29 d’abr. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 29 d’abril al 5 de maig

29 d’abril de 1601
Canonització de Ramon de Penyafort, frare dominicà, per Climent VIII
29 d’abril de 1636
Esperança Pradell, en el seu testament, fa donació dels seus béns per edificar un convent de monges carmelites prop del portal de Santa Eulàlia, fora muralles, de Vic
29 d’abril de 1682
Per segona vegada, el Consell de la Vila de Mataró acorda demanar les relíquies de les santes Juliana i Semproniana, suposades mataronines, al monestir de Sant Cugat del Vallès on es trobaven
29 d’abril de 1956
Per la festivitat de sant Pere màrtir, patró dels pubills d’Alpens, es fa un sopar en el qual es van interpretar els goigs dedicats al sant amb una lletra irònica en la qual es lamentaven de les “penes” dels que eren “sotmesos” al matrimoni
29 d’abril de 1979
Beatificació de Francesc Coll, fundador de les Dominiques de l’Anunciata, per Joan Pau II
29 d’abril de 1990
Beatificació de Jaume Hilari, germà de les Escoles Cristianes de La Salle, per Joan Pau II. Fou el primer religiós català mort al principi de la Guerra Civil en ser beatificat
30 d’abril de 1877
Gran romiatge al santuari de Puig-l’agulla de Santa Maria de VIlalleons (Osona) amb la participació d’unes 5.500 persones
30 d’abril de 1972
El Vicari general del bisbat de Vic consagra el nou altar de Santa Maria de Lluça després de les reformes i millores que s’havien fet al conjunt d’edificis del monestir a càrrec de la Diputació de Barcelona
1 de maig de 1298
Bernat Pelegrí col·loca la primera pedra de la catedral gòtica de Barcelona. Regnava Jaume II.
1 de maig de 1856
Fundació de l’Institut de les Sacramentàries per la germana Josefa Montpió, dirigida pel canonge Llorenç Pujol
1 de maig de 1868
Sant Joan de les Abadesses és destí de nombroses processons provinents de les parròquies de l’entorn per honorar la Sagrada Hòstia del Santíssim Misteri
1 de maig de 2000
Els fidels de la parròquia de Santa Maria de Corcó – l’Esquirol, fan un pelegrinatge al monestir de la Mare de Déu de Montserrat
1 de maig de 2011
Es fa cloenda dels actes de commemoració del mil·lenari del miracle eucarístic del Sant Dubte d’Ivorra amb una celebració eucarística presidida pel bisbe de Solsona, Xavier Novell i el bisbe emèrit, Jaume Traserra
2 de maig de 1340
El bisbe Galcerà Çacosta concedeix 20 dies d’ingulgència a qui acompanyi el Viàtic
2 de maig de 1348
La pesta negra s'estén a Barcelona. Processó de rogatives per la pesta.
2 de maig de 1509
El papa Juli II dóna cent dies d’indulgència als fidels visitants de Santa Maria del Coll en les festivitats de Pasqua, Pentecostès, Santíssima Trinitat, Nadal i l’Anunciació de Nostra Senyora
2 de maig de 1779
Beatificació de Miquel Argemir i Mitjà, frare trinitari descalç conegut per Miquel dels Sants, per Pius VI
2 de maig de 1782
S’inaugura la reforma de l’església parroquial de Sant Pere de Roda de Ter
2 de maig de 1918
La comunitat de preveres de Manlleu celebra un ofici a sant Jaume de VIlamontà per a la conservació i augment de la collita
3 de maig de 1630
El monestir de Sant Pere de Rodes celebra el jubileu de la Santa Creu. Hi assisteix  el cronista Jeroni Pujades que al seu Dietari esmenta: “Són los perdons de St. Pere de Rodas. Com solen fer sempre que esta festa ve en divendres en dit mes de Maig, per butlla de Papa Urbà segon...”
3 de maig de 1687
El capítol de la col·legiata de Santa Maria de Besalú i el jurat de la població determinen treure la Veracreu que es venerava a l’altar major de l’església i posar-la a la sagristia en benefici de la seva veneració
3 de maig de 1697
El monestir de Sant Pere de Rodes celebra el darrer jubileu de la Santa Creu concedit el 1088 pel papa Urbà II
3 de maig de 1817
És exposada la Sagrada Forma del Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses a causa d’una sequera general
4 de maig de 1303
Ponç de Gualba, bisbe de Barcelona, decreta la concessió d'indulgències a quants contribueixin amb les seves almoines a la construcció de la catedral gòtica
4 de maig de  1788
L’Ajuntament de Besalú sol·licita al bisbe de Girona la llicència per dur en processó de rogatives les relíquies de sant Prim i sant Felicià fins a la capella que se’ls havia dedicat a la parròquia de Maià de Montcal
4 de maig de  1868
Una processó provinent de Vic amb la Mare de Déu del Bonsuccés visita Torelló i, especialment, les relíquies de sant Fortià en petició de pluja
5 de maig de 1899
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques
5 de maig de 1750
Es realitza la processó de rogatives a Serrateix, per pluja. amb les relíquies dels Sants Màrtirs Urbici, Víctor, Felícola i Zenó
Bibliografia (cliqueu)

