31 de jul. 2013

La vida festiva de Manlleu a la 3ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Demà dijous, 1 d’agost, el Museu del Ter de Manlleu acollirà la quarta sessió de la 3ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. En aquesta ocasió l’eix central serà la projecció d’un documental realitzat l’any 1964 per Joaquim Rifà titulat Reportaje de Manlleu. Es tracta d’un repàs a les principals activitats festives que, en aquella ocasió, van omplir el calendari manlleuenc.

Una bona part de la filmació l’ocupa la Setmana Santa, antany ben reeixida a Manlleu, amb les diverses manifestacions de religiositat més destacades com el Viacrucis, la benedicció de l’aigua o la processó del Sant Enterrament. A l’espai dedicat a la Festa major s’hi mostrarà una de les principals novetats (que s’havien iniciat l’any anterior) del cartell: les corrides de toros. També destaca, d’aquest interessant document visual, la disposició del mercat setmanal i la cavalcada de Reis.

Després de la projecció hi haurà l’oportunitat de conversar amb l’autor.

Finalment, com correspon a la internacionalització del la mostra, s’oferirà el reportatge italià Oltre il Tempo. I ceri di Gubbio, realitzat l’any 2005 per Neri Pier Luigi i Sannipoli Gianluca. És dedicat a una manifestació festiva dedicada sant Ubald, patró de la ciutat.

29 de jul. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 29 de juliol al 4 d’agost

29 de juliol de 1746
La reverenda Comunitat de la vila de Centelles rep autorització del bisbe de Vic Manuel Muñoz per utilitzar segell propi que representa la imatge de santa Coloma enmig de dos arbres semblants a pins i sota un núvol del qual cauen espurnes. Es considera que és una representació al·legòrica de la tradicional Festa del Pi

31 de juliol de 1808
Es posen les reixes del cor de l’església de Santa Maria de Serrateix que havien estat construïdes a Berga

1 d’agost de 1592
Creació del bisbat de Solsona a partir de parròquies dels bisbats de Vic i Urgell

1 d’agost de 1592
Inici del plet pel qual el monestir de Manlleu havia de passar a dependre dels dominics de Tremp

1 d’agost de 1779
El bisbe de Vic, Manuel de Artalejo, reconeix la incorruptibilitat de la Sagrada Forma  del Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses

2 d’agost de 1836
L’arxiprest Bru Bret, davant nou testimonis, va reconèixer exposada la Sagrada Forma del Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses del lloc on havia estat amagada el 1835 a causa de la guerra carlina

3 d’agost de 1405
Es porta a terme la translació del cos de sant Sever des del monestir de Sant Cugat del Vallès a la catedral de Barcelona. La processó solemne dura dos dies i és presidida pel rei Martí I l’Humà

3 d’agost de 1803
És pujada al campanar de l’església parroquial de Vilanova i la Geltrú la campana mitjana batejada amb els nom de Maria de les Neus i dels copatrons Abdó i Senén. Pesa 1.080 kg, fabricada a Barcelona i transportada a la ciutat per mar

4 d’agost de 1680
S’inicia l’obra de l’església del convent de l’orde carmelità descalç a Vic

4 d’agost de 1732
El bisbe de Vic Ramon de Marimon rep les relíquies de sant Irineu màrtir i dóna llicència per tal que siguin col·locades en alguna de les esglésies de la diòcesi i exposades públicament. Aquestes relíquies serien venerades a l’església del convent de franciscans i, posteriorment, a l’església parroquial de Santpedor

4 d’agost de 1952
Arriba a Vilanova i la Geltrú una nova imatge de la Mare de Déu de les Neus, obra de l’escultor Emili Colom, que és ubicada a l’altar major de l’església arxiprestal que es trobava en avançat procés de reconstrucció


Bibliografia (cliqueu)

22 de jul. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 22 al 28 de juliol

