31 de maig 2013

Creus centenàries a El 9 Nou

Avui divendres, l’edició del bisetmanari El 9 Nou conté l’article sigat per un servidor i dedicat a la commemoració que demà se celebrarà a Sant Martí d’Albars sobre el centenari de la Creu de Constantí que hi ha en el seu terme i inaugurada el 22 de maig de 1913. Aprofitant aquesta festa, també hi ha hagut motiu d’escriure d’altres creus fetes per la mateixa ocasió i les Festes constantinianes que les van motivar. Agraeixo que, una vegada més, se m 'hagi donat l'oportunitat d'escriure sobre temes de religiositat. Aquest és l’article que podeu llegir a la publicació:

“Aquest dissabte, primer dia de juny, el municipi de Sant Martí d’Albars recorda en centenari d’un fet que gairebé ha passat desapercebut en les pàgines de la història local: la inauguració de la monumental creu de pedra aixecada el 22 de maig de 1913 amb motiu de les anomenades Festes constantinianes. Ho farà amb una missa, una conferència sobre aquestes celebracions i una caminada fins a la mateixa creu i s’acabarà amb un sopar popular. L’Ajuntament, la Junta Parroquial i l’empresa Ausetània han organitzat aquest acte que esdevindrà, molt probablement, de les poques referències adreçades, des de les nostres comarques, a unes celebracions que, fa un segle, van ser molt sonades.
L’any 1913, l’Església catalana, com la resta de la cristiandat, va celebrar amb gran solemnitat les anomenades “festes constantinianes”. S’esqueia el 1600 aniversari de l’Edicte de Milà que va declarar la tolerància religiosa arreu de l’Imperi romà. La tradició afirma que el promotor del decret, l’emperador Constantí, havia rebut una inspiració divina: el símbol de la creu li asseguraria la victòria sobre l’exèrcit del seu màxim oponent, Maxenci. Des d’aleshores, l’anomenada creu llatina va esdevenir el signe cristià per excel·lència. Les poblacions d’Osona i el Ripollès van fer-ne memòria amb diverses manifestacions religioses i populars. El bisbe Josep Torras i Bages, va exhortar a sentir la commemoració presidint, fins i tot, algunes celebracions.
A Vic, entre el 8 i el 22 de maig, les Festes Constantinianes van adquirir el caràcter d’una Santa Missió amb dues grans processons que van obrir i tancar el període. En els diversos exercicis espiritual i actes litúrgics van tenir-hi un especial protagonisme els predicadors dels Missioner del Cor de Maria. A Centelles, les festes també es van celebrar sota el mateix format, amb celebracions eucarístiques, una vetllada literario-musical i una concorreguda processó. Tant vigatans com centellencs van expressar la seva adhesió amb l’ornamentació, il·luminació de façanes i una gran presència del símbol de la creu. Viladrau, Taradell, Oristà i, evidentment, Sant Martí d’Albars, entre d’altres parròquies, també es van recordar de l’efemèride.
A Ripoll, l’activitat va tenir un relleu especial. El 27 de juliol es va celebrar l’anomenada Festa de la Fe. L’organització va rebre el suport de la Joventut Catòlica de Barcelona i el seu interès va depassar àmpliament la demarcació comarcal. Amb el monestir com escenari idíl·lic es va desenvolupar un seguit d’actes que enarboraven l’esperit catalanista i s’hi van posar de costat les figures de l’emperador Constantí i la del comte Guifré. Entre les activitats previstes, es va desenvolupar un certamen literari celebrat al claustre i adreçat a les millors poesies presentades a concurs. Josep Carner va obtenir el primer premi; el segon va ser compartit per Josep M. de Sagarra i Jaume Bofill, posteriorment més conegut pel seu pseudònim Guerau de Liost (*). És a dir, tres escriptors que es van situar a la primera fila de la literatura catalana del segle XX.
Un fet habitual de les Festes constantinianes, al marge dels actes públics, va ser la col·locació de creus monumentals de pedra en llocs emblemàtics del diferents termes municipals. Algunes, com la de Ripoll profusament il·luminada al Pla de la Bandera, van tenir una durada efímera; d’altres han perdurat en el temps, com la de Sant Martí d’Albars o les de Torelló, que va restaurar les tres creus del turó conegut, precisament, per aquest element escultòric”.

