4 de maig 2014

Aplec de l’ermita de la Mare de Déu de Palau el primer diumenge de maig

L’ermita de Santa Maria de Palau està situada al nord del terme municipal de Gurb (Osona) i pertany a la parròquia de Sant Esteve de Granollers la Plana. Es troba en un punt entremig entre les poblacions de Manlleu, Vic i Sant Hipòlit de Voltregà i prop de l’antic camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà; precisament a uns centenars de metres de l’ermita es troba la “creu de mitjavia” que indicava que els viatgers es trobaven just a la meitat de dist
ància en el recorregut de l’esmentat camí.

L’antiguitat del lloc és inqüestionable. Antoni Pladevall i Albert Benet recorden, a la Catalunya romànica , que “el nom de Palau d’una antiga vila rural, anomenada en els primitius documents de Palatio,  indica, sens dubte, una antiga mansió senyorial que per la seva categoria va rebre el nom de palau” i segueixen dient que “el lloc de Palau sembla, per tant, que fou una de les residències comtals del final del segle IX i principi del X” (1).

Posteriorment va ser una pabordia formada per monjos del monestir de Ripoll que va tenir moments de gran importància i domini territorial que va anar perdent a partir del segle XIV fins a extingir-se definitivament el 1835.
Actualment, l’església de Santa Maria de Palau, segons Jordi Sarri, és “un edifici d’una sola nau, molt reformada i desfigurada”(2). És un edifici rectangular d’uns 11 metres de llargada per 5 d’amplada, amb volta de canó, amb una sagristia afegida a la part nord i un ample atri al migdia. L’interior resta mig abandonat. La marededéu de Palau, que es guarda en una masia propera, és una interessant imatge gòtica d’alabastre del segle XV en la qual la Mare de Déu és representada dempeus amb el nen Jesús al braç esquerre.

Un aplec molt participat
El primer diumenge de maig se celebra l’aplec de Palau. Antigament, segons el notari historiador manlleuenc Domènec Torrent i Garriga (3), la data establerta era la del quart diumenge de Quaresma.

El Dr. Josep M. Gasol (4), fa cinquanta anys, esmentava que “el jovent hi acut en gran nombre, si el temps ho permet, puix és fama que el dia de l’Aplec de Palau sempre plou”. La funció social d’aquesta trobada era evident. El mateix Dr. Gasol recorda que “la Verge de Palau és invocada per les noies fadrines que van a la que-salta de marit”.

La corranda que es repetia indicava que eren de bon conformar:

“Mare de Déu de Palau,
doneu-me marit, si us plau;
sigui esguerrat i xacrós,
tan solament marit fos!”

Una altra versió (5) de la mateixa oració adreçada a la Verge de l’ermita deia el següent:

“Marededéu de Palau,
doneu-me marit si us plau,
sigui lleig o coix,
mentre marit fos!”

És a dir, l’aplec de Palau era un moment especial per tal que el jovent es relacionés i especialment indicat, des de l’òptica masclista tradicional,  per tal que les noies tinguessin l’oportunitat d’encarrilar el seu matrimoni.

Tot i que encara se celebra, fins fa unes dècades l’aplec era força diferent. A la missa hi assistia una important gentada de la parròquia i dels municipis veïns; la gent solia arribar a peu i es quedaven al lloc, aprofitant la roureda, per fer un dinar a l’aire lliure; en la sobretaula es ballaven sardanes enmig de la natura.

Ara, la missa es fa a l’exterior i se sortegen alguns pastissos entre els assistents. Poc després, la gran majoria sol fer via cap a casa seva.

Notes:
1 Benet, A. Pladevall, A. "Santa Maria de Palau" dins: Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, volum. II, pàg. 230 – 232
2 Sarri, Jordi. “Santa Maria de Palau” dins: Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, volum. II, pàg. 235
3 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vich: Imp. R. Anglada y Pujals, 1893, pàg. 242
4 Gasol, Josep M. Calendari folklòric manlleuenc. Dins: “Lletres amicals”, v. 18 pàgs. 50 a 135. Manlleu, agost de 1958
5 Ponce, Santi [coord.] Gurb, un poble arrelat a la terra. Gurb: Ajuntament de Gurb, 2002, p. 185

1 comentari:

Zerosetze ha dit...

Joan, si alguna vegada penseu actualitzar els goigs aquests, proposo la tornada següent:
Mare de Déu de Palau,
doneu-me marit, si us plau;
i si és cantaire de goigs
serà el triat entre tots!