2 de jul. 2014

Gairebé un comiat

Perdoneu la molèstia o, fins i tot, la impertinència...

Us escric, fidels o ocasionals seguidors i seguidores, perquè en aquests darrers anys heu estat de les persones que ha cregut en aquest projecte que vaig anomenar Devocioteca. Faig saber-vos, de forma directa, la meva resolució de deixar en suspens aquest blog.

Fa poc més de sis anys que el vaig crear (672 apunts) amb l’ànim de donar veu a la xarxa -veu cada vegada més apagada en el context social- a la devoció i religiositat popular. Les manifestacions col·lectives, veritables vestigis de temps passats, del sentit pietós van a contracorrent d’una societat cada vegada més laica i descreguda. Aquest era el repte: donar aire i transportar al nou espai digital una idiosincràsia a la qual se li està donant, generalment, l’esquena.

La màxima prioritat ha estat, precisament, la difusió. La cultura és més cultura si es belluga, si passa de cervell a cervell i si té un ús intel·lectual o, simplement, una funció de lleure i de gaudi. La cultura, si és closa, crec que acaba ofegada i, finalment, extingint-se. No sé si he sabut transmetre suficientment aquesta intenció i pretensió.

El resultat no ha estat, suposo, prou rellevant. L’intent ha quedat en simple voluntat innocent i allò que més dol és la indiferència. I algunes indiferències fan mal.

Probablement hi hagi un aspecte a considerar: la distinció entre la diferència de valor que se li dóna al patrimoni material respecte de l'immaterial. Moltes vegades, quan es tracta de patrimoni, es fa més pensant en les pedres esculpides que en el procés mental que les ha imaginat i projectat. En aquest cas, i és ben reflexió meva, penso que aquestes pedres no hauria arribat al seu estat artístic visual si abans un gest mental no hagués pres part de l’imaginari immaterial del col·lectiu humà –especialment si es tracta de l’àmbit religiós.  Posteriorment, aquest pensament hauria pogut ser traduït en forma material –pintura,  escultura o altra forma artística- i en obres ser venerades en un temple religiós i per exposar-les, posteriorment i en molts casos, en un museu.

Tot plegat em fa pensar que he estat desencertat en la meva intervenció cultural. Potser, malgrat que em resisteixo a pensar així, he estat perdent el temps i que hauré fet una feina estèril en molts sentits.
Estic, que quedi clar, molt sincerament agraït a tothom que, amb més o menys freqüència, ha tret el cap per aquesta finestra virtual. Per mi ha estat una gran oportunitat per conèixer gent meravellosa amb qui he pogut establir una gran amistat i que, espero, mantenir.

És així que, a partir d’ara, faig una contracció de la meva acció expositiva per adequar-la a un món més personal, més íntim, més acotat i que comporti menys freqüència però més intensitat. Segurament sigui egoisme, ja em perdonareu, però se’m fa totalment necessari de redirigir els esforços cap a tasques diferents. Properament, exposaré aquesta nova direcció en el definitiu i darrer apunt de la Devocioteca.

Per tot i a totes i tots, moltes gràcies.

Joan Arimany i Juventeny

8 comentaris:

«Col·lectiu Obaga» ha dit...

Ostres, Joan, no m'ho esperava però et comprenc. Has estat valent i generós en tractar aquest tema. Amb el que no estic d'acord és en que el teu esforç hagi set una pèrdua de temps. Sé de casos, propers, que han viscut amb il·lusió l'espera i lectura posterior dels teus articles.
Sé que no abandonaràs la teva tasca i aviat ens indicaràs un altre camí per anar-te seguint les investigacions i publicacions. No podria ser d'altra manera.
Una abraçada

Joan Arimany i Juventeny ha dit...

Hola "Col·lectiu Obaga",
Moltes gràcies per les teves paraules.
Efectivament redigiré la feina cap a altres formats, tot i ser dins el mateix àmbit. Ja us informaré.
Moltes gràcies, també, per la feina que feu des dle "col·lectiu". També és una gratificació seguir-la i poder-hi comptar.

Bloc d'en Marc Riera ha dit...

Noves etapes! A seguir!

Joan Arimany i Juventeny ha dit...

Sí, Marc.
A vegades de grat o per força s'han d'obrir noves etapes. Desitjo que aquesta que s'obrirà sigui tant o més profitosa, per mi, com la que tanco.

Antoni ha dit...

Em sap molt greu, Joan. Amb tu he après moltíssim i, com diu Obaga, no ha estat cap pèrdua de temps, sóc dels que sempre esperava les teves noves entrades...

Esperarem notícies teves, a veure en quins nous formats. Ja ens ho explicaràs.

Una abraçada,

Antoni

Zerosetze ha dit...

I, un altre dia amb Devocioteca encara! Quina agonia que ens fas passar Joan. Jo, quan mori, no l'oblidaré mai.
He passat grans moments consultant-la, he conegut molta bibliografía específica ja que sempre has anotat tan bé les fons de procedencia de la documentació, he gaudit d'imatges inèdites, immediates i autentiques... M'he divertit amb els canvis dels diferents 'banners' que has fet servir...
Una 'glòria celestial' de blog Joan!
Nora

Joan Arimany i Juventeny ha dit...

Nora i Antoni,
Moltes gràcies per les vostres paraules.
Ben aviat us indicaré el nou format, amb canvi de nom inclòs.
De nou, moltes gràcies per llegir els meus apunts i tenir-los en consideració.

Rosa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.