27 d’abr. 2013

27 d’abril: antiga festa de sant Pere Ermengol

En calendaris catalans del segle XIX, el dia 27 d’abril se celebrava la festivitat de sant Pere Ermengol.  D’aquest frare mercedari, com els primers sants de l’orde, es recorda una biografia ben curiosa i especial; tota ella remet a la idea de la redempció.
Fill d’Arnau d’Ermengol, de la família dels comtes d’Urgell, la seva vida era predestinada des del seu naixement, l’any 1238 a la Guàrdia dels Prats (Montblanc, Conca de Barberà). El frare mercedari Bernat Corbera, en veure el nadó, va profetitzar que ‘un patíbul el faria sant’.
La seva mare va morir quan era molt jove. Tot i rebre una bona formació, a Cervera i a Vic, aquesta educació no el va privar de caure en la vida fàcil i desmesurada. Després d’una forta baralla amb el seu pare es va dedicar al bandidatge i, amb un escamot d’homes que capitanejava, es va fer lladre de camins. La vida se li va redreçar quan es va enfrontar, a mort, amb el seu progenitor que estava al capdavant d’un grup de soldats que feien d’escorta al rei Jaume el Conqueridor en un viatge per terres pirinenques. Ell i el grup de lladres els van atacar per robar-los però davant el seu pare es va penedir de la seva l’acció i del seu estil de vida.
Es va traslladar a Barcelona on va contactar amb el convent de la Mercè considerant-lo un bon lloc per fer penitència dels seus delictes. L’any 1258 hi va iniciar la vida religiosa fins assolir el sacerdoci.
Com a frare mercedari, entre 1261 i 1265, va participar en diverses redempcions de captius en terres del sud de la península ibèrica, ocupades pels sarraïns i al nord d’Àfrica. L’any 1266 va ser enviat a la ciutat de Bugia, a Algèria, al capdavant d’un grup de religiosos. Davant un grup de divuit nens captius, i mancats dels diners per comprar la llibertat, Pere es va lliurar com a penyora per salvar-los.
Es va dedicar a l’evangelització d’infidels, esperant que retornés algun company seu amb el rescat pactat. Aquest fet el va dur de dret a la presó. Passat un temps, sense que arribessin els diners per comprar la seva llibertat, va ser condemnat a mort a la forca. Unes hores després d’executar la sentència i amb el cos encara al patíbul –algunes versions diuen que havien passat vint-i-quatre hores mentre d’altres esmenten vuit dies– va arribar la delegació de mercedaris amb la quantitat de diners destinada a deslliurar-lo. Desesperats, el van despenjar. Miraculosament, però, va reviure tot manifestant que la Mare de Déu l’havia acompanyat i l’havia mantingut amb vida.
La resta de la seva vida tenia el coll tort, amb el senyal morat de la corda que el va subjectar a la forca, i la pal·lidesa de la mort al rostre. Els seus darrers anys els va passar a Barcelona i, posteriorment, retirat al convent mercedari de Santa Maria dels Prats. Va morir, de llarga malaltia, envoltat de fama de santedat el 27 d’abril de 1304 a la seva vila natal.
Actualment se celebra la seva festa el 24 d’abril, però el Martirologi romà la situa el 27 del mateix mes. El culte va ser reconegut pel papa Urbà VIII l’any 1626 i  canonitzat oficialment l’any 1687 per Innocenci XI.
És patró de la Guàrdia dels Prats i, degut a tenir el coll tort durant els darrers anys de la seva vida, patró dels malalts de torticoli. També l’havien tingut per patró els lladres, especialment els de camins. Antigament era invocat per les àvies per tal que guardés els fills de caure en la temptació de robar i perquè els salvés de morir a la forca.
Font: Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 107-109