22 de juliol de 1960
És col·locada la imatge del Sagrat Cor de Jesús a la façana de l’edifici del carrer Jacint Verdaguer, 28 de Manlleu. Des de la dècada de 1940 era situada sobre una font, en lloc proper, que va ser enderrocada amb motiu de la reforma de l’entorn

23 de juliol de 1772
L’Ajuntament de Mataró, davant la imminència de l’arribada de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana, acorda que siguin guardades a la capella de sant Desideri de l’església de Santa Maria

24 de juliol del 303
La tradició situa a Girona i en aquesta data el martiri de sant Sist i sant Hou, venerats a Celrà

24 de juliol de 1804
Es demana autorització al bisbe de Barcelona per poder traslladar les relíquies menors de les santes Juliana i Semproniana a un reliquiari de petites dimensions destinat a la veneració dels fidels. L’endemà, un cop s’ha rebut l’autorització, es fa el trasllat i segellat del nou reliquiari

24 de juliol de 1890
El bisbat respon a l’Ajuntament de Santa Maria de Corcó – l’Esquirol després que va ser requerit el canvi del vot de poble ofert en l’epidèmia de còlera morbo de 1854 que demanava fer festa el dia de sant Roc però no ballades. Ja que el jovent celebrava la festa tot fent balls i gatzara, es va canviar aquest precepte per un ofici solemne cantat en la diada de sant Roc

24 de juliol de 1936
La rauxa revolucionària i anticlerical provoca un incendi a l’interior de la Seu de Manresa i els altars, retaules imatges, el cadirat i altres elements del mobiliari són víctimes de les flames

25 de juliol de 1516
El papa Lleó X concedeix 100 dies de perdó als que visitin  l’església de Vilalleons els dies de Nadal, de l’Anunciació de la Mare de Déu, del segon diumenge de Quaresma, el dilluns de la Pentecosta i el dia de l’Assumpció

25 de juliol de 1597
S’instal·la a la capella del sant, la Confraria de Sant Jaume, del gremi de sastres i calceters o teixidors de punt de la Seu de Manresa

25 de juliol de 1772
Inici dels actes de celebració de l’arribada de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana al monestir de Sant Cugat del Vallès, amb ofici solemne, en el qual es reparteixen les relíquies en dues urnes i es porten en processó. Una gran representació de Mataró participa dels actes

25 de juliol de 1835
Crema de convents a Barcelona en el context de la desamortització de Medizabal

25 de juliol de 1892
Se situa en la fornícula de la façana de can Palau, del carrer Nou de Torelló, la imatge de la Mare de Déu del Bonsuccés per la Confraria vigatana del Bonsuccés

25 de juliol de 1906
El bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, beneeix la capella del Sagrat Cor de la colònia Pericas (Coromina) de Torelló

25 de juliol de 1936
Són destruïdes les imatges de l’interior de l’església de Santa Maria de Vilalleons i de Santa Maria de Puig-l’agulla (Sant Julià de Vilatorta)

25 de juliol de 1955
Amb motiu del centenari de l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà, els veïns del carrer de Sant Jaume hi porten la imatge de la fornícula del carrer de Sant Jaume que, originalment, havia estat col·locada del 1884, estreta per la Guerra Civil, i reposada el 1939

26 de juliol de 1370
Es publiquen les ‘Ordinacions de santa Tecla’  en les quals l’arquebisbe Pere Clasquerí, a instancia dels cònsols de la ciutat, reglamenten les celebracions de les festes dedicades a la santa equiparant les celebracions a les del Corpus

26 de juliol de 1682
Primer acte realitzat a Mataró com a gest de veneració a les santes Juliana i Semproniana

26 de juliol de 1709
El Sant Crist de l’Hospital de Vic és retornat des de la catedral a la seva capella de l’Hospital

26 de juliol de 1717
A Mataró se celebren les completes dedicades a les santes Juliana i Semproniana

