30 d’oct. 2013

Propera novetat editorial: 'Sants tradicionals catalans'

Molt aviat serà a les llibreries de tot Catalunya una novetat editorial sobre el món de l’hagiografia catalana. Es tracta de Sants tradicionals catalans publicat per Farell Editors (en la seva col·lecció La Talaia) i del qual en sóc autor.

La tradició popular narra l’existència d’un bon nombre de sants amb singular devoció a Catalunya. Són, especialment, aquells que han rebut culte a partir de les seves relíquies i dels quals, el poble, en desconeixia els trets biogràfics. La imaginació col·lectiva se’ls va fer propis tot omplint aquest buit amb narracions fabuloses més pròpies del fet llegendari que de la realitat.

Aquest volum recull el coneixement que es té d’aquests sants i santes que han estat vinculats amb Catalunya des de la religiositat popular. S’hi contemplen els seus trets biogràfics, els atributs característics i se’ls relaciona amb el patrimoni historicoartístic.

Sants tradicionals catalans és el complement i la continuació del Diccionari de sants històrics catalans, publicat fa dos anys pel mateix editorial.
 
Des d'aquí, agraeixo molt sincerament als editors el seu gran interès en seguir apostant pels temes de sants catalans i per fer-ho mitjançant un servidor. 

La presentació tindrà lloc a la Biblioteca Municipal de Manlleu el proper divendres 22 de novembre de 2013, a les 8 del vespre.
 
En seguiré parlant...

23 d’oct. 2013

Imatges de l'activitat a l'església de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu

Diumenge passat, en un acte organitzat per L'albergueria, centre de difusió cultural del Bisbat de Vic, es va desenvolupar una presentació del patrimoni artístic, especialment de la decoració mural, de l'església de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu.
Per la mava banda, agraeixo l'oferiment que em va fer L'albergueria per participar de forma directa en aquest esdeveniment així com la col·laboració de Mireia Farrerons de l'empresa Vicus Scp que, magistralment, va dissertar sobre les tècniques que van ser utilitzades pel pintor torellonenc Joan Rifà Benet (1926-2009). Igualment agraeixo a Fracund Pérez l'aportació del material fotogràfic que seguidament us exposo i a tots els presents per la seva assistència. A tothom, moltes gràcies.












16 d’oct. 2013

Les relíquies de sant Galderic tornen a Sant Pau del Camp de Barcelona

Avui, 16 d’octubre de 2013, l’antic monestir de Sant Pau del Camp ha acollit, com ho havia fet temps enrere, unes relíquies de sant Galderic.

Després de la benvinguda que Agustí Esteve, president del Patronat de Sant Galderic, ha adreçat als assistents, s’ha fet la deguda col·locació i veneració de la relíquia del sant, cedida pel bisbat d’Elna-Perpinyà. Posteriorment s’ha celebrat una missa finalitzada amb el cant dels goigs dedicats al considerat, actualment, patró dels pagesos catalans.

Sant Galderic era venerat amb especial devoció al monestir benedictí de Sant Martí del Canigó (Conflent). Antoni Pladevall afirmava que el cenobi va esdevenir, per aquest motiu, un santuari i punt de recepció de pelegrinatge degut a la possessió de les relíquies sant i que havien obtingut el 1014 mitjançant un robatori pietós. Aquesta abadia d’arquitectura romànica conté dues esglésies sobreposades. La primera d’aquestes va ser consagrada el 1009 i la segona, el 1026.

Part de les restes de sant Galderic que hi havia a Sant Martí del Canigó van ser dipositades al monestir, també de l’orde benedictí, de Sant Pau del Camp de Barcelona. Hi van ser portades l’any 1654, arran de la precària situació esdevinguda a les terres nordpirinenques per la Guerra dels Segadors i van desparèixer per la Setmana Tràgica de 1909.
Agraeixo a Nora Vela la cessió de la fotografia de la relíquia.

13 d’oct. 2013

De Matines a Completes: crònica de la gran beatificació de Tarragona

Acabaven de tocar Matines. Encara era negra nit quan els osonencs i ripollesos, que volien assistir a l’acte religiós de Tarragona, enfilaven cap algun dels quatre autocar organitzats pel bisbat. El destí era l’antiga Tàrraco ciutat on estan documentats els primers martiris cristians de l’Hispània romana. Allà, una quinzena de compatricis assassinats als primers mesos de la Guerra Civil rebrien la dignitat de beats. L’ocasió ben bé valia l’esforç dels abnegats viatgers; la seva emoció brollava per damunt del dormir perdut. L’avís, a darrera hora, d’aquesta hora desacostumada i la poca garantia de tenir cadira assegurada va fer desistir a alguns dels inscrits. La majoria, previsora, es va dur el seient plegable de casa. Un fet i l’altra van ser acceptats amb la deguda resignació.