24 d’abr. 2013

Els Sants Màrtirs de Manlleu a la Viquipèdia

Des de fa uns dies, els Sants Màrtirs de Manlleu apareixen a la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.
Aquesta recurs web, compendi del coneixement actual, acull en la seva versió en català una referència als Sants Màrtirs de Manlleu, Víctor, Pacífic, Justa i Clara. Des de 1680, quan les suposades relíquies van ser concedides a la parròquia de Santa Maria pel canonge Miquel Riera, fins a 1936, any de la desaparició de les relíquies, foren venerats com a copatrons de Manlleu. L’arqueta que les contenia, identificada el 2011 entre les peces del Museu Episcopal de Vic, es pot contemplar a la sala d’orfebreria d’aquest equipament museogràfic.

Adreça web:
http://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor,_Pac%C3%ADfic,_Justa_i_Clara_de_Manlleu

22 d’abr. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 22 al 28 d’abril

22 d’abril de 1654
El Vicari general del bisbat de Barcelona, Josep Ninot, decreta canònicament la festa dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt el dia 29 d’abril. Es tria aquesta data ja que és la festivitat de sant Pere de Verona i el primer dels noms de la llarga llista de sants màrtirs dels quals la parròquia en posseeix les relíquies és un sant Pere màrtir
22 d’abril de 1683
L’arqueta amb les relíquies de sant Fortià és portada al santuari de la Mare de Déu de la Gleva des del de Rocaprevera
22 d’abril de 1709
El Vicari general de Barcelona, de part del bisbe Benet de Salas, dóna llicència al rector de Mataró, Ramon Riera, per tal que siguin posades en el lloc més escaient les relíquies dels sants màrtirs Pròsper, Columbus, Urbà, Celestina, Veneranda i Fausta
23 d’abril de 1409
El bisbe de Girona, Ramon Descatllar, fa una crida pública  dirigida a tos els fidels i als pelegrins que es troben a la ciutat de Girona, anunciant-los el pròxim jubileu  de la Santa Creu al monestir de Sant Pere de Rodes
23 d’abril de 1592
El mestre general dels Predicadors, Hipòlit Maria Beccaria de Monteregali, concedeix la butlla per a la constitució de la confraria del Roser de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta
23 d’abril de 1630
Un document de l’arxiu de Sant Pere de Ripoll esmenta que, davant les relíquies de sant Eudald, cremaven contínuament dues llànties
23 d’abril de 1852
L’Ajuntament de Terrassa acorda que les processons urbanes canviïn de recorregut i passin pel carrer de l’església donant la volta a la plaça per la cantonada de cal Piera i es faci l’entrada a l’edifici eclesiàstic per l’extrem de migdia de les carnisseries i no com era acostumat degut a l’estretor dels carrers de Baix Plaça i d’en Cantaré
24 d’abril de 1689
Processó dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà) demanant pluja
24 d’abril de 1760
El Vicari general de Roma, cardenal Antoni Maria Herba, concedeix al carmelita Fra Francesc de Sant Mateu les relíquies dels sants màrtirs Magne, Innocent, Mansuet, Constanci, Teodor, Especiós, Urbà, Amand, Benet, Lliberat, Aureli, Reparat, Climent, Just, Vicenç i Crescenci que havien estat extretes del cementiri Borgeisse de Roma
24 d’abril de 1809
Una divisió de l’exèrcit francès que fa camí des de Vic cap a Olot, profana el Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, parròquia de Sant Feliu de Pallerols i mata l’ermità
25 d’abril de 1494
Processó de pregàries al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (masies de Voltregà) i dos dies després va ploure
25 d’abril de 1750
El Capítol del monestir de Santa Maria de Serrateix adreça la petició a l’abat per tal que permeti una processó amb les relíquies dels Sants Màrtirs Urbici, Víctor, Felícola i Zenó en rogativa de pluja
25 d’abril de 1525
Se subscriu un conveni entre el capítol catedralici de la Seu de Vic i el Consell de la ciutat per administrar conjuntament l’Hospital de Vic que s’havia fundat arran del testament de Ramon de Terrades de 1348
25 d’abril de 1801
Al terme municipal de Terrassa se sol·licita el permís per construir una capella a la masia de can Poal
25 d’abril de 1893
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques
26 d’abril de 1278