26 de juliol de 1722
Els veïns del carrer d’en Pujol de Mataró dedica una capella votiva, a l’edifici número 23, dedicat a les santes Juliana i Semproniana. Després de la missa de completes, les imatges hi són traslladades en processó des de l’església parroquial de Santa Maria i són els veïns els que assumeixen les despeses de culte

26 de juliol de 1772
Després de fer el recorregut des del monestir de Sant Cugat del Vallès a Mataró en carruatges, arriben a Mataró dels relíquies de les santes Juliana i Semproniana i es condueixen processionalment dins al temple de Santa Maria

26 de juliol de 1889
És consagrat l’altar Major del temple de Santa Maria de Mataró pel bisbe de Barcelona Jaume Català amb relíquies de sant Cugat i de les santes Juliana i Semproniana

26 de juliol de 1964
S’entronitza sant Eudald al cim de Torreneules, a la Vall de Núria, a 2.711 metres d’alçada. La figura, preparada per resistir les inclemències meteorològiques del lloc és beneïda al monestir de Ripoll el dia anterior

27 de juliol de 1609
Beatificació d’Ignasi de Loiola, fundador dels Jesuïtes, per Pau V

27 de juliol de 1687
És celebrat a Mataró, per primera vegada, de l’ofici dedicat a les santes Juliana i Semproniana

27 de juliol de 1772
Se celebra un ofici solemne a l’església parroquial de Santa Maria de Marató que celebren els monjos de Sant Cugat del Vallès com a celebració de l’arribada de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana

27 de juliol de 1783
Es fa el trasllat solemne de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana al retaule de l’altar major sota mateix de la imatge de la Mare de Déu que realitzava el mestre Gurri

28 de juliol de 1380
Mentre feia estada a Vic, el príncep Joan anomenat el Caçador fill de Pere el Cerimoniós, emmalalteix i la seva esposa Violant de Bar ofereix a la Mare de Déu de Montserrat un brandó (atxa o ciri de cera amb un sol ble) de 40 florins

28 de juliol de 1772
Se celebra una missa major a l’església parroquial de Santa Maria de Mataró amb l’assistència dels rectors de les parròquies veïnes. El Dr. Esteve Costa, fill de Mataró, pronuncia un sentit sermó de benvinguda a les relíquies de les santes Juliana i Semproniana

28 de juliol de 1776
Se celebra un ofici solemne en honor de les relíquies dels sants màrtirs Probi, Faustí, Generós i Jocundina que havien d’anar situades a l’altar de sant Desideri de l’església de Santa Maria de Mataró

28 de juliol de 1822
És exposada la Sagrada Forma del Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses a causa d’una sequera general

Bibliografia (cliqueu)


15 de jul. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 15 al 21 de juliol

15 de juliol de 1020
El bisbe Oliba de Vic i la comtessa Ermessenda de Carcassona visiten la ciutat i seu de Manresa per donar una empenta a la reconstrucció de la ciutat que havia quedat molt afectada per la incursió sarraïna de les tropes conduïdes per Abd-al-Malik

15 de juliol de 1379
Amb privilegi real de Pere III, és fundada la Confraria dels Sants Màrtirs de la Seu de Manresa que seria restaurada el 1901

15 de juliol de 1586
S’estableix la Confraria de Santa Anna, de cotoners, tintorers i torcedors de la Seu de Manresa

15 de juliol de 1588
Es constitueix la Confraria dels Sants Sist i Hou de Celrà i el bisbe de Girona, Jaume Caçador, és el primer confrare inscrit

15 de juliol de 1688
Ofici solemne a la catedral de Vic i processó per veure’s, la parròquia, deslliurada de la plaga de la llagosta

16 de juliol de 1767
Canonització del beat Josep de Calassanç, fundador dels Escolapis, per Climent XIII