* Vegeu l’article: Crivillé, Florenci. “Carner. Bofill i Sagarra a Ripoll: participació en les festes constantinianes de 1913”, Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, núm. 10, 1986, p.47- 51

Ja és en línia l’article sobre l’arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu als QMEV

L’article de l’arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu del cinquè volum dels Quaderns del Museu Episcopal de Vic ja és consultable en línia al repositori Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).

Podeu, per tant, llegir l’article “La devoció als Sants Màrtirs de Manlleu i la seva arqueta reliquiari conservada al MEV” (Quaderns del MEV V, 2011-2012, p.117-141) al següent enllaç:

30 de maig 2013

Es reediten els 'Goigs de la Mare de Déu de la Font de Manlleu'

La reedició dels Goigs de la Mare de Déu de la Font de la Vila de Manlleu va ser presentada, ahir vespre, a la seu dels Amics dels Goigs de Barcelona, entitat que n'ha assumit l'edició. El fet va tenir lloc en el marc de la quarta conferència del XVIè cicle amb el títol de "Els goigs i les capelletes de carrer".

Els goigs originals, dels quals s'ha conservat la lletra i la música són de 1929. El text, a leshores, va anar a càrrec del literat mossèn Joan Puntí i Collell i la melodia fou obra de mossèn Frran Gorchs i Rabat, ambdós de Manlleu. L'estrena es va fer el 2 de juny d'aquell any amb motiu de les festes que se celebren anualment, en el diumenge dins l'octava de Corpus, dedicades a la Mare de Déu de la Font.

Aquesta reedició ha comptat amb les il·lustracions i compaginació de Toni Donada Madiroles, l'edició musical de Josep Capdevila i Sanitjas i la coordinació i nota històrica d'un servidor.
La presentació pública a Manlleu tindrà lloc el proper 9 de juny, a les 5 de la tarda, dins la celebració de les festes de la Mare de Déu de la Font d'enguany. Els goigs, a més, són la segona edició amb un codi Qr després dels presentats l'any passat i dedicats al "retrobament de l'arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu"; enguany, però, en una versió 2.0 el codi enllaça amb la melodia dels goigs i, també, amb imatges de la Mare de Déu de la Font, la font i la seva festa. 

Gràcies als Amics dels Goigs de Barcelona, la distribució d'aquests goigs serà nacional i, segurament, també traspassaran les froneteres del nostre país.

De moment, i sense descobrir totalment el misteri, us presento la reedició dels Goigs de la Mare de Déu de la Font de la Vila de Manlleu de 2013.




27 de maig 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 27 de maig al 2 de juny

27 de maig de 1880
A Vic, en la processó del Corpus, surt ricament restaurada la Custòdia regalada el 1415 pel canonge Bernat Despujol

27 de maig de 1954
Se celebra un nombrós aplec al santuari de Santa Maria de Puig-l’agulla (Sant Julià de Vilatorta) coincidint amb l’onzè aplec de primavera de Sant Miquel dels Sants de l’Orfeó Vigatà en el qual hi va haver representació d’onze parròquies de l’entorn

28 de maig de 793
La llegenda situa la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Puig-l’agulla de Vilalleons, terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona) pel prevere Ramon Ferrer

28 de maig de 1686
El Consell de la universitat de la vila de Mataró pren la iniciativa per encarregar una urna per contenir les relíquies de sant Desideri

28 de maig de 1847
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques

28 de maig de 1848
Estrena de la imatge de sant Filomena de l’església de Sant Esteve de Granollers (Gurb) que va ser conduïda en processó des de la rectoria fins a l’altar de sant Isidre

28 de maig de 1877
Gran romiatge de 20.000 persones al santuari de la Mare de Déu de la Gleva. Hi havia la presència de 40 parròquies amb els seus ganfarons i creus parroquials

29 de maig de 1734
El Capítol catedralici i el Consell de la ciutat de Vic es traslladen a la capella de l’Hospital per recollir la imatge del Sant Crist per dur-la a la catedral

29 de maig de 1768
Es posa la primera pedra del nou edifici de l’església parroquial de Sant Pere de Roda de Ter

29 de maig de 1932
Benedicció de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, en un nou altar del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu sufragada pels fidels. L’escultura, de fusta, era de Josep M. Camps i Arnau

29 de maig de 1959
Fins al dia 31 de maig, Manlleu va celebrar la canonització de sant Joaquima Vedruna. La commemoració va ser especial a l’escola instal·lada el 1856 a la població per l’Institut religiós fundat per la religiosa i per l’Hospital de Sant Jaume