Entre els desplaçats al multitudinari acte s’hi trobaven familiars dels homenatjats que l’organització els havia reservat un espai a primera fila. En un recompte, potser no prou exhaustiu entre els fidels de les nostres comarques, s’hi comptaven diversos: la religiosa Josefina Roca, familiar del beat Pere Roca de Mura; Montserrat Sans de Folgueroles, familiar dels beats Salvi Huix, bisbe de Lleida, i del prevere Miquel Vilatimó; les manlleuenques Dolors i Montserrat Verdaguer, familiars del beat Pere Verdaguer dels Fills de la Sagrada Família; i la germana vedruna Dolors Treserra, familiars dels tres beats torellonencs, també Fills de la Sagrada Família, Francesc, Ramon i Jaume Llach.

Un dels dos autocars que van sortir de Vic va fer recollida a Manresa on es van sumar un bon nombre de fidels més. Aquests havien pogut dormir una estona més. El cert és que, fins a destí, qui més qui menys va fer un bon son.

Deixar el llit ben d’hora, però, va tenir la seva recompensa: ser els primers en trobar lloc i comptar amb prou temps per preparar l’esmorzar, com pa amb tomàquet i embotit, o anar-se a confessar en els improvisats espais per satisfer la necessitat de purificar l’esperit. Tot just aleshores, la claror s’imposava a la fosca de la nit.

Ben aviat, però, a la plaça central del Complex Educatiu de Tarragona no hi cabia una ànima més. Els preliminars de la celebració van servir per recordar diferents testimonis escrits pels mateixos homenatjats que aconseguien emocionar el públic entregat; igualment, es donava un esbós biogràfic d’alguns dels 522 beats. Per posar un exemple, del fill de Manlleu, el prevere Josep Guardiet, se’n va recordar que era “el rector del somriure”.

A l’hora Sexta, a migdia, va començar la cerimònia. Damunt la tarima regnaven els colors litúrgics vermell i taronja propis de les beatificacions. Entre el públic, la selecció era ben variada. Molts grups, com el cas del  bisbat de Vic, s’havia procurat un element distintiu. Generalment es tractava d’un mocador que es duia penjat sobre l’esquena i nuat al coll però que molts, quan el sol tarragoní va imposar-se a l’esfera celestial, van servir de protecció ben portats damunt la testa.

El transcurs de l’acte fou plàcid i previsible. Després de la lectura dels decrets de beatificació es va iniciar l’Eucaristia. Només un incident, anecdòtic. Alguns representants de la Liga tradicionalista van enarborar banderes espanyoles amb el Sagrat Cor a forma d’emblema al crit de “Viva Cristo Rey”. Des de les cadires del bisbat vigatà, una veu es va alçar en resposta: “Visca Catalunya independent!. Sortosament, l’intercanvi de proclames no va anar a més i tampoc s’hauria entès en una ocasió en què no s’alçaven més estendards que les palmes martirials en record dels nous beats. Ni tampoc hi havia les freqüents pancartes de congregacions i institut religiosos d’altres ocasions semblants celebrades a la mateixa plaça de Sant Pere del Vaticà. La sobrietat fou, en qualsevol cas, la qualitat més destacable.
 
Aquest acte de beatificació massiva, com han recollit molts mitjans de comunicació, ha estat polèmic. Tractar aspectes relacionats amb la Guerra Civil són mancats, encara ara, de prou objectivitat. Precisament, just després de la cloenda, esperant el moment del retorn, es va apropar Jaume Marcet de Terrassa amb un escrit que reprodueixo directament. En tenia trenta-sis còpies (nombre volgudament simbòlic per referir-se a 1936) i les repartia a qui considerava adient. S'ha presentat com un familiar d'un religiós assassinat, com els beatificats aleshores, els primers mesos de la confrontació bèl·lica però sense el reconeixement eclesiàstic. La seva reflexió mereix, almenys ser tinguda en compte. Llegiu-lo i, si us plau,  i si voleu penseu-hi un moment...
 
 
Estaven a punt de tocar Completes quan cadascú arribava a casa després d’un dia ben llarg, intens i, sens dubte, històric.

11 d’oct. 2013

L’església de Gràcia i la seva decoració seran objecte d’una nova activitat de L’albergueria

El proper diumenge 20 d’octubre de 2013, a les 12 del migdia, l’església de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu serà l’escenari d’una activitat promoguda per L’albergueria, centre de difusió cultural del Bisbat de Vic dins la programació L’embat del vent.

