14 de febr. 2013

Retrobats els Goigs a l’ermita de Sant Pere Pescador de les Gorgues

Després d’una recerca per diferents arxius de goigs antics, i de fer una crida mitjançant el butlletí digital de l’associació Amics dels Goigs de Barcelona, ha estat retrobat un exemplar dels Goigs en honor de Sant Pere Pescador pera cantarse en la Capella que, en honor del Sant, han aixecat los pescadors de Manlleu en la parroquia de Sant Bartomeu Sasgorgas.
L’ermita de Sant Pere Pescador va ser construïda pels pescadors de canya de Manlleu, amb la col·laboració dels de Roda de Ter, al paratge de les Gorgues, a la ribera del riu Ter, en el lloc l’anomenat Serrat de la Creu (dins la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues) que, aleshores, era propietat dels manlleuencs Pere Mas i Josep Sellés.
Constituïts en societat, juntament amb aficionats ocellaires, els pescadors de canya manlleuencs solien  fer una processó pels carrers de Manlleu la vigília de la festivitat de Sant Pere (28 de juny). No faltava el pas per l’Horta de Font on, encara ara, hi ha l’antiga capelleta dedicada al sant. La festivitat de sant Pere oferia una dificultat als pescadors de canya: sinó volien perdre’s la missa al seu patró, havien d’estalviar-se la seva afició més destacada. La solució va ser prodigiosa: unir les dues necessitats en un mateix lloc. Aleshores van decidir erigir una ermita a sant Pere just al lloc on solien estar presents fent la seva activitat de pesca (1). El 26 de setembre de 1897, el bisbe Josep Morgades va  concedir llicència per poder celebrar missa a l’ermita (2).
L’ermita va quedar afectada per l’ambient antieclesiàtic dels primers mesos de la Guerra Civil. Un incendi va esfondrar la teulada i les parets van restar dretes com a testimoni de la seva antiga existència. L’any 1963, en tancar-se les comportes del pantà de Sau, les aigües van pujar paulatinament fins a cobrir-ne les restes. Actualment, quan baixa el nivell de l’aigua per la sequera, encara es pot veure la planta i unes pedres enfilades que formen la fesomia de l’antiga ermita.

L’ermita va ser objecte d’uns goigs. D’aquests, precisament, no se’n tenia cap més constància que una carta manuscrita pel gran poeta Jacint Verdaguer amb la qual s’adreçava a l’autor del text, el manlleuenc Joan Baptista Güell.
Aquest darrer, havia demanat opinió a mossèn Cinto sobre la seva obra; en rebia resposta positiva i elogiosa: “Jesús, Joseph y Maria siau nostra companyia. Molt Sr. meu: Ab molt gust he llegit los Goigs de Sant Pere que V. ‘ns envia. Los trobo sencills y substanciosos com han de ser y mirant mes à la gloria del Sant y al bé de sos devots, que a la vanitat retòrica. Que’l gloriós Sant Pere beneesca á V. Desde sa capella à aqueix Centre Aucellista y Pescador y à aquest inutil sacerdot S. de V. Jacinto Verdaguer, Pvre. 20 de novembre de 1896(3).
Per les dates, de la carta i de la inauguració del temple, es dedueix que Joan Bta. Güell era bon coneixedor dels progressos dels pescadors manlleuencs en el seu propòsit d’edificar l’ermita al seu patró. Mesos abans ser inaugurada ja els havia escrit, almenys en un esborrany, els goigs que podem llegir. Posteriorment serien impresos a la Tipografia Catòlica de Sant Josep de Vic.
Malgrat aquest fet, no hi ha dubte de la dedicatòria ni del destí de les poètiques lletres de Güell com es desprèn de les seves estrofes:

Los pescadors de Manlleu
que de viu afecte en proba
os dedican, com sabéu,
aqueixa Capella nova,
confían que vos seréu
sòn Patró y sòn Protector:
Acudim sempre ab confiansa
à Sant Pere Pescador.

El meu agraïment a Nora Vela per tan magnífica troballa.

Notes:
1 Roca, Àlex. “L’ermita de Sant Pere Pescador” dins Manlleu: episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003, p. 233- 235
2 “San Pedro Pescador, una ermita inundada”, Comarca, 23 de maig de 1964, núm. 208, p. 1
3 Pujol, Francesc d’A. “Mossèn Cinto i els pescadors de Manlleu”. Sociedad de pescadores deportivos. Manlleu. 1972 [s.p.]