30 de maig de 1318
El capítol de la catedral de Vic pren la decisió de construir un nou claustre, sobre el d’estil romànic

30 de maig de 1676
Al temple eclesiàstic del convent de Santa Clara de Vic assoleix el presbiterat Josep Oriol que seria canonitzat el 1909

30 de maig de 1688
L’escultor Antoni Riera fa donació de cent lliures a la Confraria de Minerva de Mataró per comprar un tàlem nou

30 de maig de 1859
Els veïns de Terrasa demanen a l’Ajuntament uns canvis al calendari festiu per poder celebrar millor les tres fires anuals. La se sant Antoni Abat, que se celebri el segon diumenge de gener; la de la Santa Creu, el primer diumenge de maig; i la de Sant Miquel, el quart diumenge d’octubre

31 de maig de 1409
Fra Vicent Ferrer, futur sant, predica a la plaça Major de Vic davant unes 8.000 o 9.000 persones i estableix les anomenades “Paus de Sant Vicent Ferrer” que iniciaria la unificació de la ciutat

31 de maig de 1830
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques

31 de maig de 1909
És inaugurat el monument representatiu de la XII estació del Viacrucis com oferiment de la Congregació dels Terciaris Franciscans en el camí que anava a l’ermita de Santa Margarita del terme de can Parellada de Terrassa. La imatge del Sant Crist de l’esmentat monument era obra en bronze de l’escultor Joan Llimona

1 de juny de 1606
Es dicta sentència per la qual el monestir de Manlleu passa a dependre dels dominics de Tremp

1 de juny de 1621
Mentre es diu la missa major d’aquesta diada de processons, la imatge de la Mare de Déu del Far sua aigua molt clara, amb moltes gotes. Quan els sacerdots són de retorn de dir els Evangelis en el padró i tothom és a dinar, la reixa és tancada amb clau. A la tornada, tota l’aigua és eixuta

1 de juny de 1650
L’arqueta de les relíquies de sant Fortià de Torelló és portada a la catedral de Vic en rogativa per manca de pluja

1 de juny de 1782
És consagrada l’església reformada de Sant Cugat d’Ivorra i a l’altar major són col·locades relíquies dels sants màrtirs Honorat, Fruitós, Càndid, Climent, Valent i les restes relacionades amb el miracle eucarístic del Sant Dubte trobades dos anys abans dins l’altar de la mateixa església

1 de juny de 1845
És exposada la Sagrada Hòstia del Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses a causa d’una sequera general

1 de juny de 1849
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques

2 de juny de 1504
El papa Juli II confirma la butlla emesa el 1088 per Urbà II concedint el jubileu de la Santa Creu al monestir de Sant Pere de Rodes

2 de juny de 1691
El Sant Crist de l’Hospital de Vic és retornat des de la catedral a la seva capella de l’Hospital

2 de juny de 1929
S’entrenen els goigs a la Mare de Déu de la Font venerada a Manlleu, amb lletra de mossèn Joan Puntí i música de mossèn Ferran i Gorchs. La Coral infantil dirigida per mossèn Aulet els van cantar

Bibliografia (cliqueu)


26 de maig 2013

Cloenda de segona edició de la 'ruta de les fornícules de Vic'

Aquest diumenge, ha tingut lloc la darrera sessió de ls 'ruta de les fornícules de Vic', organitzada per l'Oficina de Turisme vigatana i conduïda magistralment per Xavier Cervera. 

En aquesta segona edició, l'itinerari ha sortirt del clos de les antigues muralles de la ciutat i s'ha endinsat per l'eixample Morató. Durant una hora i mitja, s'ha pogut contemplar vint-i-quatre capelletes de carrer de diversa tipologia (fornícules, plagons de rajola, baixrelleus) dedicats a advocacions marianes, sants i altres personatges celestials. 

Cervera ha destacat els principals aspectes històrics, artístics i de devoció de cadascuna tot afegint alguna anècdota curiosa. És el cas de la capelleta dedicada als Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, antics patrons de Vic, del carrer del bisbe Casadevall. Com es pot ben comprobar, des del moment de la col·locació de l'actual vidre que protegeix la fornícula, encara és hora que s'apliqui la mínima neteja; de cap altra manera s'entén que es distingeixi clarament la referència al taller de fusteria que va assumir l'encàrrec.


