25 de febr. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 25 de febrer al 3 de març

25 de febrer de 1934
Beatificació d’Antoni Maria Claret per Pius XI, arquebisbe de Santiago de Cuba i de Trajanòpolis, fundador dels Claretians.
26 de febrer de 1893
Se celebra una gran festa amb motiu de la restauració de l’església de Sant Pere de Roda de Ter.
28 de febrer de 1844
El papa Gregori XVI concedeix indulgència plenària, aplicable en sufragi dels fidels difunts, a tothom que, havent confessat i combregat, visitin el santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera (Torelló) especialment en els dies de la novena dedicada a la Mare de Déu.
29 de febrer de 1688

El poble de Sant Martí Sarroca vota fer festa, anualment i de forma perpètua, el 2 de juny per haver-se lliurat del flagell de la llagosta.
1 de març de 1602
Els bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense, sota la presidència del metropolità Joan de Terés, eleven una súplica al papa Climent VIII per tal que atorgui el decret de canonització a sant Bernat Calbó Calbó.
Bibliografia (cliqueu)

20 de febr. 2013

Manlleu ja té el seu tram del Camí de Sant Jaume

Ahir vespre, l’Ajuntament de Manlleu va aprovar per unanimitat una moció de reconeixement al camí de Sant Jaume - camino de Santiago català- pel seu pas per Manlleu. Aquest itinerari ha estat impulsat des de la Federació d’associacions catalanes del Camí de Sant Jaume i, especialment, des de l’Associació Gerunda.
Trams catalans del Camí de Sant Jaume
D’aquesta manera, es tanca un tram més d’aquest emblemàtic i simbòlic camí, de mil i un circuits que es dirigeix a Sant Jaume de Galícia. En aquest cas, entra a terres catalanes per Perpinyà i baixa seguint el curs del riu Tec per enfilar-se a Col d’Arres; d’allà, cap a Camprodon i Ripoll on segueix el curs del riu Ter fins a Torelló i Manlleu. Des d’aquesta darrera ciutat, arriba a Roda de Ter on se suma al camí provinent de la Garrotxa i, més enllà, des de l’Empordà.
Pas del Cami per Manlleu
El camí de Manlleu, com podeu veure en la imatge corresponent, arribaria al terme per la Gleva, segueix el curs del riu Ter –camí Vora-Ter- per entrar al nucli urbà pel passeig del Ter, carrer Vendrell, carrer de Sant Jaume –ben escaient- carrer Fedanci i plaça de Fra Bernadí. Des de l’àgora manlleuenca, es dirigeix pel carrer de sant Jordi i del Pont, cap al passeig de Ter. Surt del terme manlleuenc, en direcció a Roda de Ter, pel camí del Vicens passant a tocar de Sant Miquel de la Guàrdia.
Ben aviat, l'Ajuntament de Manlleu procedirà a fer la senyalització corresponent d'aquest tram manlleuenc.

Centenària devoció de Manlleu a Sant Jaume

Planta de la primera ermita de Sant Jaume
 Si bé pot sorprendre, en un primer moment, que Manlleu sigui lloc de pas del camí de Sant Jaume, no cal oblidar la centenària devoció de la ciutat per l’apòstol. Al capdavall, és el copatró tradicional de la població i hi ha indicis ben palpables de l’estreta relació i de les mostres de pietat que se li han adreçat en el transcurs de la història.
De mitjan segle XIII hi ha les primeres notícies d’una església dedicada a Sant Jaume dins el terme de Manlleu. Fortià Solà, a la seva Història de Torelló, reconeix l’església medieval en el lloc anomenat Sant Jaume Vell i en dóna algunes dades històriques: “El torellonenc Berenguer de Saniàs cita aquesta capella en el seu testament del 1267, i li llega dotze sous, o sigui, el doble de la quantitat que li assigna a d’altres capelles”. Seguidament, Solà afirma que “depèn, com és natural del priorat agustinià de Manlleu, el qual destina per al seu servei un capellà custodi” que en 1298 era el prevere G. Del Camp”(1). Igualment, aquest autor recull dos altres llegats: el de G., muller de G. Reig, l’any 1317, i la del notable torellonenc Bernat de Perafita, el 24 d’abril de 1392. Per altra banda, es constata com els fidels de Sant Feliu de Torelló s’hi solien desplaçar en processó (2).