16 de juliol de 1776
El cardenal Marc Antoni Colonna, Vicari general de Roma, fa donació al bisbe de Barcelona, Gavino de Valladares de les relíquies dels sants màrtirs Probi, Faustí, Generós i Jocundina amb l’oportuna llicència per a la seva veneració. Havien estat extretes de les catacumbes romanes de Ciríac. El seu destí era l’altar de sant Desideri de l’església de Santa Maria de Mataró

16 de juliol de 1850
Beatificació de Pere Claver, prevere jesuïta, per Pius IX

16 de juliol de 1848
El pare Antoni M. Claret, que seria canonitzat l’any 1950, va fundar l’Institut dels Fills del Cor de Maria Immaculada, futur orde claretià 

16 de juliol de 1859
El bisbe de Vic, Ramon Masnou, beneeix l’església de la Mare de Déu del Carme de la Farga de Bebiè, colònia industrial del terme de Montesquiu i Les Lloses

16 de juliol de 1874
Són aprovats els nous estatuts de la Confraria de la Minerva de la parròquia de Santa Maria de Mataró

16 de juliol de 1883
Primera celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Carme com a patrona dels fabricants de Manlleu. Des d’aleshores i fins la Guerra Civil (1936/39) se celebrava festa laboral amb tradicionals fontades

16 de juliol de 1989
És col·locada una imatge de la Mare de Déu del Carme a una fornícula de la façana de l’edifici del carrer Torrent i Garriga de Manlleu

16 de juliol de 2000
Benedicció de les noves campanes de Santa Maria de Manlleu. La més gran s'anomena Assumpta, en honor a la patrona manlleuenca i titular de l'església parroquial; la segona es del Gleva, en memòria de Nostra Senyora de la Gleva, patrona de la Plana de Vic; la tercera  es diu Montserrat, recordant la Mare de Déu patrona de les diòcesis catalanes; i la quarta porta el nom de Pau, en referència a la necessària pau al món

16 de juliol de 2008
El papa Benet XVI nomena Francesc Pardo com a nou bisbe de la diòcesi de Girona

17 de juliol de 1426
L’abat Arnau de Vilalba, en una restauració del cimbori situat sobre l’altar de Santa Maria de l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses, va desmuntar el grup escultòric del Davallament o Santíssim Misteri i va redescobrir la plaqueta d’agent situada al front de Crist i que amagava, en un reconditori, una Sagrada Forma incorrupte i dividida en tres parts embolicada amb un drap de lli. Aquest fet va iniciar el culte i devoció popular al Sant Misteri

18 de juliol de 1987
És inaugurada la capelleta de carrer, en format de plafó de rajoles decorades, dedicada a Sant Arnau a l’edifici del carrer d’Arnau de Corcó, 49 de Manlleu. Durant uns anys, al seu voltant, es va celebrar una festa veïnal i, encara ara, es diu el rosari al seu davant

20 de juliol de 1663
Es posa la primera pedral del convent de l’orde carmelità descalç a Vic

20 de juliol de 1722
Es comenta el període de tres dies de festes per celebrar la concessió d’ofici propi de sant Bernat Calbó pel papa Innocenci XIII

20 de juliol de 1936
Comença la destrucció de l’església de sant Eudald de la vila de Ripoll representant la seva definitiva desaparició

21 de juliol de 1770
Es fa una solemne processó per col·locar la relíquia de santa Magdalena a la seva pròpia capella de l’església de Santa Maria de Mataró

21 de juliol de 1870
El bisbe de Barcelona Pantaleó Montserrat mor en Frascati (Itàlia) després d'haver subscrit en el Concili Vaticà I el dogma de la infal·libilitat pontifícia

21 de juliol de 1936
La nit del 21 al 22 de juliol, és incendiat l’interior de l’església parroquial de Santa Maria de Manlleu amb tot el seu mobiliari i ornaments litúrgics

21 de juliol de 1946
Es beneeixen les cinc noves campanes adquirides per a l'església de Sant Feliu de Girona


Bibliografia (cliqueu)

10 de jul. 2013

La festa de sant Cristòfol vista pel Bisbe de Vic

Enguany, davant la festivitat de sant Cristòfol, patró dels conductors i dels seus vehicles, el bisbe de Vic Romà Casanova signava la glossa habitual, en la darrera edició del Full diocesà (Osona-Solsona) (1). Hi deixava constància de la devoció pel sant. i esmentava com determinats símbols són ben presents en una acció tan quotidiana com és el desplaçament en vehicle motoritzat.

