11 d’oct. 2013

L’església de Gràcia i la seva decoració seran objecte d’una nova activitat de L’albergueria

El proper diumenge 20 d’octubre de 2013, a les 12 del migdia, l’església de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu serà l’escenari d’una activitat promoguda per L’albergueria, centre de difusió cultural del Bisbat de Vic dins la programació L’embat del vent.

En aquesta ocasió, sota el concepte de “comunitat” es farà una lectura de l’esperit de cohesió d’un barri de Manlleu, amb molta personalitat, nascut a finals de la dècada de 1940. El temple eclesiàstic fou l’eix vertebrador del veïnat. Gràcies a l’empenta de mossèn Joaquim Blancafort, amb l’aportació i esforç dels feligresos i el mecenatge d’Àngela Roca, es va construir una escola i un casal amb biblioteca, com a peça integrant d’aquest teixit social que procurava, precisament, generar comunitat; és a dir, sentiment de pertinença a un col·lectiu de projectes i il·lusions compartides. Ben simptomàtic era, i és encara, que molts graciencs diuen que van “a Manlleu” quan s’apropen al nucli més antic de la ciutat.
L’església de Nostra Senyora de Gràcia, dedicada a l’antiga titular de la parròquia mare –Santa Maria de Manlleu-, conté una particularitats artístiques que cal remarcar i que seran especialment destacades en l’activitat del proper diumenge sota el lema “L’avançament a una nova expressió litúrgica”. L’arquitectura, neoromànica, acull una simbologia pictòrica de profund contingut pietós. L’artista torellonenc Joan Rifà i Benet (1926-2009), que va dedicar cinc anys de la seva vida a la pintura mural religiosa, assumí la decoració de les parets, nues fins aleshores, de l’interior del temple. Amb la tècnica del fresc i incorporant la ceràmica, va dotar els diferents murs d’un repertori iconogràfic molt expressiu, d’arrels sorgides del genuí romànic del país, però que, en paraules del manlleuenc Francesc d’A. Pujol –inspirador en part d’aquesta obra- és “traduït per mitjà d’una interpretació molt singular”. El mateix Pujol indica que la decoració “té també una plasmació inspirada en cert esoterisme còsmic i de gran sublimació idealitzada, d’una manera especial en les atribucions de la Lletania Lauretana”. Destaquen, així mateix, les figures de l’absis, i el tetramorf en les petxines del cimbori, com les dues figures de la nau central insinuant els dos dogmes de la Mare de Déu, la Immaculada i l’Assumpció. Finalment, el protagonisme del Viacrucis de les naus laterals són, igualment, d’una senzilla però ben rica forma de comunicar la Passió.
El temple de Gràcia, en tant que iniciat i reformat en un període de transició cap al Concili Vaticà II; avança moltes de les formes d’expressió litúrgica que s’acabaran imposant posteriorment, i que s’exemplifiquen en la centralitat de l’altar, envoltat pels fidels, agombolat per la comunitat.
El guiatge de l’acte anirà a càrrec d'un servidor, fill del barri de Gràcia. i comptaré amb la col·laboració de Mireia Farrerons, de l‘empresa Vicus Scp, que l’any passat va restaurar, per encàrrec parroquial, les pintures de l’església.
L’acte és obert a tothom que desitgi assistir.