Consagració de l’altar de sant Martí de Tours de la catedral de Vic  molt proper al túmul on era enterrat sant Bernat Calbó amb la intenció de mantenir el culte que se li professava des de la seva mort . Aquest altar, a finals del mateix segle va ser reformat i dedicat, també a sant Bernat on se celebrava la festa de sant Bernat de Claravall per la impossibilitat de fer-ho oficialment al sant Bernat Calbó
26 d’abril de 1364
Es procedeix al ritual de remoció de l’altar major del temple vell de l’església de Santa Maria de Manresa i es fa la translació de les relíquies que contenia. Quan es va treure la pedra que constituïa l’altar, va aparèixer una capsa petita de fusta en la qual hi havia una hòstia incorrupta i relíquies amb un pergamí que recordava la seva col·locació l’any 1278
26 d’abril de 1443
El bisbe de Girona, Bernat de Pau, dirimeix entre els clergues del poble de Santa Creu de Rodes i el cellerer del monestir de Sant Pere de Rodes per les parades de diferents aliments que els primers posen, pels voltants del cenobi, a l’abast dels pelegrins que assisteixen al jubileu de la Santa Creu del monestir de Sant Pere de Rodes
26 d’abril de 1881
El papa Lleó XIII proclama la Mare de Déu  de Montserrat patrona de Catalunya a petició dels bisbes catalans
27 d’abril de 1947
Festes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat que va esdevenir la primera mostra de catalanitat després de la Guerra Civil espanyola
27 d’abril de 1958
Beatificació de Teresa de Jesús Jornet, fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats, per Pius XII
28 d’abril de 1829
El papa Pius VIII, en la butlla “ad augendam” concedeix indulgència plenària, aplicable en sufragi dels fidels difunts, a tothom que, havent confessat i combregat, visitin el santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera (Torelló)
28 d’abril de 1839
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques
Bibliografia (cliqueu)

15 d’abr. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 15 al 21 d’abril

15 d’abril de 1134
L'arquebisbe Oleguer i el comte Ramon Berenguer IV concedeixen als templers poder establir-se als territoris de Barcelona i en els de la sobirania de Ramon Berenguer IV
15 d’abril de 1680
Processó dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà) detallat en full imprès
15 d’abril de 1895
És beneïda l’artística campana que havia estat fosa pel taller Barberí d’Olot per al santuari de Puig-agut de Manlleu. Desapareixeria a l’inici de la Guerra Civil
16 d’abril de 1414
Guillem de Bellver, teixidor de llana resident a Vic funda un benefici que obliga als seus descendents a celebrar un diumenge per altre una missa matinal a l’altar de Santa Maria “la primera hora després de la sortida del sol”
16 d'abril de 1753
Una processó provinent de Vic amb la Mare de Déu del Bonsuccés visita Torelló i, especialment, les relíquies de sant Fortià en petició de pluja
17 d’abril de 1825
Des de la casa Boada del Raval de Terrassa, són traslladades les relíquies de sant Josep Oriol fins a l’església de l Sant Esperit, amb una processó presidida per l’Ajuntament, on se celebra un ofici acompanyat per orquestra
17 d’abril de 1938
És canonitzat el beat Salvador d’Horta, frare llec franciscà, per Pius XI
18 d’abril de 1887
Són començades les obres de la portalada neogòtica de la catedral de Barcelona
18 d’abril de 1993
És beatificada Paula Montal, fundadora de les Escolàpies, per Joan Pau II
19 d’abril de 1317
En un testament  de Pere de Cayer o del Gay se cita, per primera vegada, un altar dedicat a sant Fortià a l’església de Sant Feliu de Torelló
19 d’abril de 1683
L’arqueta amb les relíquies de sant Fortià és portada al santuari de Rocaprevera per demanar pluja
20 d’abril del 888
Gotmar, bisbe de Vic, presideix la consagració de l'església de Santa Maria de Ripoll,  edificada pels comtes Guifré i Guinedilda i la posen en mans de l'abar Daguí i els altres monjos per tal que hi convisquin sota la regla de sant Benet
20 d’abril de 1874
El Vicari general de l’orde dels Predicadors legalitza  la fundació de les Germanes terciàries de Sant Domènec (Dominiques) feta Vic per sant Francesc Coll
20 d’abril de 1878
Un grup de socis de l’Associació Catalanista  d’Excursions Científiques, acompanyat pel vigatà Joaquim Salarich, fa una visita de dos dies a les restes del monestir de Sant Pere de Casserres
20 d’abril de 1895
El bisbe de Vic, Josep Morgades, visita les restes del monestir de Sant Pere de Casserres i expressa el desig de la seva restauració
Bibliografia (cliqueu)