En aquesta ocasió, sota el concepte de “comunitat” es farà una lectura de l’esperit de cohesió d’un barri de Manlleu, amb molta personalitat, nascut a finals de la dècada de 1940. El temple eclesiàstic fou l’eix vertebrador del veïnat. Gràcies a l’empenta de mossèn Joaquim Blancafort, amb l’aportació i esforç dels feligresos i el mecenatge d’Àngela Roca, es va construir una escola i un casal amb biblioteca, com a peça integrant d’aquest teixit social que procurava, precisament, generar comunitat; és a dir, sentiment de pertinença a un col·lectiu de projectes i il·lusions compartides. Ben simptomàtic era, i és encara, que molts graciencs diuen que van “a Manlleu” quan s’apropen al nucli més antic de la ciutat.
L’església de Nostra Senyora de Gràcia, dedicada a l’antiga titular de la parròquia mare –Santa Maria de Manlleu-, conté una particularitats artístiques que cal remarcar i que seran especialment destacades en l’activitat del proper diumenge sota el lema “L’avançament a una nova expressió litúrgica”. L’arquitectura, neoromànica, acull una simbologia pictòrica de profund contingut pietós. L’artista torellonenc Joan Rifà i Benet (1926-2009), que va dedicar cinc anys de la seva vida a la pintura mural religiosa, assumí la decoració de les parets, nues fins aleshores, de l’interior del temple. Amb la tècnica del fresc i incorporant la ceràmica, va dotar els diferents murs d’un repertori iconogràfic molt expressiu, d’arrels sorgides del genuí romànic del país, però que, en paraules del manlleuenc Francesc d’A. Pujol –inspirador en part d’aquesta obra- és “traduït per mitjà d’una interpretació molt singular”. El mateix Pujol indica que la decoració “té també una plasmació inspirada en cert esoterisme còsmic i de gran sublimació idealitzada, d’una manera especial en les atribucions de la Lletania Lauretana”. Destaquen, així mateix, les figures de l’absis, i el tetramorf en les petxines del cimbori, com les dues figures de la nau central insinuant els dos dogmes de la Mare de Déu, la Immaculada i l’Assumpció. Finalment, el protagonisme del Viacrucis de les naus laterals són, igualment, d’una senzilla però ben rica forma de comunicar la Passió.
El temple de Gràcia, en tant que iniciat i reformat en un període de transició cap al Concili Vaticà II; avança moltes de les formes d’expressió litúrgica que s’acabaran imposant posteriorment, i que s’exemplifiquen en la centralitat de l’altar, envoltat pels fidels, agombolat per la comunitat.
El guiatge de l’acte anirà a càrrec d'un servidor, fill del barri de Gràcia. i comptaré amb la col·laboració de Mireia Farrerons, de l‘empresa Vicus Scp, que l’any passat va restaurar, per encàrrec parroquial, les pintures de l’església.
L’acte és obert a tothom que desitgi assistir.
 
 

9 d’oct. 2013

Estrena de nou lloc web!!!

Us presento el meu lloc web on trobareu informació sobre les activitats que he realitzat sobre religiositat popular. Progressivament l'ampliaré amb nova informació relacionada amb la dinamització de la devoció popular, amb futurs esdeveniments i projectes.

 Desitjo que el trobeu interessant.

(Cliqueu damunt la imatge per accedir-hi)

 

6 d’oct. 2013

Sant Julià de Vilamirosa va celebrar, un any més, l’Aplec del Roser

El primer diumenge d’octubre, el mes proper a la diada de la Mare de Déu del Roser, l’església de Sant Julià de Vilamirosa acull l’única manifestació que s’hi celebra com antiga parròquia: l’aplec o festa del Roser. Els veïns de les masies i cases pairals de l’entorn es van reunir per fer reviure, encara que només sigui un cop l’any, al voltant del seu altar. Malauradament, s’ha anat perdent el costum manlleuenc d’apropar-se a aquesta celebració a peu, seguint l’antic camí ral.

L’aplec va consistir en una missa a l 'església de Sant Julià presidida per la imatge de la Mare de Déu del Roser i oficiada per mossèn Pere Soler, rector de Sant Esteve de Granollers. El cant dels tradicionals goigs a la Mare de Déu del Roser va cloure l’acte litúrgic.

Després de la cerimònia religiosa, davant mateix de l’edifici, es va instal·lar un refrigeri que va permetre que els assistents fessin
tertúlia durant una estona. Poc després es van sortejar dos pastissos mitjançant una rifa organitzada amb el procediment tradicional de donar un número, d’acord amb l’ordre d’inscripció, a tothom que hi ha volgut participar.

A mitjan dècada de 1980, la festa del Roser de Vilamirosa es va recuperar quan ja feia un temps que s’havia perdut. Mossèn Miquel Tresserres i veïns de la contrada es van animar a celebrar l’aplec que, aleshores, tenia inici la vigília, amb un foc de camp, xerinola i botifarrada, per continuar el diumenge amb la missa corresponent.