Amb una finalitat eminentment pastoral, Mons. Casanova, manifestava que “…aquest Any de la Fe, ens convida a reflexionar sobre la fe com a llum que il·lumina la nostra vida, també quan estem conduint pels carrers, carreteres i camins”.

Al marge d’aquest missatge més evangelitzador, el prelat esmentava que “els signes religiosos són presents en molts vehicles. El rosari, la creu, imatges, inscripcions i dibuixos religiosos cristians manifesten que el qui condueix aquell vehicle no té vergonya de manifestar la seva fe i la seva pregària demanant la protecció de Déu per intercessió dels sants. És molt bona pràctica iniciar el viatge fent el senyal de la creu i una petita oració per a demanar un bon viatge. La invocació de l’arcàngel sant Rafael, de sant Cristòfol, de santa Maria, en les advocacions més properes per a nosaltres, és expressió de la confiança en Déu, tant en les coses petites com en les gran”.

Finalment, el bisbe Casanova comentava que “en moltes parròquies aquests dies, a l’entorn de la festa de Sant Cristòfol, es fa la benedicció de vehicles. És un bon costum que cal continuar”. 


Efectivament, el diumenge més proper a la festivitat de sant Cristòfol en moltes poblacions i parròquies catalanes se celebra el ritual de beneir els automòbils. Aquest gest es fa en honor del patró dels vehicles i els seus conductors, ja sigui de cotxes o d’altres ginys que generen, per raó de la física i la mecànica, la força motriu que els fa moure.

Sant Cristòfol era un sant molt reconegut anys enrere. Joan Amades esmenta que era, com d’altres personatges celestials, advocat contra la pesta i detalla molts d’altres patronatges, ja fossin localitzats o més generals, que el feien un sant ben popular (2).

De les invocacions que se li adreçaven destacava la de protegir els caminants i vianants en època que desplaçar-se entre poblacions era un risc personal. Aquesta atribució de sant Cristòfol, que tenia una gran estatura, deu venir de la llegenda que en relatava la seva vida. Joan Soler l’explica de la següent manera: Sant Cristòfol, diu aquest autor, “tenia la dèria de servir la persona més important de la Terra, i es va posar al servei d’un rei poderós, fins que s’adonà que tremolava de por en sentir anomenar el Diable; es va anar a llogar al Diable, que devia ser més poderós, i va començar a fer les malifetes que el nou amo li manava. Fins que, un dia, pel camí van passar per una creu de terme i el Diable, en veure-la, va fugir esperitat. Llavors va pensar que la creu era l’emblema d’algú més poderós, va deixar el Diable i va anar a córrer món. Va trobar un ermità adorant una creu, i aquest li va dir que podia servir la creu ajudant la gent a passar un riu cabalós on molts s’ofegaven. Va arrencar un pi i se’n va fer un bastó per ajudar-se. Una nit de llamps i trons va trucar a la seva cabana un nen, i li va demanar si seria capaç de passar-lo a l’altra riba; ell, irritat, l’agafà d’una braçada, però, essent a mig riu, li pesava tant que no podia avançar, de feixuc que se li feia. En increpar-lo dient que pesava tant com tot el món, el nen va dir que ell era Crist, que havia fet el món. Dit això, desaparegué, i el gegant va veure que el seu bastó, que havia clavat en terra, havia arrelat i floria (3)”. D’aquest fet, diu Soler, el nom del personatge va esdevenir el de Cristophoros o “portador de Crist”.

