5 de gen. 2013

Inici de les cavalcades de Reis organitzades a Manlleu

A Manlleu, com en d’altres poblacions catalanes, la data d’inici del costum de rebre dels tres Reis d’Orient es perd en la memòria dels temps; malgrat això, sí que se sap en quin moment es va convertir, aquesta manifestació popular, en  una cavalcada organitzada.
Esteve Gaja assenyala que “el costum d’anar a rebre els Reis d’Orient, en la vigília de la festa, és molt antiga i hom ignora quan va introduir-se” i afirma que “sí, però, hi ha referències que a Manlleu ja se celebrava fa quatre-cents anys” i especifica que “les notes més antigues que sobre aquest costum tenim ens diuen que, en arribar, el capvespre de la vigília els infants anaven adelerats, amb teies enceses, recorrent els carrers de la vila a l’ensems que a la plaça Major [avui coneguda com ‘plaça de Dalt Vila’] s’hi encenia una monumental foguera”; així mateix, l’autor manlleuenc, aclareix que “pels volts de la meitat del segle passat [segle XIX] les teies eren substituïdes per fanalets, amb espelmes i papers de colors...(1)”. El Dr. Josep M. Gasol en referir-se a aquestes teies, els primers fanals utilitzats, detalla que eren tanys de ginebre “ben secs” (2).
Aquestes dades relacionades amb el segle dinovè, ens condueixen directament a les primeres cavalcades organitzades per rebre els personatges reials que van tenir lloc entre 1900 i 1903. La iniciativa d’organitzar una cavalcada de Reis es deu a l’Associació Catalanista Rafel de Casanova que, a finals del segle XIX i principi del XX, era una de les entitats més actives de Manlleu (3). Lluís Coll i Espadaler (4), que en va ser un dels dinamitzadors, recorda aquelles activitats com una “festa simpatiquíssima perquè no sols era l’alegria dels petits, sinó que una grossa satisfacció dels grans”. Coll explica com, dividits en comissions, els socis de l’associació anaven casa per casa de Manlleu per comentar el projecte de repartiment de joguines i llaminadures. Es recaptaven diners i es recollien les joguines, al teatre, dels pares que desitjaven que els Reis anessin personalment a casa seva. Un cop organitzat es repartien els paquets de regals per carruatges que havien llogat per a l’ocasió. El dia 5 de gener, amb la corresponent cautela, es duien al lloc anomenat Forn de la Calç –a l’entrada de Manlleu per la carretera que ve de Vic- i s’hi reunien tots els protagonistes, Reis, patges i distribuïdors amb l’acompanyament musical; els vestits dels Reis els havien llogat a Barcelona. Els agutzils barraven el pas de la quitxalla que volia accedir al pont de Can Moles fins que començava l’esdeveniment. Lluís Coll esmenta que “era ja fosc i s’anava a fer l’entrada a Manlleu; del Forn de la Calç es disparaven un parell de coets, la música tocava una marxa i la comitiva venia cap a can Moles, per entrar a la vila”. En aquell moment, la quitxalla ja podia pujar pel pont amb els fanalets encesos i “calculeu quina alegria i admiració –segueix dient- en trobar-se amb aquells reials personatges tan seriosos a cavall i tots amb llurs patges que aguantaven les regnes dels cavalls perquè no s’esveressin”. I lentament, els Reis passaven pels carrer de la població i els seus patges anaven repartint, en la forma convinguda, els regals pels diferents domicilis. Era un acte entranyable que, segons el mateix autor, “en escriure-ho em sembla encara que m’hi trobo i també se m’humitegen els ulls”. Aquelles primeres cavalcades de Reis van ser seguides en els anys posteriors malgrat que no en quedi constància escrita.
Esteve Gaja (5) recorda de la seva infantesa, però constata provinent del segle XIX, la cançó que solien cantar les nenes i els nens manlleuencs en esperar els Reis:

Els tres Rei de l’Orient
porten coses, porten coses,
els tres Reis de l’Orient
porten coses a la gent.
Si fillet, no fillet,
coca blanca i torronet
.”

Text publicat en el Full dominical Parròquies de Manlleu del 6 de gener de 2013, núm. 4181, que conté un magnífic dibuix de Toni DOnada com il·lustració


Notes:1 Gaja, Esteve. Pàgines manlleuenques. [Manlleu]: Gràfiques Manlleu, 1990, p. 14
2 Gasol, Josep M. “A rebre els Reis. Calendari folklòric manlleuenc”,  Lletres amicals, agost de 1958, vol. 18 [s.p.]
3 Cal tenir en compte que, segons Joaquim Albareda, “el 1909, Manlleu constituïa la població amb major nombre d’entitats del bisbat [de Vic]”. Albareda, J.; Surinyach, M. La industrialització a Manlleu. Energia hidràulica, creixement urbà, treballadors i fabricants 1760 – 1931. Manlleu : Museu de Manlleu, 1987, p. 37
4 Vegeu: Coll, Lluís. El patriotisme a Manlleu. Manlleu : Tip. Manlleuenca, 1935, p. 15 - 17
5 Gaja, Esteve. Pàgines manlleuenques. ibíd.