21 de gen. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 21 al 27 de gener


21 de gener de 259
Fruitós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques Auguri i Eulogi són morts en martiri en una foguera a l'amfiteatre de Tàrraco
22 de gener de 1679
Queda llesta l’edificació del convent de l’orde carmelità descalç a Vic
22 de gener de 1956
El Dr. Narcís Jubany és nomenat bisbe auxiliar de Barcelona a la mateixa catedral de la ciutat comtal.
24 de gener de 1431
Se sap que Joan Carbó, beneficiat de l seu de Barcelona, també té un benefici  a l’altar major de l’església del castell de Sant Martí Sarroca
24 de gener de 1722
El Vaticà emet el decret  que atorga l’extensió i l’ofici diví  i la missa propis de sant Bernat Calbó concedits, prèviament, a l’orde del Císter per tal que es puguin celebrar a Vic
24 de gener de 1772
Els administradors de la Confraria del Roser de Mataró sol·liciten llicència al bisbe de Barcelona per vendre joies d’ofrena per poder pagar la decoració del cambril adossat a la capella que tenia la confraria a l’església parroquial de Santa Maria
26 de gener de 1772
El bisbe de Barcelona autoritza als administradors de la Confraria del Roser de Mataró vendre joies d’ofrena per poder pagar la decoració del cambril adossat a la capella que tenia la confraria a l’església parroquial de Santa Maria. La venda és de tres anells d’or amb pedres, dos botons d’or, un parell d’arracades de plata, sis poms de plata, una creueta d’or amb perles, uns ulls i una cinteta de plata
27 de gener de 1622
L’arxiprest Sebastià Illa reconeix l’Hòstia Sagrada el Santíssim Misteri del Sant Joan de les Abadesses que queda dividia en cinc partícules
27 de gener de  1951
S’estrena de la nova pica baptismal del temple de Santa Maria de Corcó

27 de gener de 1974
És canonitzada la beata Teresa de Jesús Jornet, fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats, per Pau VI

Bibliografia (cliqueu)

20 de gen. 2013

Els Tonis de Manlleu segueixen cantant els goigs dedicats al seu patró

Per quart any consecutiu, al final de l’ofici dedicat al Gremi de Tonis o l’Associació de Sant Antoni Abat – Tonis de Manlleu, s’han cantat els Goigs en llaor de Sant Antoni Abat Patró del Gremi de Traginers de la Vila de Manlleu.

D’aquests goigs, que no semblen originaris de Manlleu, se’n va fer una edició impresa a principi de la dècada de 1950. És el moment en què es devien cantar inicialment. El Dr. Josep M. Gasol explica, fent referència a aquesta època, que “posa cloenda a l’acte litúrgic del temple el cant dels Goigs que, en la seva lletra manlleuenca tenen el respost següent:


Puix el vostre exemple ens crida
A seguir-vos ben lleugers:
Pels camins d’aquesta vida
guieu sempre als traginers (1)”.

Durant molt de temps, aquesta composició havia estat oblidada. L’any 2010, arran d’una còpia impresa que es troba a la col·lecció local de la Biblioteca Municipal de Manlleu, es va cantar de nou. Segons el programa de festes per aquesta edició, s’indicava que “aquest any, gràcies a Joan Arimany Juventeny, a Francesc Domènech Sala i a Anna Bosch Burgaya es recuperen els goigs de sant Antoni”. Des d’aleshores, la interpretació ha anat a càrrec de la família Ramírez Abella (Rafel Ramírez, Rosa Mari Ramírez, Rosa M. Abella i Montserrat Abella).