Goigs de 1838
Les dates concorden amb l’anàlisi de l’historiador medievalista Jordi Bolòs sobre els hagiotopònims (topònim format pel nom d'un sant o d'una santa, generalment acompanyat d'un altre nom) catalans quan diu que “a la baixa edat mitjana, es difongueren advocacions lligades a les noves influències i a les noves formes de religiositat “ i cita el cas de sant Jaume (3).

 Mossèn Pau Parassols i Pi, entre les seves aportacions sobre la història local (massa vegades sense fonament) esmenta un monjo manlleuenc anomenat Jaume de Vilamontà que el 1307 hauria edificat l’església damunt mateix de les parets de casa seva i la va dedicar a l’apòstol sant Jaume. Fou seguir per Domènec Torrent i Garriga que deixa el mateix testimoni (4). 
L’església seria centre de la devoció  i pàctica religiosa durant diversos segles. De fet, en el Llibre de visites pastorals a la parròquia de Santa Maria de Manlleu, segons recull Francesc d’A. P ujol i Escalé en un volum de les Lletres amicals, apareix una disposició del bisbe Ramon de Marimón del 22 de setembre de 1728 en la qual hi consta que “fassan boveda de pedra en la capella rural de S. Jaume de Vilamontà”. Igualment, en la visita del bisbe Manuel de Muñoz, el 1746,  encara s’esmenta l’església però sense cap observació; això fa pensar a Pujol que la reforma dictada  pel prelat antecessor ja devia estar realitzada (5).
El primer autor en estudiar les escasses restes que han arribat fins als nostres dies d’aquesta esglesiola fou el mateix Pujol. A l’obra indicada, fa esment que, a la seva època “en la part corresponent a l’absis s’hi veu encara una obertura de traçat ben definit a manera de tronera” i afegeix que “cal observar que en aquesta part, les 
Ermita de Sant Jaume "Nou"
deixalles del mur encara s’alcen prop d’un metre”. Pujol, a més, va mesurar la planta de l’edifici i ofereix les dades de: llargada total, 17,80 metres, amplada exterior de 6,20 metres amb uns mura laterals d’uns 80 cm. Aquest gruix dels murs li fan pensar que havien d’aguantar una volta de canó. Per altra banda, del gruix dels murs de l’absis en diu que feien 40 cm.
La construcció, però, no va fer perdurar molt més temps l’edifici de Sant Jaume. És molt possible que a finals del segle XVIII o principis del XIX, tingués algun desperfecte que en va desaconsellar de rehabilitació. Aquesta devia ser la causa que, a mitjan segle XIX, els manlleuencs van prendre la decisió de reedificar-la en un lloc més proper al nucli urbà i amb motiu d’un “vot de poble”.
Domènec Torrent i Garriga recorda que “el invierno de 1853-54 fué tal vez el más crudo que ha sentido Manlleu en el presente siglo [XIX]” i, més endavant explica que “si el invierno fué malo, el verano de 1854 fué peor. Vino con él el cólera morbo, que causó muchas víctimas en la villa (6)”. Davant tanta dissort, els habitants de la Manlleu, desesperats per la gran mortalitat que es produïa la malaltia entre els veïns, van fer una prometença o un vot de poble (7): si la població superava aquest mal pas edificarien, amb els seus esforços, una ermita dedicada a sant Jaume. Les cròniques de 
Estampa de goigs de 1886
l’època diuen que la pitjor afectació era una envestida del còlera va entrar pel port de Vigo (Galícia), el novembre de 1853, i que set mesos després, pel juliol de 1854, ja havia arribat al de Barcelona espantant tot el país. La població, que no veia remei a l’abast, es va refugiar en el sentiment religiós.
Jaume Serra, un manlleuenc que ho va viure, recorda l’episodi amb les següents paraules: “davant aquella penosa situació els veïns de Manlleu dirigien els seus ulls al Cel, suplicant al Déu Totpoderós volgués apartar el flagell que sobre d’ells pesava, posant per intercessor de les seves súpliques, al gloriós Apòstol Sant Jaume a qui feren vot, si obtenia de l’Omnipotent que finís la pesta, d’aixecar una nova capella a ell dedicada, en substitució de la que feia més de cinc-cents anys existia en terres de
Vilamontà i era ja mig ruïnosa. Nostre Senyor sempre bondadós, atengué la súplica dels desolats manlleuencs, i als pocs dies desaparegué el terrible flagell, i aquests es disposaren a complir la promesa” (8). Un any després de tanta desgràcia, el 1855, el bisbe de Vic Antoni Palau va beneir el nou recinte sagrat que, des d’aleshores, va ser lloc habitual on s'expressaven les rogatives i precs davant les desgràcies més diverses. Aquesta ermita ha estat objecte de difrents edicions de goigs.