25 de maig 2013

El núm. 99 d'El Far de Puig-agut ja és al carrer

(Cliqueu damunt la imatge i anireu a la versió digital d'El Far de Puig-agut)

22 de maig 2013

Fa cent anys de la 'Creu constantiniana' de Sant Martí d'Albars


L’ésser humà ha tingut la necessitat, des del principi de la seva presència racional al planeta, d’indicar llocs i espais del territori. En alguns casos era per marcar límits o definir propietats però en d’altres hi havia la finalitat de commemorar fets remarcables que coincidien en el temps i l’espai. Una simple pedra dreta, de grans dimensions, va esdevenir un model habitual de fita; si el senyal havia de fer-se damunt mateix de la roca, dues línies perpendiculars, amb un punt central d’intersecció, feia la mateixa funció sense la mateixa monumentalitat.
La tradició de posar creus monumentals de pedra és molt antiga. Les anomenades Creus de terme tenien, inicialment, una funció de molló; posteriorment van adquirir una funció protectora vers el seu entorn immediat. Ocasionalment, se’n situaven a la vora dels camins en record d’un fet digne de ser recordat per les generacions de l’esdevenir.
Fa justament un segle, el 22 de maig de 1913, els veïns de Sant Martí d’Albars van aixecar una creu de pedra. Volien deixar testimoni d’una efemèride que consideraven molt important i que devia tenir una significació especial per aquell avantpassats.
En aquell any se celebraven a tota la cristiandat les anomenades Festes Constantinianes. Aleshores, s’esqueia el 1600 aniversari de l’Edicte de Milà  i la seva confirmació per part de l’emperador romà Constantí. Aquest document declarava la tolerància religiosa arreu de l’Imperi i el fet ha estat considerat, històricament, com el primer pas per a l’assoliment de la posició hegemònica del cristianisme al món. Així mateix, la tradició afirma que Constantí, mesos abans, davant la batalla del pons Milvius al nord de Roma, va rebre una inspiració divina: que el símbol de la creu el portaria a vèncer els exèrcits del seu màxim oponent, Maxenci. La victòria es va produir i, des d’aleshores, l’anomenada creu llatina va esdevenir el signe cristià per excel·lència.
Arreu de Catalunya, la commemoració fou molt celebrada. A les parròquies del bisbat de Vic, especialment, van tenir una gran ressò. El bisbe Josep Torras i Bages va inspirar, personalment, aquestes manifestacions religioses i en va presidir algunes per donar-hi més relleu.
I quina podia ser la figura més adequada per a l’ocasió per deixar testimoni del triomf del cristianisme? Arran de l’antic i, aleshores, transitat camí (aproximadament a la meitat del recorregut) entre Sant Martí i el nucli de la Blava, van alçar-hi una creu de gran alçada. A la base, van fer-hi constar el motiu i la data.
A partir d’aquell moment, els parroquians que passaven per la contrada difícilment podrien evitar alçar la mirada i, reproduint la visió, fer damunt el seu propi cos el senyal de la creu. Aquest gest tant podia servir de fugisser exvot per la sort viscuda fins el moment i un conjur pel futur incert del camí que s’allunyava davant seu.
A Sant Martí d’Albars, malgrat que no ens ha arribat documentació específica, les Festes Constantinianes devien tenir un ressò important. D’altra manera, no s’hauria fet l’esforç col·lectiu necessari per una acció que, un segle després, prou mereix un reconeixement.Així, el proper dia 1 de juny tindrà lloc una commemoració que, de ben segur, serà ben emotiva.


Avui, tercera conferència dels Amics dels Goigs

Avui dimecres, a les 7 de la tarda i a la seu dels Amics dels Goigs de Barcelona, tindrà lloc la tercera conferència del XVIè cicle dels Amics dels Goigs. Mossèn Joan Carreres dissertarà sobre Els goigs: l'etapa d'or del segle XVII.


20 de maig 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 20 al 26 de maig

20 de maig de 1623
El rector i obrers de Sant Pere de Torelló signen un contracte amb l’escultor de Ripoll, Domènec Casamira, per a la realització del retaule de l’altar major del santuari de Santa Maria de Bellmunt

20 de maig de 1643
El capítol de la Seu de Manresa decideix la construcció de la capella del Santíssim promoguda per la confraria de la Minerva

20 de maig de 1824
Una processó provinent de Vic amb la Mare de Déu del Bonsuccés visita Torelló i, especialment, les relíquies de sant Fortià en petició de pluja

20 de maig de 1906
Beatificació de Francesc Gil de Frederic i de Pere Almató, missioners dominicans, per Pius X

