9 de març 2013

Les parròquies de Manlleu visiten l’arqueta dels Sants Màrtirs

Aquest dissabte 9 de març, es va tancar el cercle trencat l’any 1936. Representants de les parròquies de Manlleu, set dècades i mitja després de perdre’s la seva localització, van retre homenatge i mostrar devoció, de nou, a l’Arqueta dels Sants Màrtirs. El fet va tenir lloc durant una visita al Museu Episcopal de Vic, on està preservat el reliquiari d’argent, i on va ser correctament identificat fa un any i mig.
El director del MEV, mossèn Josep M. Riba, va acompanyar en tot moment als representants manlleuencs. En la seva salutació, va definir el museu amb tres idees clau i que el defineixen com un equipament viu: per una banda, com un continent, on es conserven obres d’art; per altra banda, com un santuari, on algunes d’aquestes peces tenen una potent significació simbòlica per als cristians; i finalment, com un àlbum de fotos, on es pot admirar i resseguir la nostra història com a poble. Són tres punts de vista que adquireixen el seu veritable sentit quan, per posar un exemple, es focalitza la mirada en una de les obres que conté: l’Arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu.
Després d’aquestes paraules de benvinguda, es va iniciar una visita guiada per les diferents sales. L’art romànic i la seva càlida candidesa va protagonitzar l’inici del recorregut: els frontals d’altar, on s’expliquen, iconogràficament, les vides dels sants titulars de les esglésies d’origen, les marededéus, hieràtiques, que fan de tron per al seu Fill, les pintures murals dels absis o els diferents elements del mobiliari litúrgic de les antigues esglésies del nostre entorn van copsar la mirada interessada dels nostres veïns. Seguidament, fou l’esplendor del gòtic l’objecte d’atenció. Les imatges marianes, cada vegada amb trets més naturals, els primers retaules historiats d’alabastre, plens del missatge extret del Vell i Nou Testament, es mostraven –aspecte que no es cansava de destacar mossèn Riba assenyalant les obres- com una autèntica i fidel lliçó de catequesi.
Posteriorment, sala rere sala, el museu anava descobrint els seus secrets més ben guardats i que, especialment, la mirada atenta i el discurs del bon guia sap fer lluir. El camí, però, estava traçat amb un objectiu clar: l’Arqueta dels Sants Màrtirs.
Arribats, finalment, a la sala d’orfebreria, es va fer present la “redescoberta” arqueta. Arremolinats davant seu, amb cara d’admiració i ulls lluents, els manlleuencs van fer ressuscitar, tant temps després, la devoció per la seva joia preuada. Unes breus paraules de contextualització van situar la peça en la seva raó històrica i, alhora, van posar l’èmfasi en el seu valor espiritual. Aquestes, van deixar pas al relat sobre el periple que la va fer desaparèixer del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu, l’any 1936, i dur-la al Museu Episcopal de Vic on va restar, silenciosa, durant anys sota el nom d’Arqueta de sant Antoni de Pàdua. Ara, però, ja mostra orgullosa les seves autèntiques credencials i el seu inequívoc origen.
La trobada, puntual però emotiva, dels descendents dels devots als Sants Màrtirs de Manlleu amb l’arqueta va generar l’impuls que ha unificat passat i present en un mateix instant.
En l’acomiadament, tots i totes, cadascun i cadascuna dels presents, va recuperar les paraules del director del museu: al MEV sempre és oportú de tornar-hi. Segur que ho farem!