Estampa de goigs de 1955
Des d’aleshores, aquesta ermita es coneix com “Sant Jaume Nou” i l’anterior, prenent (o donant nom) a la masia que li és propera, es coneix com “Sant Jaume Vell”.

Els manlleuencs passats van mostrar la seva devoció a sant Jaume de diverses manera a més de les dues ermites esmentades fins ara i va considerar-lo patró (juntament amb la Mare de Déu Assumpta) de la població. Precisament, a la primera meitat del segle dinovè, devia estar present una imatge del sant dins l’edifici parroquial de Santa Maria com en donen testimoni uns goigs editats el 1838 amb la següent capçalera: Gois del glorios apostol Sant Jaume, que se venera en la Iglesia Parroquial de Manlleu”.
En aquella època ja s’havia assignat el nom d’aquest apòstol a un carrer dels principals del barri de Baix Vila. En una de les primeres cases d’aquesta via, el 1884 s’hi va col·locar una capelleta amb la imatge del sant. En aquella època es van succeir diversos episodis epidèmics i és possible que els manlleuencs demanessin, de nou, ajuda a sant Jaume; després de superar els mals moments se li devia construir la fornícula en acció de gràcies i en coincidència amb el nom del carrer. 
Capelleta del carrer de Sant Jaume
Ramon Puntí i Hom, a Les generacions parlen, esmenta que va ser inaugurada per l’alcalde Ramon Albanell (9). Domènec Torrent i Garriga diu que el carrer, a finals del segle XIX, feia festa el 25 de juliol, diada del sant; en alguna ocasió, a mitjan segle XX, es va repetir aquesta manifestació popular. I amb motiu del centenari de l'ermita de Sant Jaume de Vilamontà (Sant Jaume Nou), la imatge de la capelleta va ser-hi conduïda en processó pels veïns del carrer.
Finalment, cal recordar que des de l’any 1881 que Manlleu disposa d’un hospital dedicat al sant. Des d’aquesta data i fins a 1903 restava al carrer de Sant Domènec. Aleshores es va signar la fundació del Patronat de l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu. Aquesta institució assumiria la construcció d’un nou edifici sanitari que s’inauguraria el 12 de maig de 1913 al cim del Puig on encara perdura (10).

Notes:
1 Solà, Fortià. Història de Torelló. Barcelona: Gráficas Marina, 1948, vol. 2, p. 259
2 Solà, Fortià. “Sant Jaume de Vilamontà” dins Homenatge a la vila de Manlleu al apostol Sant Jaume ab motiu de la festa patronal celebrant la restauració de sa ermita de Vilamontà. Vic : Tip. Franciscana, 1928, p. 4 i 5
3 Bolòs, Jordi. Catalunya medieval. Barcelona: Pòrtic, 2000, p. 120
4 Torrent, Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vic: Imp. Y Libreria de Ramon Anglada, 1893, p. 143
5 Pujol, Francesc d’A. “La capella de Sant Jaume”, Lletres amicals, vol. 18, 1958 [s.p.] (sèrie dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu)
6 Torrent, Domènec. Manlleu, croquis... [op. cit.], p. 109
7 Segons Joan Soler i Amigó, un 'vot de poble' és una "prometença col·lectiva feta a Déu o a un sant de complir -una sola vegada o, més sovint, cada any o amb una periodicitat establerta- una determinada pràctica piadosa -processó, missa, peregrinació. amb motiu de ser estalviada la població d'una pesta o altra calamitat pública".- "Vot. Vot de poble”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 799. Els manlleuencs, en el cas que ens ocupa, van prometre edificar tota una ermita.
8 Serra, Jaume. "Memória" dins Homenatge a la ... [op. cit.], p. 6
9 Puntí, Ramon. Les generacions parlen. Vic: Copivic,1978, p. 228
10 Roca, Àlex. L’Hospital Sant Jaume de Manlleu. Manlleu: Gràfiques Manlleu, 2006, p. 9-13

