12 de maig 2013

Ripoll mostra, com cada any, la devoció a sant Eudald

L’espai i el temps es troben cada cicle solar. Durant una diada, la festivitat del patró, es concentra l’esperit i el desig dels fidels a l’entorn del tòtem que els congrega. Sant Eudald rep la gentada que li adrecen devoció i és objecte de la mirada dels ulls que es deleixen d’emoció. Mil·lenària és la constància de cada 11 de maig al final de la llarga nau romànica.

Sonen primer les grans campanes del monestir; ho fan després les que , en forma minúscula, pengen del noble bust del màrtir. La tradició explica que les campanetes van dringar després que dos virtuosos monjos van pregar fervorosament davant la porta del temple d’Ax. Sant Eudald els va indicar, amb l’espetec del metall, que volia fer-se seu, que volia nous devots arran del Ter i del Freser. Fou així com, l’any 978, conduït pels dos portadors, van fer camí les sagrades relíquies cap a la terra ripollesa.

 
I cada any, just abans de la solemne ofrena en forma d’ofici eucarístic, que Ripoll adreça al seu patró, les campanetes retornen a penjar del reliquiari: dring-dring, dring-dring. Sentiu, és un nou fidel que us ve a veure i us mostra el seu respecte...
I és que en acabar la missa, fervorosos els ripollesos van passant, un rere l’altre,
esperant obtenir el bé preuat: la flama blanca del benaurat. I reben el cotó, antigament directament sacralitzat, ara degudament beneït, que copsa la força de la creença en el do espiritual que el patró els adreça. Una ajuda celestial indicat pel mal d’orella o per qualsevol necessitat pròpia del neguit terrenal.

Mentre ressonen de fons els goigs que les vostres virtuts exalten, a canvi, us oferim una besada. És una pobra ofrena i un gest humil que regracia el consol i l’abraçada que cada dia sentim de vós arran d’espatlla.

I l’any que ve, si Déu ho empara, després del cicle solar que tot ho assenyala, tornarem amatents a ser presents en la vostra diada.