20 de maig de 1909
Canonització del beat Josep Oriol, prevere, per Pius X

21 de maig de 1855
El rector de Santa Maria de Manlleu, Tomàs Puigcarbó, fa la primera anotació dels donatius de feligresos per a la construcció de l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà

22 de maig de 1429
Després dels terratrèmols de 1427/1428 es dóna permís a Francesc Desprat Çavola, de la parròquia de Sant Julià de Cabrera, per "edificar de nou i engrandir la capella de Santa Maria de Cabrera"

22 de maig de 1556
En una visita pastoral a Santa Maria de Lluçà, la imatge es troba molt ben ornamentada i amb una corona daurada

22 de maig de 1807
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques

22 de maig de 1913
A la parròquia de Sant Martí d'Albars (Lluçanès) s'inaugura una creu monumental de pedra amb motiu de les Festes constantinianes que eren celebrades a tota la cristiandant recordant el 1600 aniversari de l'Edicte de Milà

23 de maig de 1541
Són concedits quaranta dies d’indulgència als fidels que visiten el santuari de la Mare de Déu del Vinyet de Sitges en els dies de Nadal, de l’Anunciació i Assumpció

23 de maig de 1650
L’arqueta de les relíquies de sant Fortià de Torelló és portada al santuari de la Mare de Déu de Borgonyà en rogativa per manca de pluja

24 de maig de 1342
Translació i miraculós augment de les cendres dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià. Aquest fet va generar una festa anual celebrada el primer dia d’abril

24 de maig de 1817
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques

25 de maig de 1780
És baixada, a l’església parroquial de Sant Feliu de Torelló, la imatge mariana de Rocaprevera i es diposita a l’altar de sant Fortià. S’aprofita per reconstruir el santuari marià

26 de maig de 1952
Comença el XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona que dura fins al primer de juny

Bibliografia (cliqueu)

17 de maig 2013

La devoció per sant Eudald a El 9 Nou

Aquest divendres he tingut el goig de publicar un article dedicat a la devoció per sant Eudald a Ripoll.

15 de maig 2013

Segona conferència del cicle dels Amics dels Goigs de Barcelona

Avui dimecres, a les 7 de la tarda, se celebrarà la segona conferència del XVIè cicle dels Amics dels Goigs de Barcelona. Mossèn Josep M. Martí i Bonet dissertarà sobre els Goigs de Terrassa i la tipografia Martí.

14 de maig 2013

La formació de 'Catalonia Sacra' s’ha endinsat a la Sagrada Família de Barcelona

Avui dimarts 14 de maig de 2013 ha tingut lloc la tercera jornada de formació de Catalonia Sacra, la iniciativa dels bisbats amb seu a Catalunya per  donar a conèixer el seu patrimoni arquitectònic i artístic. En aquesta ocasió, els “futurs” guies s’han endinsat al cor d’una de les obres més emblemàtiques de l’església catalana, en plena construcció: la basílica Sagrada Família de Barcelona.

La primera part de la sessió ha anat a càrrec del Dr. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. La visita a la basílica ha estat instruïda pel Dr. Puig amb nombroses i interessants referències a l’obra de Gaudí, el coneixement que l’arquitecte tenia de la litúrgia cristiana i, conseqüentment, la riquíssima simbologia que recull la seva obra.

Posteriorment, a la cripta, l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, han proporcionat les principals línies interpretatives de l’arquitectura sacra contemporània. Segui el seu bloc Betel. Arquitectura, Art i Religió.

Ha estat, sens dubte, una interessantíssima diada en un dels llocs més extraordinaris del nostre país.

13 de maig 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 13 al 19 de maig


13 de maig de 1604
A Tàrrega, es comença a celebrar una processó de rogatives per demanar pluja coneguda com de les Santes Espines
13 de maig de 1852
L’Ajuntament de Terrassa acorda que la processó del tercer diumenge de maig vagi acompanyada de la corporació municipal i els regidors portin tàlem degut al fet que es compta amb la presència del Santíssim Sagrament