18 de febr. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 18 al 24 de febrer

 18 de febrer de 1855
A la catedral de Vic se celebra amb gran solemnitat la declaració dogmàtica de la Concepció Puríssima de la Mare de Déu.
18 de febrer de 1886
El bisbe de Vic, Josep Morgades, presideix la benedicció del santuari de Puig-agut de Manlleu.
21 de febrer de 1345
Una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre pels vitralls de l'antiga església del Carme , fent que així es posés fi a l'entredit que pesava sobre la ciutat que havia estat excomunicada pel bisbe de Vic a causa del pas de la sèquia de Manresa per terres del bisbat.
22 de febrer de 1419
Es registra un cobrament de part de l’argenter Francesc Artau per a la realització d’una creu d’argent per a l’església de Sant Pere de Besalú.
22 de febrer de 1770
S’obre el seminari de Vic al carrer de Sant Just.
23 de febrer de 1682
El Consell de la Vila de Mataró acorda demanar les relíquies de les santes Juliana i Semproniana, suposades mataronines, al monestir de Sant Cugat del Vallès.
24 de febrer de 1811
És lliurada als arxivers de l’església de Santa Maria de Mataró d’una relíquia de sant Tomàs d’Aquino amb la llicència atorgada pel bisbe de Barcelona, Pere Díaz, per exposar-la públicament.
Bibliografia (cliqueu)

14 de febr. 2013

Retrobats els Goigs a l’ermita de Sant Pere Pescador de les Gorgues

Després d’una recerca per diferents arxius de goigs antics, i de fer una crida mitjançant el butlletí digital de l’associació Amics dels Goigs de Barcelona, ha estat retrobat un exemplar dels Goigs en honor de Sant Pere Pescador pera cantarse en la Capella que, en honor del Sant, han aixecat los pescadors de Manlleu en la parroquia de Sant Bartomeu Sasgorgas.
L’ermita de Sant Pere Pescador va ser construïda pels pescadors de canya de Manlleu, amb la col·laboració dels de Roda de Ter, al paratge de les Gorgues, a la ribera del riu Ter, en el lloc l’anomenat Serrat de la Creu (dins la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues) que, aleshores, era propietat dels manlleuencs Pere Mas i Josep Sellés.
Constituïts en societat, juntament amb aficionats ocellaires, els pescadors de canya manlleuencs solien  fer una processó pels carrers de Manlleu la vigília de la festivitat de Sant Pere (28 de juny). No faltava el pas per l’Horta de Font on, encara ara, hi ha l’antiga capelleta dedicada al sant. La festivitat de sant Pere oferia una dificultat als pescadors de canya: sinó volien perdre’s la missa al seu patró, havien d’estalviar-se la seva afició més destacada. La solució va ser prodigiosa: unir les dues necessitats en un mateix lloc. Aleshores van decidir erigir una ermita a sant Pere just al lloc on solien estar presents fent la seva activitat de pesca (1). El 26 de setembre de 1897, el bisbe Josep Morgades va  concedir llicència per poder celebrar missa a l’ermita (2).
L’ermita va quedar afectada per l’ambient antieclesiàtic dels primers mesos de la Guerra Civil. Un incendi va esfondrar la teulada i les parets van restar dretes com a testimoni de la seva antiga existència. L’any 1963, en tancar-se les comportes del pantà de Sau, les aigües van pujar paulatinament fins a cobrir-ne les restes. Actualment, quan baixa el nivell de l’aigua per la sequera, encara es pot veure la planta i unes pedres enfilades que formen la fesomia de l’antiga ermita.

