1 d’abr. 2014

La invenció de les relíquies dels Sants Màrtirs de Vic celebrada l’1 d’abril

Llenç pintat per Marià Colomer i Parés vers 1791 per
a la capella dels Sants Màrtirs de l’església de la Pietat de Vic
La dimensió de la veneració per a uns sants patrons es pot mesurar per la importància que es donava als esdeveniments, llegendaris o històrics, que els eren relacionats. La forma pública i expressiva d’aquesta devoció es convertia en festes anuals del calendari del context territorial més proper al centre de culte. I en relació als sants patrons, un dels fets més destacables, des de l’imaginari col·lectiu, era la suposada troballa de les seves restes.

Fornícula a la façana de la Pietat
amb els Sants Màrtirs. Joan Arimany
La festa del primer d’abril, en referència a la invenció de les relíquies dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià, no apareix en els sacramentaris de Vic, de 1038, ni en el de Ripoll. Ben aviat, però, ja es troben establertes dues festes anuals que els són dedicades i a les quals, en temps posteriors, se’n sumaran dues més. El Missale Vicense (1) de 1496 conté les festes de l’1 d’abril i del 26 d’octubre; més endavant, caldria afegir-hi la que es va establir en record del miraculós augment de les relíquies esdevingut l’any 1342 i l’anomenada “del patronatge” iniciada en data desconeguda.

L’1 d’abril, per tant, es festejava la invenció o suposada troballa de les relíquies dels sants tot i que, segons la versió vigatana, el fet hauria tingut lloc en un altre moment de l’any. Ramon Ordeig destaca que “segons la llegenda, el dijous després de les octaves de Pasqua del 1051, i per tant l’11 d’abril, Ramon Ferrer veié en somnis que sota la capella de Sant Sadurní hi havia el sepulcre d’uns màrtirs” i segueix dient que “la troballa, però, no la féu fins al dia de sant Dionís, el 9 d’octubre”. I acaba sentenciant que “a desgrat d’aquestes dates, la festa de la troballa s’ha vingut celebrant anualment el dia 1 d’abril”.(2)

Capelleta de carrer a la façana lateral de l'Ajuntament de Vic
amb els Sants Màrtirs. Foto Joan Arimany
El missal de 1496 només deia que era una festa que només se celebrava a la ciutat. Era una festa, però, de certa solemnitat. El cerimonial de consellers de la ciutat de Vic, recollit pel conseller en cap Antoni Vila el 1496, establia que “los honorables Consallers deuen fer que lo primer dia de abril sia feta e colta festa dels gloriosos màrtirs com és acostumat e alguns días abans deuen de part llur emprar capellans qui la dita jornada façan en llur sglésia e capella lo offici e diguen la missa solemnement, e los dits Consallers deuen donar orda si fassa sermó de la vida e martiri llur, e fer dita capella sia empaliada , e lo vespra ans de dita festa fer per la Ciutat crida l endemà tot ham sia a la dita capella per hoyr lo offici e sermó e posar certa pena de voluntat de la cort tot hom a faça festa, com és raó per les grans gràcias en temps de sequedats e altres necessitats havem per mitjà llur, per ço se deuen venerar e los Consallers ab samarras y veguers y deuen ésser en dit offici, e encara lo Vaguer y sia per son honor”.(3)

Els calendaris i santorals catalans de finals del segle XIX encara recollien aquesta festivitat. Joan Amades, al seu Costumari català, se’n fa ressò i aprofita per explicar un relat llegendari relacionat amb els dos sants.(4)

Notes:
1 Vegeu d’edició fascimilar reduïda a cura de Francesc X. Altés. Missale vicense 1496. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001
2 Ordeig, Ramon. Llegendes vigatanes. Vic: EH, 1987, p. 42
3 Vila, Antoni. Cerimonial de consellers de la ciutat de Vic: manuscrit inèdit del segle XV. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1989, f. XVII

4 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, vol. 3, 2001, p. 245-246