16 de nov. 2013

Presentada la biografia de Francesc d’A. Aguilar, bisbe de Sogorb a finals del segle XIX

Ahir divendres, a can Puget de Manlleu, es va presentar el llibre Un cruzado contra el liberalismo de Francisco José Guerrero dedicat a Francesc d’Assís Aguilar i Serrat, bisbe de Sogorb entre 1880 i 1899. L’exhaustiva i documentada investigació de Guerrero, que va donar resultat a la seva tesi doctoral, ofereix un retrat molt aproximat a la figura d’Aguilar.

Aguilar va néixer al carrer de Sant Martí Xic de Manlleu –que des de 1926 porta el seu nom-, i de jove es va dedicar a l’ofici de teixidor. L’origen humil el va acompanyar tota la seva vida en la qual va mostrar una veritable austeritat malgrat la dignitat del seu càrrec i la seva categoria intel·lectual. Veritable gestor cultural, com el va definir Guerrero, va ser un defensor de l’Església en una època de gran agitació social i política, fent ús de tots els mitjans que  va tenir al seu abast i des dels diferents llocs on va viure: Manlleu, Vic, Madrid, Còrdova o Sogorb.

L’autor, que va estar acompanyat del tinent d’alcalde Àlex Garrido, va detallar les diferents facetes de la figura del bisbe Aguilar. En aquest aspecte, Guerrero va aprofundir en el perfil de defensor de la cultura, identitat i llengua catalanes manifestat per Aguilar durant tota la seva vida. Igualment, com escriptor, l’il·lustre manlleuenc va ser autor de diverses obres de gran erudició i que cal situar en el seu moment històric. En destaquen Plants de la llengua catalana (1861), Discurs sobre la restauració del monastir de Ripoll (1863), Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Meder en la madrugada del dia 8 de octubre de 1863 (1863), Vida del Excmo. e Iltmo. D. Antonio María Claret (1871), El hombre, ¿es hijo del mono? Observaciones sobre la mutabilidad de las especies orgánicas y el darvinismo (1873) i Compendio de Historia Eclesiástica general (1874).

Manlleu ha recordat al seu fill il·lustre, especialment, en ocasió de les diferents efemèrides relacionades amb la seva vida. El 1926, en el centenari del seu naixement, en va recuperar les despulles i les va dipositar al temple parroquial de Santa Maria; l’any 1999, en el centenari de la seva mort, va dedicar-li un cicle de conferències, una exposició i un llibre commemoratiu.
 
 
 

4 comentaris:

Galderich ha dit...

El títol sorprèn després del que dius. Era amic d'en Salvà i Salvany del Liberalismo es pecado?

Joan Arimany i Juventeny ha dit...

Galderich,
No ho sé. Hauré de fer una lectura més atentas del llibre. L'autor va comentar que Aguilar, com a defensor de l'Església, la seva organització i els seus dogmes, es va oposar amb fermesa al corrent laic que s'anava imposant en el darrer terç del segle XIX.

Galderich ha dit...

Era un debat que tenia l'Església en aquell moment. El liberalisme i el laïcisme els portava de bòlit i es debatien entre l'agressivitat o la tolerància a aquestes tendències. Per això el títol sembla indicar que el bisbe Aguilar estaria en el bàndol integrista.

El que és bo és que surtin biografies de personatges claus del s. XIX que ara han quedat soterrats.

Joan Arimany i Juventeny ha dit...

Certament.
No només pel fet de ser manlleuenc sinó per ser fruit d'una època, el bisbe Aguilar hauria de ser més conegut.
Com va dir l'autor del llibre, si Aguilar hagués fundat una congregació, avui seria beat o sant!