23 de nov. 2013

Imatges de la presentació del llibre 'Sants tradicionals catalans'

Seguidament podreu veure una selecció d'imatges de la presentació del llibre 'Sants tradicionals catalans' que va tenir lloc ahir divendres, 22 de novembre de 2013, a la Biblioteca Municipal de Manlleu.
A la taula, vaig estar molt ben acompanyat per l'editor de Farell, Jordi Suades, i pel tinent d'alcalde i regidor de cultura de l'Ajuntament de Manlleu, Àlex Garrido. Eren presents, a la sala, l'alcalde de Manlleu, Pere Prat, i la regidora Carme Trillas. I, especialment, familiars veïns i amics. El seu acompanyament va ser molt reconfortant.
Agraeixo, molt sincerament, l'assistència de tots els presents així com d'aquelles persones que haurien volgut i no van poder ser-hi. A tots, moltes gràcies. Desitjo que el llibre sigui amè i interessant.











21 de nov. 2013

El llibre 'Sants tradicionals catalans' a EL9TV

Ahir dimecres vaig tenir el goig de participar en el programa "El forat del 9" conduït per Jordi Sunyer i amb la col·laboració de Jordi Vilarrodà. Va ser una agradable experiència tractar de sants de forma distesa. Agraeixo a EL9TV aquesta oportunitat.
Podeu veure el programa tot seguit:


19 de nov. 2013

Invitació a la presentació del llibre 'Sants tradicionals catalans'

El proper divendres a les 8 del vespre, la Biblioteca Municipal de Manlleu (C. Baixa Cortada 1, 1r de Manlleu) acull la presentació del llibre 'Sants tradicionals catalans'. Totes i tots hi esteu convidats!

17 de nov. 2013

Els Bisbat de Vic clou l’Any de la Fe i recorda els nous beats de la diòcesi

El Bisbat de Vic va cloure l’Any de la Fe amb una missa, oficiada ahir diumenge, presidida pel bisbe Romà Casanova. En aquesta celebració la diòcesi va exercir l’acció de gràcies pel reconeixement , el passat 13 d’octubre a Tarragona, de trenta nous beats vinculats a la demarcació eclesiàstica. La festa va coincidir amb l’inici del Pla diocesà de Pastoral, per al període 2013-2014, oberta pel matí al Seminari vigatà amb la ponència “Simfonia de santedat: un repte a les necessitats d’avui”,  a càrrec  de mossèn Robert Miracle; la idea de santedat, amb la incorporació dels recents beats, serà el fil conductor d’aquest curs tot just encetat. Es va aprofitar, també, per commemorar el Dia de la Catedral.  

La cerimònia es va iniciar amb una processó per l’interior del temple en la qual es conduïen les relíquies dels nous beats i dels sants de la diòcesi. Un a un, ha estat llegit l’ esbós biogràfic dels beats mentre es duia fins a prop de l’altar un ciri encès, com a símbol de la fe, que era col·locat davant la corresponent imatge; igualment, es duia una rosa vermella, simbolitzant la sang vessada en les morts violentes que els fa considerat “màrtirs” per l’Església formant un sol ram.

Posteriorment, en l’homilia el bisbe Casanova ha recordat la finalització de l’Any de la Fe i ha tingut un especial esment per als beats dient que “els sants manifesten la glòria de Déu i la glòria de l’Església així com els sants i beats de la diòcesi són la nostra glòria”. Ha finalitzat dient que “ser sants no només és possible sinó que és una necessitat”.
 
 
 

16 de nov. 2013

Presentada la biografia de Francesc d’A. Aguilar, bisbe de Sogorb a finals del segle XIX

Ahir divendres, a can Puget de Manlleu, es va presentar el llibre Un cruzado contra el liberalismo de Francisco José Guerrero dedicat a Francesc d’Assís Aguilar i Serrat, bisbe de Sogorb entre 1880 i 1899. L’exhaustiva i documentada investigació de Guerrero, que va donar resultat a la seva tesi doctoral, ofereix un retrat molt aproximat a la figura d’Aguilar.

Aguilar va néixer al carrer de Sant Martí Xic de Manlleu –que des de 1926 porta el seu nom-, i de jove es va dedicar a l’ofici de teixidor. L’origen humil el va acompanyar tota la seva vida en la qual va mostrar una veritable austeritat malgrat la dignitat del seu càrrec i la seva categoria intel·lectual. Veritable gestor cultural, com el va definir Guerrero, va ser un defensor de l’Església en una època de gran agitació social i política, fent ús de tots els mitjans que  va tenir al seu abast i des dels diferents llocs on va viure: Manlleu, Vic, Madrid, Còrdova o Sogorb.