13 d’abr. 2013

El 13 d'abril és la festivitat de sant Ermenegild


Ermenegild va néixer a Toledo, a l’entorn de l’any 564. Era fill del rei visigot Leovigild i germà del rei Recared. Es va rebel·lar contra el seu pare, de religió ariana, després de convertir-se al catolicisme. Després de la revolta es va exiliar a València i, posteriorment, va ser empresonat. En una presó de Tarragona, segons la tradició, va passar els seus darrers dies. Condemnat per no acceptar l’arianisme, fou decapitat el 13 d’abril del 585.
La seva festa és el 13 d’abril. Va ser canonitzat per Sixt V el 12 de febrer de 1586. Gregori I el Gran, papa del 590 al 604, ja l’havia reconegut com a màrtir de l’Església catòlica. És el patró de la ciutat de Sevilla.

8 d’abr. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 8 al 14 d’abril

8 d’abril de 1291
En aquesta data, segons la tradició recollida per Mossèn Pau Parassols, el dominic Nicolau de Hanaps, patriarca de Jerusalem i bisbe de Tolemaida, dóna les relíquies de sant Fortià entre d’altres, al torellonenc Arnau de Colomer que havia anar a fer les croades
8 d’abril de 1348
El vigatà Ramon de Terrades fa testament,estante a Mallorca, pel qual es va fundar l’Hospital de Vic, posteriormente dedicat a la Santa Creu
8 d’abril de 1710
El cardenal Carpeña, visitador general de sa Santedat, signa el document que autentifica la relíquia de santa Gaudiosa màrtir venerada a l’església de Sant Joan de Fàbregas
8 d’abril de 1824
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques
10 d’abril de 1420
El bisbe de Girona, Andreu Bertran,  exposa en dos documents dirigits als clergues i fidels de la diòcesi i en especial als de Santa Maria de Castelló d’Empúries que ajudin, amb les seves almoines, a la reconstrucció dels ponts i camins que les darreres inundacions han malmès i que dificulten el viatge del pelegrins a celebrat el jubileu de la Santa Creu de Sant Pere de Rodes. Els promet quaranta dies d’indulgència a qui participi en la recuperació dels camins que es dirigeixen al monestir
10 d’abril de 1560
A Terrassa, es fa el nomenament de das consellers dedicats a recaptar donatius, el dissabte per la ciutat i els diumenges a l’església, destinats als més pobres. S`’acorda fer l’elecció per sorteig i s’acorda que cada any, la diada de Sant Andreu, es faci una missa demanant a Déu que els nomenaments recaiguin en les persones més riques i honrades de la població
11 d’abril de 1539
El bisbe de Vic, Joan de Tormo, beneeix la capella, posa sota l’advocació de la Santa Creu, 6 de l’Hospital de la ciutat de Vic
11 d’abril de 1734
Es comencen pregàries en petició de pluja a la ciutat de Vic
11 d’abril de 2010
S’inicien els actes de commemoració del mil·lenari del miracle eucarístic del Sant Dubte d’Ivorra
12 d’abril de 1959
Canonització de la beata Joaquima de Vedruna, fundadora de les Germanes Carmelites de la Caritat – Vedruna, per Joan XXIII
13 d’abril de 1325
El bisbe de Girona Pere d’Urrea ordena que en totes les parròquies de la diòcesi es recullin almoines per l’ronament de l’altar de sant Hou de Celrà i concedeix quaranta dies d’indulgència als fidels confessats i combregats que facin aquesta aportació
13 d’abril de 1642
Benedicció de la capella de Santa Bàrbara del castell de Montesquiu
13 d’abril de 1868
A causa d’una gran sequera,  a l’església del Sant Esperit de Terrassa es va celebrar una processó de rogatives per demanar el benefici de la pluja. Aquell dia coincidia amb el dilluns de Pasqua de Resurrecció. El seguici anava presidit pel Sant Crist que va ser deixat al convent de Sant Frascesc. Hi va restar fins al dia 25 de mar, quan les peticions van ser escoltades i va ploure
14 d’abril de 1700
La Sagrada Congregació de Relíquies i Indulgències reconeix com autèntiques les relíquies de sant Irineu màrtir extretes del cementiri de Santa Lucina de Roma per manament del papa Innocenci XII. Aquestes relíquies serien venerades a l’església del convent de franciscans i, posteriorment a l’església parroquial de Santpedor
14 d’abril de 1775
Inici de les rogatives que durant nou dies es van fer perquè la princesa d’Astúries tingués un bon part. En les celebracions es van fer processons amb l’urna de les relíquies dels Sants Màrtirs Víctor, Pacífic, Justa i Clara
Bibliografia (cliqueu)