La devoció dels habitants de Vilamirosa a la Mare de Déu del Roser ja ve d’antic. Hi ha constància que en època barroca es va afegir una segona nau, a l’església de construcció romànica, per posar-hi un altar dedicat, precisament, a la Mare de Déu del Roser.
La situació administrativa de l’església de Sant Julià de Vilamirosa i el seu entorn és força particular. Es deu a una doble adscripció territorial que actualment no sol ser habitual. Per una banda, es troba dins el terme municipal de Manlleu en el seu límit sud; per altra banda, es troba dins la parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana que té el seu edifici parroquial i gran part del seu territori al municipi de Gurb. Aquesta dualitat és hereva de deu segles d’història.






4 d’oct. 2013

Tres èpoques, segle i quart, d'El Far de Puig-agut

Article publicat al número 100 d'El Far de Puig-agut, butlletí del santuari manlleuenc dedicat al Sagrat Cor de Jesús, a la Mare de Déu de Lourdes i a sant Josep.

3 d’oct. 2013

Dues importants notícies sobre el santuari de Puig-agut de Manlleu

Aquests darrers dies han han coincidit dues notícies importants al voltant del santuari de Puig-agut de Manlleu. Per una banda, el seu butlletí ha arribat al número 100 de la seva tercera època. Per altra banda, s’ha constituït l’Associació d’Amics dels Santuari de Puig-agut de Manlleu. Aquesta entitat esdevindrà l’estructura legal amb la qual es vetllarà pel funcionament del temple, el seu manteniment i organització d’activitats.

100 números de la tercera època
L’assoliment del centenar de números d’El Far de Puig-agut és una gran fita per un butlletí amb aparició trimestral i mantingut per col·laboracions voluntàries. És el portaveu del santuari manlleuenc des de 1888; això li suposa que ser la capçalera degana de la població.

La primera època va arribar fins a finals de la dècada de 1910 i era una elaboració personal del promotor de Puig-agut, Ramon Madirolas i Codina. Després de la Guerra Civil, el santuari va passar per un llarg procés de reconstrucció després de resultar molt afectat per l’acció anticlerical del període de confrontació bèl·lica. Aleshores, l’administrador Lluís Masoliver i col·laboradors, van emprendre la pacient labor de recuperar l’esperit i empenta de Madirolas. Una d’aquestes tasques fou la de publicar, de nou, El Far de Puig-agut. Amb tècniques molt rudimentàries, com el ciclostil, Masoliver difonia fulls solts amb la informació corresponent.
La mort de Lluís Masoliver va deixar orfes al butlletí i el grup humà de Puig-agut. Xavier Valls, que ja duia força anys implicat en el col·lectiu, va assumir el paper d’administrador del santuari i Francesc d’A. Pujol va fer-ho amb el butlletí. D’aquesta manera, s’encetava una nova època, la tercera, que encara perdura. Després de Pujol, fins al present, ha estat Àlex Roca qui ha actuat de coordinador de la publicació.

 
Fundació de l’Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut
El passat dia 1 de juliol es va constituir l’entitat que proporciona personalitat jurídica a l’antiga Pabordia. A l’acta fundacional, van signar dotze persones com a socis fundadors, d’entre els quals es va formar la primera junta, i que és la següent: President: Joan Sala Gorchs; secretari:  Joan Lluís López Navas  (representant de Torelló); tresorera: Pilar Cubí Carrera; vocals: Xavier Valls Mas, Josep Jofre Viñas  (representant de Sant Martí Sescorts), Alexandre Roca Remolins  (coordinador butlletí) i Joan Arimany Juventeny.

La primera activitat que se celebrarà en aquest nou context tindrà lloc el proper diumenge 13 d’octubre, a les 5 de la tarda, amb la celebració de la Santa Missa (amb motiu de la festivitat de la Verge del Pilar) que presidirà mossèn Pere Oliva, rector de Sant Martí Sescorts. Mitja hora abans de la missa, es resarà el Sant Rosari.

2 d’oct. 2013

L'acolliment de la Mare de Déu de Fàtima, el 1950, al 'Diari de Manlleu'

L'edició d'avui, 2 d'octubre de 2013, el Diari de Manlleu conté un reportatge de 6 pàgines amb el títol "Quan Manlleu va acollir la Mare de Déu de Fàtima, fa seixanta-tres anys". Aporta un resum de l'estada manlleuenca de la imatge mariana els dies 30 de setembre, 1 i 2 d'octubre de 1950, i un bon recull fotogràfic. Durant tres dies, els manlleuencs van sortir al carrer i van mostrar-se com difícilment ho podien fer en temps de postguerra. El guarniment de carrers i les multitudinàries adhesions de tota la població encara són recordats pels qui ho van viure.

No us ho perdeu!