El patronatge dels que anaven a peu, en aparèixer els automòbils, va traspassar als mateixos vehicles i als conductors d’aquests. Amades relata que un dels llocs on era festejat sant Cristòfol, amb més força, era l’antic barri de Regomir, a la zona marítima barcelonina, on tenia una modesta capella; allà, en ser suprimida la festa de l’any 1906 per ordre municipal–diu el folklorista- als veïns “se’ls acudí que, puix que diversos pobles estrangers havien posat els automòbils sota l’advocació de sant Cristòfol, semblantment podien fer a Barcelona i que durant la festa hom els podia beneir tal com per sant Antoni es feia amb el bestiar de tir i de càrrega. La idea –segueix explicant- semblà acceptable i es comunicà al Club automobilista, el qual ho féu saber als socis, i el primer any, o sia el 1907, van presentar-se deu automòbils a la benedicció, tots enramats i engarlandats, en presència d’una gentada atreta per la innovació, que fou anunciada per la premsa” i acaba dient que “la novetat fou ben rebuda i el costum, que anà prenent increment, no trigà a ésser adoptat per d’altres poblacions (4)”. A l’enciclopèdia Tradicionari, en paraules de Jordi Pablo, es diu que “la benedicció va ser imitada de França” i que “l’any 1907 només es van beneir 14 cotxes, entre els quals el del pintor Ramon Casas i el de Santiago Rusiñol, els primers matriculats a Barcelona (5)”.

La progressiva popularització dels cotxes, com a mitjà de transport de persones i mercaderies, va estendre la tradició de beneir-los tot desitjant un correcte funcionament i, sobretot, una servitud productiva i gens penosa per als seus propietaris. 

És costum "encara", com recorda el bisbe Romà Casanova, que en la data de sant Cristòfol o en una festa propera en el calendari, el rector de cada parròquia aspergeixi aigua beneïda a la rua d’automòbils, de tota mida, marca, model i tipologia, que passen pel seu davant.

Bibliografia:
1 Casanova, Romà. “Viure i ser testimonis de la fe al volant”, Full diocesà, Vic, núm. 5.333, any 107 | Solsona, núm. 3.479, any 67, 7 de juliol de 2013, p. 3
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, vol. 4, p. 474 a 498
3 Soler i Amigó, Joan. “Sant Cristòfol”. Dins: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 675
4 Amades, Íbid, p. 482
5 Autors diversos. “Temps d’estiu. El santoral d’estiu i les festes majors. Sant Cristòfol”. Dins: Tradicionari: El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, vol. 5, p. 259

8 de jul. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 8 al 14 de juliol

8 de juliol de 1827
El bisbe de Vic, Pau de Jesús Corcuera, institueix la Pia Unió del Santíssim Misteri per augmentar la devoció a aquesta imatge de Sant Joan de les Abadesses

8 de juliol de 1951
Benedicció de la imatge de Maria Assumpta que provisionalment va ser col·locada a l’altar major de l’església parroquial de Santa Maria de Manlleu

9 de juliol de 1339
Segona translació de les relíquies de santa Eulàlia a la catedral de Barcelona, concretament al el sepulcre gòtic de la cripta obra de l’italià Lupo di Francesco

9 de juliol de 1341
Sota la invocació de sant Gil, Guillem de Manlleu funda un benefici a la parròquia de Santa Maria de Manlleu que havia de passar ser propietat de Jaume Balmes per la seva condició d’estudiant pobre

9 de juliol de 1426
El bisbe d’Urgell Francesc de Tovia escriu una pastoral en la qual ordena als rectors i sacerdots de la diòcesi que fomentin la devoció, entre els fidels, al misteri eucarístic del Sant Dubte d’Ivorra

9 de juliol de 1809
La contrada del Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, parròquia de Sant Feliu de Pallerols, és escenari d’un enfrontament entre tropes del Baró d’Eroles i del general francès Lamarque