13 de maig de 1883
El bisbe Josep Morgades consagra el Bisbat de Vic al Sagrat Cor de Jesús
14 de maig de 1893
Beatificació de Pere Màrtir Sans, missioner dominicà, per Lleó XIII
14 de maig de 1939
Són reposades les imatges de la Mare de Déu dels Àngels venerada a una fornícula situada a la façana d’un edifici de la part baixa del carrer del Pont de Manlleu, la de la Mercè, de la part alta del mateix carrer, i de sant Martí,al carrer del seu nom. Havien estat salvades pels veïns de la destrucció dictada per l’Ajuntament el novembre de 1936
15 de maig de 1710
El papa Climent XI expedeix una butlla en la qual concedeix tres indulgències a la confraria de la Veracreu de Besalú
15 de maig de 1845
La ciutat de Terrassa dóna comptes al a Cúria eclesiàstica de la decisió sobre el fet que  la processó de Corpus Christie segueixi el mateix itinerari que la de Dijous Sant
16 de maig de 1323
El bisbe de Vic, Berenguer de Guàrdia, funda 51 llànties que havien de cremar davant de l’altar de Sant Pere i que va ser aprovada pel papa Joan XXII
16 de maig de 1686
El Provincial dels Jesuïtes P. Tomàs Munyessa fa donatiu de les relíquies del cos de sant Desideri, extretes de les catacumbes romanes de Calepodi
16 de maig de 2004
Canonització del beat Josep Manyanet, fundador dels Fills i de les Filles de la Sagrada Família, per Joan Pau II
16 de maig de 2012
A la seu de l’associació Amics dels goigs de Barcelona són presentats els ‘Goigs al retrobament de l’arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu’. Es tracta del primer full de goigs en incorporar un  codi QR que permet escoltar-ne la melodia
17 de maig de 1321
Arriben a Tarragona el braç de santa Tecla, provinent d’Antioquia,  on és rebut amb gran cerimonial concedit al rei Jaume el Just pel rei Onsino d'Armènia a canvi de 40 cavalls andalusos, un tron d'or, dos mil formatges mallorquins i altres béns
18 de maig de 1572
Joan d’Austria, vencedor a la batalla de Lepant ocoregguda l’any anterior, de pas cap a Montserrat, visita l’ermita de Sant Salvador de les Espases i fa ofrena d’un fanal d’or que duioa Ali-Baja i tretze benderoles de púrpura brodades d’or i plata que va prendre dels otomans. A mitjan segle XIX encara s’hi podien veure
18 de maig de 1845
Després d’acordar que la processó del Corpus i la dels Dijous Sant, a la ciutat de Terrassa, fessin el mateix recorregut, l’Ajuntament fa construir tres capelles per ser col·locades en llocs de pas: una al Passeig; l’altra, al mig de la placeta de la Creu Gran, i l’altra, al carrer de Sant Pere
18 de maig de 1919
Fins al 30 de maig se celebra la Santa Missió. El darrer dia es va fer una comunió general amb uns 800 combregants i es va inaugurar el monument de record
18 de maig de 1952
Benedicció i entronització de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu a la seva església, obra de Ramon Pujol recordant l’antiga escultura romànicogòtica desapareguda el 1936
19 de maig de 1650
L’arqueta de les relíquies de sant Fortià de Torelló és portada al santuari de la Mare de Déu de la Gleva en rogativa per manca de pluja
19 de maig de 1734
Es fan diverses processons com a pregàries a la ciutat de Vic. Es porten diferents imatges religioses, entre aquestes la del Sant Crist de l’Hospital i les relíuies dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià
19 de maig de 1940
Beatificació de Joaquima de Vedruna, fundadora de les Germanes Carmelites de la Caritat – Vedruna, per Pius XII
Bibliografia (cliqueu)

12 de maig 2013

Ripoll mostra, com cada any, la devoció a sant Eudald

L’espai i el temps es troben cada cicle solar. Durant una diada, la festivitat del patró, es concentra l’esperit i el desig dels fidels a l’entorn del tòtem que els congrega. Sant Eudald rep la gentada que li adrecen devoció i és objecte de la mirada dels ulls que es deleixen d’emoció. Mil·lenària és la constància de cada 11 de maig al final de la llarga nau romànica.

Sonen primer les grans campanes del monestir; ho fan després les que , en forma minúscula, pengen del noble bust del màrtir. La tradició explica que les campanetes van dringar després que dos virtuosos monjos van pregar fervorosament davant la porta del temple d’Ax. Sant Eudald els va indicar, amb l’espetec del metall, que volia fer-se seu, que volia nous devots arran del Ter i del Freser. Fou així com, l’any 978, conduït pels dos portadors, van fer camí les sagrades relíquies cap a la terra ripollesa.