Nota:
1 Gasol, Josep M. “Calendari folklòric manlleuenc”. Lletres amicals. Manlleu: cròniques i textos literaris, vol 18, 1958. [Publicació periòdica mecanografiada dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

14 de gen. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 14 al 20 de gener

15 de gener de 1032
Quarta consagració de l'església de Santa Maria de de Ripoll presidida pel bisbe Oliba acompanyat dels bisbes Berenguer d'Elna, Wifred de Carcassona, Guadald de Barcelona i amelí d'Albi; hi assistia, també, Guifré, comte de Cerdanya, germà del bisbe Oliba.
15 de gener de 1888
És canonitzat el beat Pere Claver, prevere jesuïta, per Lleó XIII.
16 de gener del 259
Fruitós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques Auguri i Eulogi són arrestats i conduïts davant Emilià, governador de la província de la Tarraconense. Serien condemnats a mort i la pena es portaria a terme cinc dies després.
16 de gener de 1437
El comte de Pallars i Conestable d’Aragó reforça els privilegis dels aplegadors de la Confraria d’Ivorra encarregada a enfortir el culte i record del miracle eucarístic del Sant Dubte esdevingut el 1010.
16 de gener de 1980
El bisbe de Vic, Ramon Masnou, permet l’obertura de l’arca de les relíquies de sant Eudald de Ripoll per fer-ne un estudi antropològic.
18 de gener de 1150
Ramon Berenguer IV fa donació d'un hort, situat a Poblet, al monestir de Fontfreda, proper a Narbona, per contruir-hi un monestir. Un any i mig després, ja hi havia monjos.
18 de gener de 1806
És autoritzada la capella pública situada a la casa del veïnat de Cirera de Mataró, propietat de Fèlix Vilardell.
18 de gener de 1867
Es funda, a Santa Maria de Mataró, l’Arxiconfraria de la felicitació sabatina amb l’objectiu de venerar la Verge Immaculada amb les oracions dels dissabtes.
Bibliografia (cliqueu)

8 de gen. 2013

Antiga benedicció per al nou AVE (TAV)

La posada en funcionament de l’AVE (TAV) que es posa en funcionament avui i que uneix Barcelona amb Girona i Figueres es mereix tota la sort del món i un excel·lent resultat per als seus viatgers. Per aquest motiu, reproduïm una antiga oració de benedicció que es feia als trens a mitjan segle XIX. Aleshores, quan s’estenia la xarxa de rodalies (que cap a Vic, Manlleu, Ripoll i Puicerdà no ha millorat gaire des d’aquell moment), s’adreçava aquesta benedicció a les màquines i a les vies:

Fórmula de la “bendición de ferro-carriles, locomotoras y vagones, establecida por la Sagrada Congregación de Ritos”:
Oremus: Omnipotens sempiterne Deus, qui omnia elementa ad tuam gloriam utilitatemque hominum condidisti, dignare, quaesumus , hanc viam ferream ejusque instrumeta bene+dicere, et benigna semper tua providentia tueri; et dùm famuli tui velociter properant in via, in lege tu ambulantes, et viam mandatorum tuorum currentes, ad coelestem patriam felicitèr pervenire valeant. Per Christum Dominum nostrum. Amen.
O sigui:
Preguem. Omnipotent i sempitern Déu, que vas crear per la teva glòria i la utilitat dels homes tots els elements i la seva explotació, bene+eix aquesta via fèrria i els seus instruments, i benignament mantén-la protegida sota la teva providència. I ja que els teus fidels amb diligència fan via pel camí de la llei i dels teus manaments, fes que puguin assolir feliçment la pàtria celestial. Per Crist senyor nostre. Amén.
Posteriorment, calia espargir amb aigua beneïda el camí, la locomotora i els cotxes. I, apa, bon viatge...
Font:
“Fórmula de la bendición de ferro-carriles, locomotoras y vagones, establecida por la Sagrada Congregación de Ritos”, Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Vich, núm. 353, 20 de gener de 1865, pàg. 41-42