L’ermita va ser objecte d’uns goigs. D’aquests, precisament, no se’n tenia cap més constància que una carta manuscrita pel gran poeta Jacint Verdaguer amb la qual s’adreçava a l’autor del text, el manlleuenc Joan Baptista Güell.
Aquest darrer, havia demanat opinió a mossèn Cinto sobre la seva obra; en rebia resposta positiva i elogiosa: “Jesús, Joseph y Maria siau nostra companyia. Molt Sr. meu: Ab molt gust he llegit los Goigs de Sant Pere que V. ‘ns envia. Los trobo sencills y substanciosos com han de ser y mirant mes à la gloria del Sant y al bé de sos devots, que a la vanitat retòrica. Que’l gloriós Sant Pere beneesca á V. Desde sa capella à aqueix Centre Aucellista y Pescador y à aquest inutil sacerdot S. de V. Jacinto Verdaguer, Pvre. 20 de novembre de 1896(3).
Per les dates, de la carta i de la inauguració del temple, es dedueix que Joan Bta. Güell era bon coneixedor dels progressos dels pescadors manlleuencs en el seu propòsit d’edificar l’ermita al seu patró. Mesos abans ser inaugurada ja els havia escrit, almenys en un esborrany, els goigs que podem llegir. Posteriorment serien impresos a la Tipografia Catòlica de Sant Josep de Vic.
Malgrat aquest fet, no hi ha dubte de la dedicatòria ni del destí de les poètiques lletres de Güell com es desprèn de les seves estrofes:

Los pescadors de Manlleu
que de viu afecte en proba
os dedican, com sabéu,
aqueixa Capella nova,
confían que vos seréu
sòn Patró y sòn Protector:
Acudim sempre ab confiansa
à Sant Pere Pescador.

El meu agraïment a Nora Vela per tan magnífica troballa.

Notes:
1 Roca, Àlex. “L’ermita de Sant Pere Pescador” dins Manlleu: episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003, p. 233- 235
2 “San Pedro Pescador, una ermita inundada”, Comarca, 23 de maig de 1964, núm. 208, p. 1
3 Pujol, Francesc d’A. “Mossèn Cinto i els pescadors de Manlleu”. Sociedad de pescadores deportivos. Manlleu. 1972 [s.p.]

11 de febr. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: de l'11 al 17 de febrer

11 de febrer del  917
Primer document on apareix l’hagiotopònim relacionat amb Santa Eugènia de Berga dins el terme del castell de Taradell ‘in aiacencia Sancta Eugenia’.
11 de febrer de 1890
S'enllesteixen les obres de la portalada neogòtica de la catedral de Barcelona i és col·locada la bandera de Santa Eulàlia a la rosassa central.
12 de febrer de 1553
Es realitza una processó de rogatives per pluja a les esglésies de santa Eulàlia, del sant esperit i de Santa Margarida de Terrassa.
12 de febrer de 1586
El papa Sixt V canonitza Ermenegild, fill del rei visigot Leovigild
12 de febrer de 1872
Es funda, a Mataró, l’Associació de senyores per a la vetlla i oració al Santíssim Sagrament.
14 de febrer de 1401
S’inicien les obres de reforma de la catedral de Vic, que encara era l’edifici romànic que havia fet construir el bisbe Oliba, i no s’enllestirien fins al 1425.
15 de febrer de 1325
El papa Joan XXII aprova la fundació de 51 llànties que havien de cremar davant l’altar de Sant Pere que havia promogut el bisbe de Vic, Berenguer de Guàrdia  dos anys abans.
15 de febrer de 1878
Se celebra una processó amb la Verge del Bon Succés cap a Torelló per visitar les relíquies de sant Fortià.
16 de febrer de 1916
Mor al bisbe de Vic, Josep Torras i Bages
17 de febrer de 1303
Ponç de Gualba és ordenat bisbe de Barcelona
17 de febrer de 1770
El Vicari general de la diòcesi de Barcelona, Dr. Jaume Roig, dóna llicència per exposar públicament , les relíquies insignes del màrtir sant Felicià, i donar-les veneració.
17 de febrer de 1935
El bisbe de Barcelona Manuel Irurita assisteix a les festes que se celebren a Terrassa en commemoració de la canonització de sant Pompili, escolapi italià del segle XVIII.
Bibliografia (cliqueu)

9 de febr. 2013

Imatges de la presentació taradellenca del llibre 'El camí de Sant Jaume a Cerdanya'

Ahir divendres, 8 de febrer, va tenir lloc la presentació del llibre 'El camí de Sant Jaume a Cerdanya' de Núria Boltà i Vilaró a la Biblioteca Antoni Pladevall de Taradell. Vaig tenir el goig de participar-hi.