 
I cada any, just abans de la solemne ofrena en forma d’ofici eucarístic, que Ripoll adreça al seu patró, les campanetes retornen a penjar del reliquiari: dring-dring, dring-dring. Sentiu, és un nou fidel que us ve a veure i us mostra el seu respecte...
I és que en acabar la missa, fervorosos els ripollesos van passant, un rere l’altre,
esperant obtenir el bé preuat: la flama blanca del benaurat. I reben el cotó, antigament directament sacralitzat, ara degudament beneït, que copsa la força de la creença en el do espiritual que el patró els adreça. Una ajuda celestial indicat pel mal d’orella o per qualsevol necessitat pròpia del neguit terrenal.

Mentre ressonen de fons els goigs que les vostres virtuts exalten, a canvi, us oferim una besada. És una pobra ofrena i un gest humil que regracia el consol i l’abraçada que cada dia sentim de vós arran d’espatlla.

I l’any que ve, si Déu ho empara, després del cicle solar que tot ho assenyala, tornarem amatents a ser presents en la vostra diada.

8 de maig 2013

Avui comença el cicle de conferències dels Amics dels Goigs de Barcelona

El cicle de conferències dels Amics dels Goigs de Barcelona arriba a la setzena edició. Cada dimecres d’aquest mes de maig, la religiositat popular i especialment els goigs esdevindran protagonistes.
La primera de les xerrades és de l’antropòloga Josefina Roma sobre les ermites i la seva relació amb la nostra història. De ben segur que serà molt interessant.


5 de maig 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 6 al 12 de maig

6 de maig de  1691
El Sant Crist de l’Hospital de Vic és conduït a la catedral a causa de rogatives
6 de maig de 1951
És beneïda l’església de Nostra Senyora de Gràcia del barri de Gràcia de Manlleu que molt aviat esdevindria centre parroquial
7 de maig de 1477
El capítol catedralici de la Seu d’Urgell estableix l’organització de la confraria de sant Ermengol d’Urgell per organitzar la veneració i les mostres de culte a qui havia estat bisbe de la diòcesi
7 de maig de 1650
L’arqueta de les relíquies de sant Fortià de Torelló és portada al santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera en rogativa per manca de pluja
7 de maig de 1686
El Consell de la universitat de la vila de Mataró nomena els comissionats per a la recepció de les relíquies de sant Desideri que havia de lliurar el Provincial dels Jesuïtes P. Tomàs Munyessa
7 de maig de 1944
Se celebra el primer dels aplecs de Sant Miquel dels Sants a Santa Maria de Puig-l’agulla (Sant Julià de Vilatorta) organitzat per L’Orfeó vigatà. Es reposa la imatge del sant vigatà destruïda el 1936
7 de maig de 1950
Canonització del beat Antoni Maria Claret per Pius XII, arquebisbe de Santiago de Cuba i de Trajanòpolis, fundador dels Claretians
7 de maig de 1964
Benedicció i reposició de la imatge de sant Josep al temple de Puig-agut de Manlleu
7 de maig de 1972
Una gran comitiva, presidida pel bisbe de Vic, Ramon Masnou, dóna la benvinguda a la nova imatge de la Mare de Déu de Lluçà que provenia de Sant Feliu Sasserra per ser entronitzada a la seva església
8 de maig de 1427
Una solemne processó de rogatives amb les relíquies dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià va recórrer els carrers de la ciutat de Vic reclamant la finalització del període de terratrèmols que s’havia iniciat uns mesos abans.
8 de maig de 1589
Processó de pregàries amb presencia de diverses poblacions al santuari de la Gleva (Masies de Voltregà)
8 de maig de 1677
Processó de pregàries al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà) on va predicar el frare Guardià dels caputxins de Vic
8 de maig de 1824
Processó amb els Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà
8 de maig de 1977
Beatificació de Maria Rosa Molas, fundadora de les Germanes de la Consolació, per Pau VI
9 de maig de 1709
El Sant Crist de l’Hospital de Vic és conduït a la catedral a causa de rogatives
10 de maig de 1734
Processó dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà) per pluja
10 de maig de 1775
Processó amb els Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà) demanada per la confraria de Sant Isidre
10 de maig de 1822
En la vigília de la festa de sant Eudald, és beneïda l’església de la qual és titular a la vila de Ripoll després de la seva reconstrucció
11 de maig del 581
Segons la tradició, a l’edat de quaranta-sis anys, mor després de martiri sant Eudald que seria venerat a Ripoll a partir de l'any 978
11 de maig de 1370
En el darrer dia del jubileu del monestir de Sant Pere de Rodes, fa Nicolau, inquisidor general del regne d’Aragó, posa en dubte l’autenticitat de la butlla que el papa Urbà II, emesa el 1088, que concedia el privilegi de celebra jubileu pel dia de la Santa Creu era falsa. Darreres investigacions han confirmat aquesta dada
11 de maig de 1775
Es duen al santuari de la Gleva les relíquies dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, en petició de pluja amb l’assistència de 5.912 persones
11 de maig de 1825
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques
11 de maig de 1913
Coincidint amb Diumenge de la segona Pasqua, La ciutat de Terrassa celebra amb domassos als balcons i llums a les façanes de molts edificis, les festes anomenades Constantinianes. A l’església del Sant Esperit, acabat l’ofici, es posa el Sant Crist sobre la cripta i queda cobert de flors. A la vesprada, una gran creu és il·luminada amb enllumenat elèctric damunt el campanar.
Bibliografia (cliqueu)