L’autor, que va estar acompanyat del tinent d’alcalde Àlex Garrido, va detallar les diferents facetes de la figura del bisbe Aguilar. En aquest aspecte, Guerrero va aprofundir en el perfil de defensor de la cultura, identitat i llengua catalanes manifestat per Aguilar durant tota la seva vida. Igualment, com escriptor, l’il·lustre manlleuenc va ser autor de diverses obres de gran erudició i que cal situar en el seu moment històric. En destaquen Plants de la llengua catalana (1861), Discurs sobre la restauració del monastir de Ripoll (1863), Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Meder en la madrugada del dia 8 de octubre de 1863 (1863), Vida del Excmo. e Iltmo. D. Antonio María Claret (1871), El hombre, ¿es hijo del mono? Observaciones sobre la mutabilidad de las especies orgánicas y el darvinismo (1873) i Compendio de Historia Eclesiástica general (1874).

Manlleu ha recordat al seu fill il·lustre, especialment, en ocasió de les diferents efemèrides relacionades amb la seva vida. El 1926, en el centenari del seu naixement, en va recuperar les despulles i les va dipositar al temple parroquial de Santa Maria; l’any 1999, en el centenari de la seva mort, va dedicar-li un cicle de conferències, una exposició i un llibre commemoratiu.
 
 
 

13 de nov. 2013

Una enigmàtica inscripció del Deuteronomi a una antiga llinda manlleuenca

Des de fa unes dècades que l’edifici de la cantonada dels carrers Sant Domènec i Bisbe Morgades de Manlleu guarda un enigmàtic tresor. Per desig exprés dels propietaris del bloc de pisos, l’entrada general guarda dues llindes recuperades d’una construcció anterior. Una d’aquestes, clarament identificable, havia estat situada a la porta d’accés a l’antic hospital de Manlleu construït al voltant de 1875, precedent de l’actual Hospital Sant Jaume; la segona, més antiga i enigmàtica ens ofereix una inusual inscripció en aquestes elements constructius, per la llargada i pel missatge.
Després de passar l’entrada d’accés dels del carrer, a banda i banda del cancell d’aquest edifici plurifamiliar, es poden veure les dues llindes encastades als murs laterals. A l’esquerra, hi ha la que ofereix menys dubtes: es tracta de la pedra que cobria l’entrada a l’hospital. La de la dreta és la llinda enigmàtica.
Amb unes mesures habitual per aquest tipus d’elements estructurals horitzontals que permeten crear un accés a través d’un mur, la pedra ofereix una inscripció estructurada en sis línies separades, verticalment, per una creu igualment gravada. La línia superior així com una part considerable de la banda esquerra i una menor part de la banda dreta són il·legibles. El conjunt del text identificable, permet extreure’n una idea molt aproximada del contingut.
Aquesta és la transcripció de les lletres visibles a la llinda (els espais grans al mig corresponen al lloc de la creu central).

 
La pista d’on es pot trobar el text complert la dóna la mateixa llinda a la seva línia inferior, banda esquerra: el Deuteronomi, cap. 6.
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, el Deuteronomi és un llibre bíblic, el cinquè del Pentateuc que “conté un recull de discursos posats en boca de Moisès abans de morir, una col·lecció de preceptes legislatiu, que en constitueix el nucli central, i narracions disperses d’antigues gestes èpiques”(1).
Efectivament, una de les traducció d’aquest llibre que forma part, en el cinquè lloc de la Bíblia, es poden llegir tres discursos pronunciats per Moisès. En el cas que ens ocupa es tracta d’una transcripció d’uns versicles del capítol 6 del segon d’aquests discursos. Els versicles 6 al 9 diuen:


És molt poc corrent, per no dir sorprenent, la clara referència bibliogràfica que ha estat clau per la ràpida i correcta identificació, transcripció i traducció. Fa pensar que la inscripció, a part de ser en llatí, devia estar encarregada i, possiblement dirigir-se a un públic culte i, segurament, membre del clergat.
La banda dreta d’aquesta línia inferior ens ofereix un nom “Franciscus Galaup” al costat d’una xifra (de la qual només es veuen els tres primers números) que, segurament, respon a la data de col·locació: entre 1700 i 1709. Ara, com ara, no es pot identificar aquest personatge però el seu nom és inequívoc. A quin peculiar edifici podria correspondre tan enigmàtica llinda?
Explica Domènec Torrent i Garriga que el carrer de Sant Domènec que els terrenys on es va obrir eren dels dominics de Tremp de qui depenia, des de finals del segle XVI, l’antiga canònica de Santa Maria. Aquest autor afirma que, a canvi cedir-los, van imposar la condició de dedicar el carrer al seu fundador, sant Domènec, i s’hi construís una capella amb el mateix titular. Igualment, afirma que els dos termes es van dur a terme i que la capella va ser destruïda per l’incendi que va patir la població a la primera guerra carlina, el 1839 (2).
No se sap la ubicació precisa d’aquesta capella però es pot suposar, per la pervivència de la dedicatòria, que la capelleta de carrer que encara hi ha actualment a l’edifici posseïdor de les antigues llindes en sigui un record. Precisament, aquesta capelleta havia format part de la façana de l’episòdic hospital que, a partir de 1881, es va establir ne una de les cases del carrer. Àlex Roca explica que “l’any 1881, el manlleuenc Jaume Dachs i Sabatés, que llavors era degà de la catedral de Barcelona, amb l’ajut d’altres persones benefactores de la vila, van comprar una casa i una horta situada al carrer de Sant Domènec...” i segueix explicant que “aquestes compres van ser la culminació, de temps cobejada pel canonge, per a la fundació d’un hospital de malalts sense recursos econòmics”(3). D’aquest equipament sanitari, en desús després de la construcció de l’Hospital de Sant Jaume a el Puig (que després de diverses reformes encara perdura), només en resta un element físic: la llinda amb data de 1875 i corona on, al centre, s’endevinen les lletres JHS (Jesucrist) i una creu damunt la “H” (com solia ser habitual en gravats o relleus situats sobre els portals de les cases. Aquesta llinda, amb la del Deuteronomi, es troben al mateix espai físic i és molt possible que haguessin estat situades al mateix edifici hospitalari.

De la darrera afirmació en sorgeix un dubte evident: com podien havien conviscut les dues llindes si una, la del text bíblic correspon a principis del segle XVIII i la de l’hospital al 1875? La resposta, hipotètica, és que haurien coincidit a la mateixa construcció perquè l’esmentat hospital (com ho testimonia la capelleta de carrer de Sant Domènec) hauria estat emplaçat al mateix lloc que l’antiga capella de Sant Domènec cremada per la primera carlinada. Llavors és fàcilment assumible que la llinda amb el text deuteronòmic hauria estat, en origen, col·locada en aquesta capella dominica. Per altra banda, el text gravat a la pedra sembla evocar a una possible funció d’aquest edifici: l’alberg o hospici per passavolants. A Manlleu es tenen notícia de l’existència d’aquest tipus de locals de servei comunitari des de principi del segle XVI i que, a mitjan segle XIX, va fer-ne la funció l’anomenada Casa del delme situada al carrer del Comte on, en origen (curiosament la seva llinda porta la data de 1701 en data molt aproximada a la llinda tractada en aquest article) es cobraven les delmes i impostos eclesiàstics. Hauria rellevat aquest edifici del carrer del Comte al del carrer de sant Domènec després del seu incendi? El moment històric coincideix.
Indico una cronologia dels diferents edificis tractats:
 
Vull donar les gràcies per les seves aportacions a: Dolors Verdaguer, Nora Vela (especialment per la transcripció), Jordi Jiballi, Facund Pérez (fotògraf) i a tota la comunitat de veïns del bloc.
Imatges:
1 i 2.- Llinda amb la inscripció del Deuteronomi (Facund Pérez)
3.- Fotografia de la façana de l’antic hospital on es veu la capelleta de sant Domènec, record de l’edifici eclesiàstic incendiat el 1839 (Foto M. Cavalleria. Arxiu Valls)
4.- Dibuix de S. Caballeria del portal de l’antic hospital extret d: Gaja, Esteve; Pujol, Francesc. L’hospital de Manlleu. Manlleu : Gràf. Manlleu, 1951, p. 50
5.- Actual llinda de l’antic hospital (Facund Pérez)

Notes:
1 “Deuteronomi” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 1987, vol. 9, p. 110
2 Torrent, Domènec. Manlleu: croquis para su historia. Vich: Imp. De Ramon Anglada, 1893, p. 156
3 Roca, Alexandre. L’Hospital Sant Jaume de Manlleu. Manlleu : Patronat Hospital Sant Jaume de Manlleu, 2006, p. 9