9 de juliol de 1574
S’adjudica l’obra de la cripta de la Seu de Manresa per col·locar-hi les arques dels Cossos Sants que fins aleshores eren a l’altar major

10 de juliol de 1893
El bisbe de Vic Josep Morgades consagra l'església de Santa Maria de Ripoll després de la restauració del monestir

11 de juliol de 1690
El duc de Noalles, Anneo Julio, capità general de l’exèrcit francès a Catalunya, mana el reconeixement la incorruptibilitat de la Sagrada Forma del Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses

12 de juliol de 1633
En la celebració d’una missa a l’altar del Sant Crist de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, apareixen en els corporals algunes gotes de sang que s’atribueixen a la mateixa imatge

14 de juliol de 1623
El bisbe de Barcelona, Joan Sentís, autoritza la veneració pública de les relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt

14 de juliol de 1769
El Vicari general de Roma, Marc Antoni Colonna, fa donació al definidor general dels caputxins, Fra Fèlix de Martorell, de les relíquies del màrtir sant Felicià que havien estat extretes de les catacumbes romanes de Poncià

14 de juliol de 1874
El bisbe de Vic, Josep Morgades, permet l’obertura de l’arca de les relíquies de sant Eudald de Ripoll per a la seva inspecció

14 de juliol de 1945
Per decret en el Butlletí Oficial del Bisbat de Vic, la parròquia de Santa Maria de Manlleu és nomenada “arxiprestat” amb atribucions sobre vuit parròquies de la rodalia. En va ser el primer arxiprest, Mn. Lluís Garet, rector de Santa Maria des de 1935


Bibliografia (cliqueu)

5 de jul. 2013

Confirmada la propera beatificació del Dr. Guardiet, fill de Manlleu

Aquest migdia, el bloc Josep Guardiet Pujol Beatificació ha confirmat que mossèn Guardiet, conegut com a Dr. Guardiet, nascut a Manlleu, serà beatificat la propera tardor.

Segons el bloc esmentat i seguint fonts del Vaticà, “aquest matí el Cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants ha tingut audiència amb el Sant Pare Francesc. En el transcurs de la mateixa, el Papa ha aprovat la promulgació del decret de martiri del Dr. Josep Guardiet Pujol”. Més endavant, afegeix que aquest fet comporta que“el Dr. Guardiet s'unirà al grup dels que seran beatificats a Tarragona el diumenge 13 d'octubre de 2013. És la darrera de 33 Causes de la persecució religiosa a Espanya d'aquest grup de màrtirs”.

L’assoliment d’aquesta fita, treballada intensament pels fidels de la parròquia de Rubí –on el futur beat va ser rector i on va deixar una profunda empremta-, serà el final d’un llarg camí. El mes de març de 1959, l’arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus (1942-1966) ja va promoure el procés de beatificació del Dr. Guardiet i d’altres sacerdots. La causa es va eternitzar que, a l’inici de la dècada de 1990, es va reprendre amb més força. 

Aquests darrers dies, els fets s’han accelerat notablement. L'ordinària de Cardenals i bisbes ha ratificat el parer dels teòlegs sobre la declaració de martiri del Dr. Guardiet i el passat 2 de juliol, es va dur a terme el reconeixement canònic de les seves restes per a l'extracció de relíquies per a la veneració dels fidels. Finalment, avui ha finalitzat el procés que tindrà el moment més àlgid el proper 13 d’octubre. Aleshores, més de 500 religiosos i religioses assassinats a l’inici de la Guerra Civil, la majoria de Catalunya, rebran el reconeixement de beats i beates. Entre aquests també cal comptar al servent de Déu Pere Verdaguer i Saurina de la congregació dels Fills de la Sagrada Família i nat a Manlleu, així com d’altres religiosos osonencs.