Agraeixo a l'autora l'acceptació de la meva participació en aquest acte; igualment, dóno les gràcies per la bona acollida em van oferir, a la directora Eva Leucó i a tot el personal de la biblioteca .

Núria Boltà ens va il·lustrar sobre el pas del mil·lenari itinerari per terres de la Cerdanya en el seu camí cap a Sant Jaume de Galícia i que podeu assaborir en el seu magnífic estudi editat per Farell.
La meva modesta aportació, que espero fos mereixedora de l'honor dispensat, va intentar contextualitzar el sentit antropològic i religiós dels pelegrinatges i, especialment, del que ha tingut com a destí el campus stellae.

Seguidament, podeu veure algunes imatges de tant emotiu, per mi, esdeveniment.

7 de febr. 2013

El darrer número d'El Far de Puig-agut ja és al carrer

El podeu llegir, en la seva versió digital, clicant sobre la imatge:


6 de febr. 2013

Aquest divendres, el camí de Sant Jaume passa per Taradell

Aquest divendres, a les 8 del vespre, a la Biblioteca de Taradell es presenta el llibre El camí de Sant Jaume a Cerdanya de Núria Boltà i Vilaró editat per Farell.

En el pelegrinatge és tan important el viatge com el destí, en el pelegrinatge és tan important la fita com el camí.

La visita a llocs sagrats, on se suposa que la divinitat hi és present en major mesura que a la resta d'espais, ha estat una constant en la història de la humanitat i com expressió del sentiment religiós.

L'Europa medieval cristianitzada havia perdut la possibilitat de visitar els Llocs Sants de Jerusalem que havien caigut en mans dels infidels. A principis del segle IX, en un punt indicat per una munió de punts de llum, un “camp d'estrelles” (Compostel·la), s'hi va localitzar la suposada tomba de sant Jaume. Els cristians europeus van girar la mirada d'orient a occident i van convertir el nou indret en nou objectiu dels seus romiatges; i enmig d'un ambient enrarit per les guerres i subjecte a les cruels lleis del feudalisme, van convertir-lo en un èxode dirigit a la introspecció, i a la purga dels pecats i a la preparació per a la vida eterna.
El Camí de Sant Jaume va suposar una via de comunicació de primer ordre per on es va difondre la fe però també la cultura, l'art i el comerç.
Els territoris catalans han tingut, des de fa mil anys, els seus trams del Camí de Sant Jaume. El de Cerdanya n'és un bon exemple i el llibre de Núria Boltà ens el descriu fidelment. I cada bocí del sender representa, en certa manera, la globalitat d'un trajecte simbòlic i carregat de significats.

El camí de Sant Jaume a Cerdanya de Núria Boltà i Vilaró

El camí històric de Sant Jaume de la Cerdanya a l'Alt Urgell ens endinsa en la riquesa i la diversitat de la natura i el patrimoni cultural, amb una gran varietat de sensacions: els petits pobles plens d'encant, les nombroses esglésies romàniques, la profusió i la bellesa de les panoràmiques de la vall, els colors canviants de la generosa vegetació i, molt especialment, la llum del cel, tot un espectacle de formes i colors.
En ple camí, o molt a prop seu, s'han inclòs els espais d'interès natural del Tossal d'Isòvol, per la seva flora excepcional, i el de les Riberes de l'Alt Segre, pel seu valor ecològic i paisatgístic.
El Segre acompanya el camí de Sant Jaume en molts trams. El veureu al costat del camí prop de Ger fins a Isòvol, on el creuarem per caminar per la seva riba esquerra fins al municipi de Prats i Sansor, i el retrobarem entre Baltarga i Riu de Santa Maria. Ens acompanya de nou fins a Montellà i Martinet, a l'estret de Mollet, als Arenys i al Pont de Bar Vell.
El llibre “El Camí d e Sant Jaume a Cerdanya”, estructura el recorregut en 6 trams, des de Llívia fins El Pont de Bar Nou. Al marge dels itineraris, la publicació també dedica una part important al marc geogràfic, les tradicions i la història, amb capítols sobre la formació dels primers camins i la seva defensa, el fenomen dels pelegrinatges, els elements de cultura popular a l'entorn del sant o la presència de Sant Jaume a la Cerdanya i l'Alt Urgell.

