31 de maig 2013

Creus centenàries a El 9 Nou

Avui divendres, l’edició del bisetmanari El 9 Nou conté l’article sigat per un servidor i dedicat a la commemoració que demà se celebrarà a Sant Martí d’Albars sobre el centenari de la Creu de Constantí que hi ha en el seu terme i inaugurada el 22 de maig de 1913. Aprofitant aquesta festa, també hi ha hagut motiu d’escriure d’altres creus fetes per la mateixa ocasió i les Festes constantinianes que les van motivar. Agraeixo que, una vegada més, se m 'hagi donat l'oportunitat d'escriure sobre temes de religiositat. Aquest és l’article que podeu llegir a la publicació:

“Aquest dissabte, primer dia de juny, el municipi de Sant Martí d’Albars recorda en centenari d’un fet que gairebé ha passat desapercebut en les pàgines de la història local: la inauguració de la monumental creu de pedra aixecada el 22 de maig de 1913 amb motiu de les anomenades Festes constantinianes. Ho farà amb una missa, una conferència sobre aquestes celebracions i una caminada fins a la mateixa creu i s’acabarà amb un sopar popular. L’Ajuntament, la Junta Parroquial i l’empresa Ausetània han organitzat aquest acte que esdevindrà, molt probablement, de les poques referències adreçades, des de les nostres comarques, a unes celebracions que, fa un segle, van ser molt sonades.
L’any 1913, l’Església catalana, com la resta de la cristiandat, va celebrar amb gran solemnitat les anomenades “festes constantinianes”. S’esqueia el 1600 aniversari de l’Edicte de Milà que va declarar la tolerància religiosa arreu de l’Imperi romà. La tradició afirma que el promotor del decret, l’emperador Constantí, havia rebut una inspiració divina: el símbol de la creu li asseguraria la victòria sobre l’exèrcit del seu màxim oponent, Maxenci. Des d’aleshores, l’anomenada creu llatina va esdevenir el signe cristià per excel·lència. Les poblacions d’Osona i el Ripollès van fer-ne memòria amb diverses manifestacions religioses i populars. El bisbe Josep Torras i Bages, va exhortar a sentir la commemoració presidint, fins i tot, algunes celebracions.
A Vic, entre el 8 i el 22 de maig, les Festes Constantinianes van adquirir el caràcter d’una Santa Missió amb dues grans processons que van obrir i tancar el període. En els diversos exercicis espiritual i actes litúrgics van tenir-hi un especial protagonisme els predicadors dels Missioner del Cor de Maria. A Centelles, les festes també es van celebrar sota el mateix format, amb celebracions eucarístiques, una vetllada literario-musical i una concorreguda processó. Tant vigatans com centellencs van expressar la seva adhesió amb l’ornamentació, il·luminació de façanes i una gran presència del símbol de la creu. Viladrau, Taradell, Oristà i, evidentment, Sant Martí d’Albars, entre d’altres parròquies, també es van recordar de l’efemèride.
A Ripoll, l’activitat va tenir un relleu especial. El 27 de juliol es va celebrar l’anomenada Festa de la Fe. L’organització va rebre el suport de la Joventut Catòlica de Barcelona i el seu interès va depassar àmpliament la demarcació comarcal. Amb el monestir com escenari idíl·lic es va desenvolupar un seguit d’actes que enarboraven l’esperit catalanista i s’hi van posar de costat les figures de l’emperador Constantí i la del comte Guifré. Entre les activitats previstes, es va desenvolupar un certamen literari celebrat al claustre i adreçat a les millors poesies presentades a concurs. Josep Carner va obtenir el primer premi; el segon va ser compartit per Josep M. de Sagarra i Jaume Bofill, posteriorment més conegut pel seu pseudònim Guerau de Liost (*). És a dir, tres escriptors que es van situar a la primera fila de la literatura catalana del segle XX.
Un fet habitual de les Festes constantinianes, al marge dels actes públics, va ser la col·locació de creus monumentals de pedra en llocs emblemàtics del diferents termes municipals. Algunes, com la de Ripoll profusament il·luminada al Pla de la Bandera, van tenir una durada efímera; d’altres han perdurat en el temps, com la de Sant Martí d’Albars o les de Torelló, que va restaurar les tres creus del turó conegut, precisament, per aquest element escultòric”.

* Vegeu l’article: Crivillé, Florenci. “Carner. Bofill i Sagarra a Ripoll: participació en les festes constantinianes de 1913”, Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, núm. 10, 1986, p.47- 51

Ja és en línia l’article sobre l’arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu als QMEV

L’article de l’arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu del cinquè volum dels Quaderns del Museu Episcopal de Vic ja és consultable en línia al repositori Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).

Podeu, per tant, llegir l’article “La devoció als Sants Màrtirs de Manlleu i la seva arqueta reliquiari conservada al MEV” (Quaderns del MEV V, 2011-2012, p.117-141) al següent enllaç: