19 de març 2014

'Making-of' de l'exposició "Record de Setmana Santa"

Demà, dijous 20 de març a les 8 del vespre, inauguració al Museu del Ter. Aquí teniu el 'Making-of' de l'exposició "Record de Setmana Santa".

No us la perdeu!






La devoció manlleuenca a Sant Josep

Sant Josep al santuari de Puig-agut
La figura de sant Josep, com no podia ser d’altra manera, ha estat molt recordada a la nostra ciutat. Els testimonis de la devoció es troben en diversos llocs i espais.

Sant Josep tenia altar propi al temple parroquial barroc anterior a la destrucció de 1936. Era el primer que hi havia, tocant al presbiteri. Esteve Gaja afirma que va ser un dels primers altars a construir-se, a la segona meitat del segle XVIII, que havia estat pagat per subscripció popular, especialment pels fusters de la població i per aquelles i aquells que es deien Josefina o Josep.[1] Després de la Guerra Civil, un cop reconstruït l’edifici eclesiàstic, es va decidir construir un nou altar dedicat al sant. El mateix Gaja explica que la decisió va sorgir d’una reunió que va tenir lloc el 24 de maig de 1944 en la qual es van trobar 194 joseps de la població. La realització es va fer més llarga del previst i el 1952 es va situar, en el lloc, una imatge provisional damunt d’un petit altar amb un aspecte molt diferent de la idea inicial.[2]

Domènec Torrent i Garriga explica que a la població va ser especialment celebrada la diada del 19 de març de 1890 quan uns mesos abans s’havia declarat festa de precepte a tot l’Estat espanyol i afirma que “todas las casas ostentaron durante el día colgaduras, y en muchas de ellas se construyeron altares con laa efigie de San José, y por la noche se hicieron iluminaciones generales, y una lucida y concurridísima procesón, con más de 1.200 luces recorrió las calles de costumbre”.[3] Sant Josep tenia, diu el Dr. Josep M. Gasol,  església pròpia –pagada pel manlleuenc Josep Sanglas i Alsina- annexa al col·legi del Carme, al carrer de sant Domènec, que va ser beneïda per segona vegada el 19 d’agost de 1945. Sant Josep també era titular de la capella semipública de les Josefines, al carrer d’Enric Delaris.[4] D’una i altra, ara només en queda el record i algun vestigi testimonial. Aquell altar que resta, ara per ara, és el del santuari de Puig-agut que disposa d’una imatge reposada, després de la destrucció de la Guerra Civil, el 7 de maig de 1964 gràcies a la família Valls Cabanas.

I a sant Josep era dedicat el patronat –el primer dels tres patronats- vinculat a les Escoles del Sagrat Cor de Jesús, ara La Salle, que durant les primeres dècades s’ocupava de l’ensenyament dominical i de les classes gratuïtes complementàries a l’activitat docent del centre.[5]

Als carrers manlleuencs es trobaven dues capelletes dedicades a sant Josep. La més antiga es trobava al carrer de la Cavalleria en un edifici del segle XVII que es va aterrar fa uns anys. Es va contruir en data que no coneixem, però a la pedra situada a la clau de l’arc que l’emmarcava constava la data de 1957,  que devia fer referència, possiblement, a una reconstrucció de la façana. Sortoisament, la imatge que s’hi acollia és resguardada per l’Ajuntament.

L’altra capelleta és al carrer, precisament, dedicat a sant Josep. La inauguració es va fer per la festivitat del sant de 1953. Aquest carer és un dels pocs que es van obrir al segle XIX, del qual se saben les circumstàncies del seu naixement. Hi ha documentació que testimonia  que l’Ajuntament, el 18 d’agost de 1858, va adquirir un pati i un hort per obrir un carrer que comuniqués el de la Cavalleria amb el de Sant Martí. L’import de la compra va ser de 347 lliures. Al desembre següent es va construir un pont que travessava el torrent i que va ser pagat per diversos propietaris; va costar 49 lliures.  L’Ajuntament va decidir donar el nom de sant Josep al nou carrer ja que considerava que era impropi que una població com Manlleu no tingués una plaça o carrer dedicat a Sant Josep.[6] Just a un extrem, al costat d’un pas sobre el torrent Magí, hi havia una font que també duia el nom de Sant Josep, en el punt on es va construir una  passera o petit pont que superava el torrent Magí i que connectava amb el carrer de sant Martí.[7]

*Article publicat al Ful de la parròquies de Mnalleu del 16 de març de 2014


[1] Gaja, Esteve. La reconstrucció del temple de Santa Maria de Manlleu. Manlleu: l'autor, 1986, p. 20
[2] Gaja, Esteve. La reconstrucció del... [op. cit.], p. 105-108
[3] Torrent, Domènec. Manlleu: croquis para su historia. Vich: Imp. De Ramon Anglada, 1893, p. 114-115
[4] Gasol, Josep M. (1958) “Calendari folklòric manlleuenc” dins Lletres amicals. Manlleu: cròniques i textos literaris, vol 18. [Fons de laBiblioteca Municipal de Manlleu
[5] Roca, Àlex; Pujol, Francesc d’A. Els tres patronats de Manlleu. Manlleu: Patronat de Formació Professional de Manlleu, 2002, p. 25-38
[6] Torrent, Domènec. Manlleu: croquis para... [op. cit.] p. 159
[7] Roca, Àlex. Manlleu: episodis d’ahir. El Papiol : Efadós, 2003, p. 186-189