon i major recinte i el van arrasar provocant un gran i extens incendi. Els manlleuencs que van escapar de les flames es van refugiar a la part alta, més protegida, utilitzant l’església de Santa Maria com a centre de la seva defensa. La resistència dels prop de 600 manlleuencs resguardats al temple va proporcionar temps suficient per  permetre desplaçar, des d’Olot, les tropes del general isabelí Carbó i establir-les a Roda de Ter. Quan els atacants carlins ja estaven a punt d’entrar al recinte interior foren repel·lits heroicament des del nucli defensiu. No gaire lluny, a l’exterior, tenia lloc una intensa batalla.  Prop del castell de Vilagelans, els dos bàndols es van enfrontar i van restar molt malmesos en pèrdues humanes i materials.
L’incendi, a més de la greu destrucció de bona part dels edificis i un bon nombre de víctimes, va deixar profunda empremta en la memòria dels manlleuencs que s’havien salvat. Vint-i-set anys després, el 28 d’abril, es commemorava l’aniversari en record de les víctimes. Mossèn Norbert Garcia va pronunciar-hi un encès discurs  en què recordava com ell mateix va estar a punt de morir en l’escomesa, essent infant,  als braços de la seva mare. 
El desastre que va suposar aquell fet, va tenir paradoxalment, conseqüències positives. En paraules de Joaquim Albareda: “Probablement la crema de Manlleu a mans dels carlins –quan els fabricants van arriscar totes les possibilitats de reprendre l’aventura industrial-, s’establiren les bases de la indústria moderna manlleuenca”. Precisament, les flames havien consumit els primers edificis d’incipient vocació industrial. Sobre les seves restes, que serien comprades per emprenedors com Francesc Puget i d’altres de diversa procedència, s’aixecarien les primeres fàbriques tèxtils de la població. Aquestes utilitzarien, decididament, la força hidràulica com energia per moure les seves turbines.

Il·lustració: xilografia contextualitzada en l’incendi de les fàbriques de Manlleu com consta a: Panorama Español: Crónica Contemporánea. Madrid: Imprenta del Panorama Español, 10845, cap. 4, p. 197

Article publicat a El 9 Nou, 4 d'abril de 2014