Font: http://bibliotecadetaradell.blogspot.com.es/2013/01/presentacio-del-llibre-de-nuria-bolta-i.html

4 de febr. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 28 de gener al 10 de febrer

28 de gener de 1624
S’aixeca acta de la donació que fa Salvador Riera a la parròquia de Vilassar de Dalt de les relíquies de diversos Sants Màrtirs que ell mateix havia obtingut a Càller (Sardenya).
28 de gener de 1652
Es porta a terme una gran processó, sense saber-se la causa, que porta les relíquies de sant Eudald al monestir de Ripoll des de la seva església titular.
28 de gener de 1770
Arriben a la ciutat de Mataró, per mar, les relíquies insignes del màrtir sant Felicià que havien estat donades pel Vicari general de Roma, Marc Antoni Colonna, al definidor general dels caputxins, Fra Fèlix de Martorell, que havien estat extretes de les catacumbes romanes de Poncià.
29 de gener de 1188
En una butlla del papa Climent III consta que Santa Maria del Coll era un priorat filial del monestir d’Amer i que aleshores ja hi havia una petita comunitat regida per un prior.

29 de gener de 1711
Climent XI beatifica Salvador d’Horta, frare llec franciscà.
30 de gener de 1878
El bisbe de Vic encapçala una processó amb els Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, a la Gleva.
30 de gener de 1942
Recomença l’Associació del Rosari Perpetu a la parròquia de Santa Maria de Mataró, fundada el 1921, amb l’objectiu de distribuir i fomentar el rés del Rosari entre els seus associats.
2 de febrer de 1427
La rosassa de Santa Maria del Mar es desploma per un terratrèmol i 25 persones moren aixafades.
2 de febrer de 1791
Se celebra, per primera vegada, la processó de la Candelera a Valls. Aquesta festa, promoguda pel batlle Pau Baldric i celebrada els anys acabats en 1 (per tant, decennal).
4 de Febrer de 1951
És entronitzada una imatge de la Mare de Déu de Fàtima a l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu.
5 de Febrer de 1689
Una processó provinent de Vic amb la Mare de Déu del Bonsuccés visita Torelló i, especialment, les relíquies de sant Fortià,  per primera vegada en petició de pluja.
6 de febrer de 1540
Una gota de sang raja de la Veracreu de Cervera, en prendre-se’n un tros com a relíquia per a la ciutat. Aquest misteri miraculós es recorda en la festa major del Santíssim Misteri que es va començar a celebrar el 1547.
6 de febrer de 1902
S’aprova el reglament de l’Arxiconfraria Guàrdia d’honor al Sagrat Cor de Jesús de Mataró.
6 de febrer de 1781
S’estrena la pica ovalada de marbre blanc del baptisteri de l’església de Santa Maria de Manresa.
8 de febrer de 1782
A causa d’una gran sequera, es porta en processó les relíquies de sant Eudald al monestir de Ripoll i l’endemà es torna a la seva església de la qual és titular.
9 de Febrer de 1796
El testament de Marguerida Tutllo, fill de Ripoll però resident a Lleida, estableix que es faci un novenari a sant Eudald.
10 de febrer de 1410
Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona, mor a causa de la pesta de la ciutat.
10 de febrer de 1917
És autoritzada per l’abat de Montserrat, Antoni M. Marcet, la delegació de Santa Maria de Montserrat a la parròquia de Santa Maria de Mataró.
Bibliografia (cliqueu)