4 de maig 2013

Segona part de la ruta per les 'capelletes de carrer' de Vic

Els quatre diumenges de maig, a les 12 del migdia, l'Oficina de Turisme de Vic ha organitzat la segona part de la ruta per les capelletes de carrer (o fornícules) de Vic.
Conduït per Xavier Cervera, un veritable expert en temàtiques de religiositat vigatanes (i moltes d'altres), el recorregut serà pel patrimoni urbà del sector "fora muralles" de la capital osonenca, amb una especial atenció a les capelletes de l'eixampla Morató.
És una magnífica oportunitat per aprofundir en el coneixement del nostre entorn més immediat. No us ho perdeu!

1 de maig 2013

Sant Segimon, un rei màrtir que fou eremita al Montseny

Segimon era fill de Gundelbald, rei arià de Borgonya; cap a l’any 495, va ser batejat com a catòlic pel bisbe Avit de Viena del Delfinat.
La tradició, documentada a Vic al primer terç del segle XIV, explica que va abandonar els seu país per dirigir-se a terres catalanes per fer penitència. El trajecte el va dur per Narbona, Figueres i Vic, tot cercant les muntanyes més altes i aspres on podia fer penitència. Al vessant nord del com de Matagalls, al massís del Montseny, va trobar una petita comunitat d’eremites i va viure en una cova que va habilitar com a llar.  Allà menjava dels fruits de la muntanya i el pa d’ordi que li era lliurat pels pastors de la zona quan, els divendres, es reunien la dotzena d’eremites de la zona al monestir de Sant Marçal.
Dos anys i mig més tard, el seu pare el va anar a buscar i el va retornar a Borgonya  on el va succeir, juntament amb el seu germà. Tot Borgonya es va fer catòlica degut a la seva mediació.
El  524, a Coulmiers – Orleans (França) Va morir degollat amb la seva segona esposa i els seus fills i llençats a l’interior d’un pou, enfrontat amb el regne francès. Segons la tradició, l ‘indret va ser indicat, temps després, per una gran resplendor que sortia de l’interior. Les restes van ser conduïdes al monestir de Saint-Maurice d'Agaune  on, sobtadament, es van posar a repicar  les campanes.
La seva festa és celebrada l’1 de maig i així ho indica el Martirologi romà. La seva canonització va ser popular i ratificada pel Vaticà. El seu culte va ser molt estès per Bohèmia (Txèquia), Baviera (Alemanya), la Suïssa de parla francesa i a Cremona (Itàlia). És patró de diverses ciutats europees de la República Txeca. Se l’invocava contra el paludisme, especialment a la regió de Valais (Suïsa), i a Vic, antigament contra les febres. Les mares solien resar-li per tal que impedís la fugida dels fills de casa tal com el sant havia fet.
Prop de l’indret on se suposa que el sant va fer vida eremítica, al vessant nord del Montseny i al terme municipal de Viladrau hi ha el santuari de Sant Segimon. Es troba situat a 1.230 metres d’altitud i és documentat des de mitjan segle XIII. L’actual edifici, afectat per diverses reformes, prové del segle XVI i ampliat en els segles posteriors. Centre de pelegrinatges, especialment provinents de la Plana de Vic, es va mantenir obert fins a la Guerra Civil espanyola. S’hi ha celebrat, habitualment, un aplec el primer dia de maig, festivitat de sant Segimon.