28 de des. 2013

Torelló commemora el segle de les seves Tres Creus

L’any 1913, fa justament un segle, Torelló (Osona) va celebrar les Festes Constantinianes amb una iniciativa semblant a d'altres poblacions catalanes: la restauració d'algun monument dedicat a la creu. És així com es van restaurar els tres símbols monumentals situats, precisament, a  l'anomenat Puig de les Tres Creus. Era un 28 de desembre com avui...
En aquell any es solemnitzaven a tota la cristiandat les anomenades Festes Constantinianes. S’esqueia el 1600 aniversari de l’Edicte de Milà  i la seva confirmació per part de l’emperador romà Constantí. Aquest document declarava la tolerància religiosa arreu de l’Imperi i el fet ha estat considerat, històricament, com el primer pas per a l’assoliment de la posició hegemònica del cristianisme al món. Així mateix, la tradició afirma que Constantí, mesos abans, davant la batalla del pons Milvius al nord de Roma, va rebre una inspiració divina: que el símbol de la creu el portaria a vèncer els exèrcits del seu màxim oponent, Maxenci. La victòria es va produir i, des d’aleshores, l’anomenada creu llatina va esdevenir el signe cristià per excel·lència.
Arreu de Catalunya, la commemoració fou molt celebrada. A les parròquies del bisbat de Vic, especialment, van tenir una gran ressò. El bisbe Josep Torras i Bages va inspirar, personalment, aquestes manifestacions religioses i en va presidir algunes per donar-hi més relleu.
El 28 de desembre de 1913, Torelló va inaugurar la restauració de les Tres Creus situades prop del santuari de Rocaprevera. Precisament, explica el llibre L’aplec de Rocaprevera (1) que “no coneixem amb exactitud des de quin any tres creus coronen el puig que porta aquest nom i que també havia estat conegut com Puig de la Guàrdia o Muntanya dels Comuns; però, segon Fortià Solà, l’any 1736 “ja existeixen i són velles”. La primera notícia que en tenim és de l’any 1686 i sembla que recorden un antic via crucis”. La idea, segons el mateix volum, “va ser del mestre Josep Aguilar Vallbona i els diners van aconseguir-se gràcies a una subscripció popular entre els feligresos”.
En referència a les creus ara celebrades, segons diu el mateix Solà a la seva Història de Torelló (2), que “l’obra importa en conjunt 1.825 pessetes; és feta per subscripció popular, i confiada a l’arquitecte Pericas”, o sigui, Josep M. Pericas. El monument restaurat va ser inaugurat en la data indicada, que s’esqueia en diumenge, i va comptar amb una funció a Rocaprevera, amb prèdica de mossèn Lluís Vinyes, “seguida d’una processó que va del santuari fins al cim de Puig, on el rector [Ramon] Pladelasala fa la benedicció de les noves creus”.
L’any 1936, iniciada la Guerra Civil, van ser enrunades. Després de la contesa es van recollir les restes i recol·locades a menor alçada. “L’any 1974 –explica L’aplec de Rocaprevera-, amb motiu del cinquantenari del Santuari de Rocaprevera, van ser restaurades pel forjador Joan Balaciart” i també s’hi va construir l’actual mirador (3).
Cal destacar, com es veu en la fotografia, que la creu central, de majors dimensions, conté a banda i banda les lletres gregues alfa (A) i omega (Ω) ben pròpies de les creus constantinianes en relació al text contingut en textos evangèlics, com l’Apocalipsi de sant Joan on apareix: “Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi” en referència a Jesús (4).

Notes:
1 L’aplec de Rocaprevera: 1899 – 1929. [S.l. : s.n.], 1999 (Torelló : Imp. Sellarès), pàg. 68
2 Solà, Fortià. Història de Torelló. Barcelona : Gráficas Marina, 1948, vol. 2, pàg. 193
3 L’aplec de Rocaprevera [op. cit], pàg. 69
4 Ap. 22,13