6 d’oct. 2013

Sant Julià de Vilamirosa va celebrar, un any més, l’Aplec del Roser

El primer diumenge d’octubre, el mes proper a la diada de la Mare de Déu del Roser, l’església de Sant Julià de Vilamirosa acull l’única manifestació que s’hi celebra com antiga parròquia: l’aplec o festa del Roser. Els veïns de les masies i cases pairals de l’entorn es van reunir per fer reviure, encara que només sigui un cop l’any, al voltant del seu altar. Malauradament, s’ha anat perdent el costum manlleuenc d’apropar-se a aquesta celebració a peu, seguint l’antic camí ral.

L’aplec va consistir en una missa a l 'església de Sant Julià presidida per la imatge de la Mare de Déu del Roser i oficiada per mossèn Pere Soler, rector de Sant Esteve de Granollers. El cant dels tradicionals goigs a la Mare de Déu del Roser va cloure l’acte litúrgic.

Després de la cerimònia religiosa, davant mateix de l’edifici, es va instal·lar un refrigeri que va permetre que els assistents fessin
tertúlia durant una estona. Poc després es van sortejar dos pastissos mitjançant una rifa organitzada amb el procediment tradicional de donar un número, d’acord amb l’ordre d’inscripció, a tothom que hi ha volgut participar.

A mitjan dècada de 1980, la festa del Roser de Vilamirosa es va recuperar quan ja feia un temps que s’havia perdut. Mossèn Miquel Tresserres i veïns de la contrada es van animar a celebrar l’aplec que, aleshores, tenia inici la vigília, amb un foc de camp, xerinola i botifarrada, per continuar el diumenge amb la missa corresponent.

La devoció dels habitants de Vilamirosa a la Mare de Déu del Roser ja ve d’antic. Hi ha constància que en època barroca es va afegir una segona nau, a l’església de construcció romànica, per posar-hi un altar dedicat, precisament, a la Mare de Déu del Roser.
La situació administrativa de l’església de Sant Julià de Vilamirosa i el seu entorn és força particular. Es deu a una doble adscripció territorial que actualment no sol ser habitual. Per una banda, es troba dins el terme municipal de Manlleu en el seu límit sud; per altra banda, es troba dins la parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana que té el seu edifici parroquial i gran part del seu territori al municipi de Gurb. Aquesta dualitat és hereva de deu segles d’història.