7 de gen. 2013

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 7 al 13 de gener

8 de gener de 1358
El bisbe de Vic, Ramon de Bellera, autoritza una important inversió econòmica per a la construcció de l’església de Santa Maria de Manresa.
8 de gener de 1803
El papa Pius VII concedeix permís per celebrar la festa la invenció de les sagrades relíquies dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic.
9 de gener del 890
Ingobert, bisbe d'Urgell, acut a consagrar l'església dedicada a sant Climent a la vil·la d'Ardòvol.
11 de gener de 1597
El rector, el batlle, els obrers i alguns parroquians de sant Pere de Torelló i tres mestre de casa per tal que realitzin importants reformes a l’edifici del santuari de Santa Maria de Bellmunt.
11 de gener de 1913
Consagració del nou altar major de l'església del Sant Esperit de Terrassa, pel bisbe Laguarda, que perduraria fins a la Guerra Civil.
12 de gener del 941
El vescomte de Berguedà Onofre i la seva esposa Guinedella donen un alou “al senyor Déu i la seva mare santa Maria del monestir de Serrateix i de sant Urbici màrtir, que reposa en la seva present església”.
13 de gener del 615
S'inicia un concili al qual assisteixen catorze bisbes a convocatòria del metropolità Eusebi, arquebisbe de Tarragona.
13 de gener del 888
Gotmar, bisbe de Vic, participa en la consagració de l'església dedicada a sant Andreu en el castell de Tona i la dota amb els delmes i les primícies corresponents al castell i al seu terme.
13 de gener de 1247
Un monjo de Santa Maria de Serrateix anota, en un dels martirologis que “s’ha vist un gran raig de foc, a l’aire, sobre l’església de Sant Pere de Serrateix i quan semblava que es trobava ja el raig prop de terra, es dividí en dues parts i tot seguit va desaparèixer dels ulls. I això tingué lloc al capvespre, estant el cel sense cap núvol i sense llum del sol. I fou vist com un gran tros de ferro roent, sortint de la farga del foc, amb un so que semblava una paella bullent”.
Bibliografia (cliqueu)

5 de gen. 2013

Inici de les cavalcades de Reis organitzades a Manlleu

A Manlleu, com en d’altres poblacions catalanes, la data d’inici del costum de rebre dels tres Reis d’Orient es perd en la memòria dels temps; malgrat això, sí que se sap en quin moment es va convertir, aquesta manifestació popular, en  una cavalcada organitzada.
Esteve Gaja assenyala que “el costum d’anar a rebre els Reis d’Orient, en la vigília de la festa, és molt antiga i hom ignora quan va introduir-se” i afirma que “sí, però, hi ha referències que a Manlleu ja se celebrava fa quatre-cents anys” i especifica que “les notes més antigues que sobre aquest costum tenim ens diuen que, en arribar, el capvespre de la vigília els infants anaven adelerats, amb teies enceses, recorrent els carrers de la vila a l’ensems que a la plaça Major [avui coneguda com ‘plaça de Dalt Vila’] s’hi encenia una monumental foguera”; així mateix, l’autor manlleuenc, aclareix que “pels volts de la meitat del segle passat [segle XIX] les teies eren substituïdes per fanalets, amb espelmes i papers de colors...(1)”. El Dr. Josep M. Gasol en referir-se a aquestes teies, els primers fanals utilitzats, detalla que eren tanys de ginebre “ben secs” (2).
Aquestes dades relacionades amb el segle dinovè, ens condueixen directament a les primeres cavalcades organitzades per rebre els personatges reials que van tenir lloc entre 1900 i 1903. La iniciativa d’organitzar una cavalcada de Reis es deu a l’Associació Catalanista Rafel de Casanova que, a finals del segle XIX i principi del XX, era una de les entitats més actives de Manlleu (3). Lluís Coll i Espadaler (4), que en va ser un dels dinamitzadors, recorda aquelles activitats com una “festa simpatiquíssima perquè no sols era l’alegria dels petits, sinó que una grossa satisfacció dels grans”. Coll explica com, dividits en comissions, els socis de l’associació anaven casa per casa de Manlleu per comentar el projecte de repartiment de joguines i llaminadures. Es recaptaven diners i es recollien les joguines, al teatre, dels pares que desitjaven que els Reis anessin personalment a casa seva. Un cop organitzat es repartien els paquets de regals per carruatges que havien llogat per a l’ocasió. El dia 5 de gener, amb la corresponent cautela, es duien al lloc anomenat Forn de la Calç –a l’entrada de Manlleu per la carretera que ve de Vic- i s’hi reunien tots els protagonistes, Reis, patges i distribuïdors amb l’acompanyament musical; els vestits dels Reis els havien llogat a Barcelona. Els agutzils barraven el pas de la quitxalla que volia accedir al pont de Can Moles fins que començava l’esdeveniment. Lluís Coll esmenta que “era ja fosc i s’anava a fer l’entrada a Manlleu; del Forn de la Calç es disparaven un parell de coets, la música tocava una marxa i la comitiva venia cap a can Moles, per entrar a la vila”. En aquell moment, la quitxalla ja podia pujar pel pont amb els fanalets encesos i “calculeu quina alegria i admiració –segueix dient- en trobar-se amb aquells reials personatges tan seriosos a cavall i tots amb llurs patges que aguantaven les regnes dels cavalls perquè no s’esveressin”. I lentament, els Reis passaven pels carrer de la població i els seus patges anaven repartint, en la forma convinguda, els regals pels diferents domicilis. Era un acte entranyable que, segons el mateix autor, “en escriure-ho em sembla encara que m’hi trobo i també se m’humitegen els ulls”. Aquelles primeres cavalcades de Reis van ser seguides en els anys posteriors malgrat que no en quedi constància escrita.
Esteve Gaja (5) recorda de la seva infantesa, però constata provinent del segle XIX, la cançó que solien cantar les nenes i els nens manlleuencs en esperar els Reis:

Els tres Rei de l’Orient
porten coses, porten coses,
els tres Reis de l’Orient
porten coses a la gent.
Si fillet, no fillet,
coca blanca i torronet
.”

Text publicat en el Full dominical Parròquies de Manlleu del 6 de gener de 2013, núm. 4181, que conté un magnífic dibuix de Toni DOnada com il·lustració


Notes:1 Gaja, Esteve. Pàgines manlleuenques. [Manlleu]: Gràfiques Manlleu, 1990, p. 14
2 Gasol, Josep M. “A rebre els Reis. Calendari folklòric manlleuenc”,  Lletres amicals, agost de 1958, vol. 18 [s.p.]
3 Cal tenir en compte que, segons Joaquim Albareda, “el 1909, Manlleu constituïa la població amb major nombre d’entitats del bisbat [de Vic]”. Albareda, J.; Surinyach, M. La industrialització a Manlleu. Energia hidràulica, creixement urbà, treballadors i fabricants 1760 – 1931. Manlleu : Museu de Manlleu, 1987, p. 37
4 Vegeu: Coll, Lluís. El patriotisme a Manlleu. Manlleu : Tip. Manlleuenca, 1935, p. 15 - 17
5 Gaja, Esteve. Pàgines manlleuenques. ibíd.

3 de gen. 2013

Imatges del Pessebre vivent de Joanetes

Després de quatre sessions, aquest passat diumenge es va cloure l’edició d’enguany del Pessebre vivent de Joanetes (Garrotxa). Un total de quaranta-tres escenes on, a més de les típiques representacions pròpies d’aquestes festes, hi havia una interessant i notable recreació de situacions de la vida pagesa de fa uns anys. Una molt recomanable proposta a tenir en compte per al proper Nadal.
Moltes felicitats a tots els organitzadors i participants!





































1 de gen. 2013

La Festa d’Any Nou o Ninou segons lletra de mitjan segle XVI

La celebració d’Any Nou s’anomenava, antigament, Ninou. A més era la celebració litúrgica de la circumcisió de Nostre Senyor essent infant. Si no us ho creieu, llegiu (és en català), aquest pàgina d’un volum de rituals del Bisbat de Vic de mitjan segle XVI imprès a Lió. Tota una joia que es troba a l’Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. 

Extret: Missalem secundum laudabilem consuetudinem Dioecesis Vicensis per integrum anni circulum exacte digestum, castigatiusque nuper redditum, nec non accentuum et diphthongorum, multorumque sacrorum officiorum adjectionibus illustratum. Lugduni: excudebat Cornelius Septem Grangiis, 1547. [Imprès per encàrrec del bisbe Joan de Tormo que ocupà el càrrec entre 1510 i 1553]. Aprofito per agrair a Rafel Ginebra, arxiver de l’ABEV, la localització d’aquest i altres documents que són, sens dubte, un valor patrimonial de tots.