4 de jul. 2013

La parròquia de Santa Maria de Manlleu recupera un antic capitell romànic

Avui s’ha fet efectiu el retorn, a la parròquia de Santa Maria i per part de l’Ajuntament de Manlleu, d’un capitell romànic que pertanyia a l’antic temple eclesiàstic medieval.

Aquesta peça, havia estat trobada l’any 1969 durant l’enrunament d’unes cases a la Baixada Bonet, just rere de l’església. Francesc d’A. Pujol va fer lliurament d’aquest capitell al desaparegut Museu Municipal de Manlleu, que tenia les instal·lacions a la casa de cultura de can Puget, a la segona meitat de la dècada de 1980. Des d’aleshores s’havia preservat en aquest edifici.

El capitell és una de les  poques restes, juntament a l’ala de claustre que es conserva junt al mateix temple, de les primeres construccions relacionades amb l’antiga canònica agustiniana que hi va tenir la seu a partir de la segona meitat del segle XI i fins del segle XVI. Segons sembla, aquest element arquitectònic hauria format part d’aquest conjunt d’edificis i molt possiblement de la nau de l’església. Actualment, també, s’està investigant l’atribució d’altres peces de la mateixa època a l'església de Santa Maria de Manlleu.

L’acció portada a terme avui, que honora l’ajuntament manlleuenc, representa el retorn de la peça arquitectònica al seu propietari original. 

Comparteixo la bona notícia amb Facund Pérez. Ell ha estat el veritable preservador.

1 de jul. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: de l’1 al 7 de juliol

1 de juliol de 1614
El Consell de la ciutat de Vic decideix iniciar les obres a l’església de Sant Sadurní que la reformarien i convertirien en el temple barroc dedicar a Nostra Senyora de la Pietat

1 de juliol de 1984
S’inaugura la fornícula amb la imatge de sant Antoni de Pàdua, obra de l’escultor Ramon Casas, a la plaça de Sant Antoni de Pàdua, aleshores remodelada, al barri de l’Erm de Manlleu

3 de juliol de 1723
La Sagrada Congregació de Ritus vaticana atorga l’extensió del culte a sant Bernat Calbó a tot el bisbat de Vic com un any i mig abans havia concedit a Vic

3 de juliol de 2001
Comença la restauració de les pintures murals de la Capella de Sant Narcís de l’església de Sant Feliu de Girona

4 de juliol de 1336
Mor Isabel de Portugal, filla del comte-rei Pere el Gran i esposa de Dionís de Portugal que que va ser canonitzada el 1626

4 de juliol de 1380
Arnau Guillem de Besora institueix una capellania per a l’església de Santa Bàrbara del castell de Montesquiu

4 de juliol de 1855
Pastoral d'Antoni Palau Térmens, bisbe de Barcelona, en ocasió de la primera vaga general de teixidors

5 de juliol de 1879
La ciutat celebra el centenari de la beatificació de Miquel Argemir i Mitjà, beat Miquel dels Sants que, tres anys després seria canonitzat

6 de juliol de 985
Atac de l’exèrcit sarraí d’Almansor, amb la destrucció de la ciutat i de la catedral de Barcelona

6 de juliol de 1427
Després dels moviments sísmics que van afectar a l’església de Snt Sadurní, el Consell de la ciutat acorda reparar-la ja que en aquesta es veneren els Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, “per ésser los que guardan la ciutat y la terra”

6 de juliol de 1478
El papa Sixte IV concedeix, mitjançant una Butlla, cent dies de perdó als fidels que, confessats i combregats visitin l’església de Celrà en les diades de sant Sist i sant Hou

6 de juliol de 1877
S’inaugura amb solemnitat l’exposició permanent del Círcol Literari de Vic, antecedent del futur Museu Episcopal de Vic

7 de juliol de 2008
Finalitzen els treballs de restauració de la capella de la Mare de Déu dels Dolors de la catedral de Girona

Bibliografia (cliqueu)