1 d’abr. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del l’1 al 7 d’abril

1 d’abril de 1753
Processó amb els Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà)
1 d’abril de 1815
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives públiques
2 d’abril de 1767
Els jesuïtes són expulsats de Barcelona
2 d’abril de 1885
Per primera vegada, surt en processó el Sant Crist de l’església del Sant Esperit de Terrassa. Tot el dia va ploure però no va ser impediment per fer-se les celebracions previstes. La imatge estrenada va ser cremada el 21 de juliol de 1936
3 d’abril de 1661
Processó dels Sans Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic al santuari de la Mare de Déu de la Gleva
3 d’abril de 1686
El Consell de la Vila de Mataró reclama les relíquies de Santa Magdalena a M. Àngela Partella; les havia obtingut en herència del rector Antoni Partella que les havia recollit i guardat després de l’enderrocament de l’altar major de Santa Maria de Mataró el 1679
3 d’abril de 2011
Consagració, per quarta vegada en la seva història, de la capella presbiteral de la catedral de Girona, en una missa presidida pel bisbe Francesc Pardo
4 d’abril de 1448
El bisbe de Girona, Bernat de Pau, anuncia la concessió d’indulgències a qui participi en la recuperació dels camins que condueixen al monestir de Sant Pere de Rodes que, per la festivitat de la Santa Creu, celebraria el jubileu
4 d’abril de 1707
El bisbe Pere Lambert, de l’orde dels ermitans de sant Agustí, fa donació al prevere Joan Guadari de Barcelona de les relíquies dels sants màrtirs Pròsper, Columbus, Urbà, Celestina, Veneranda i Fausta que havien estat extretes de la catacumba de sant Alexandre P.M. de Roma. El prevere Joan Guadari, a la seva banda, en va fer donació al rector de Mataró
5 d’abril de 1654
Reunits el rector i el Comú de Vilassar de Dalt, es demana al capítol de canonges, per ser en època de seu vacant, que la festa dels Sants Màrtirs de Vilassar sigui celebrada el 29 d’abril
7 d’abril de 1371
És consagrat l’altar major de l’església de Santa Maria de Manresa pel bisbe de Vic, Ramon, col·locant al buit de la pedra una hòstia consagrada i relíquies de diversos sants
Bibliografia (cliqueu)