8 de des. 2012

Ah Maria...! Sense pecat fou concebuda

Fins fa uns anys, quan no calia tancar les portes amb clau, era habitual obrir la porta i exclamar: "Ah Maria...!" Des de dins de la llar se solia respondre, com indici de permissió del pas un "Sens pecat fou concebuda!". Aquesta salutació, ara en desús, ens recorda com era d profunda la devoció per la Immaculada Concepció i que, aquesta, tenia arrels ben profundes en la nostra societat.
La festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu és una data celebrada, a Catalunya, des de fa segles. Tot i que aquest dogma no va ser aprovat oficialment per l’Església catòlica fins al 1854, l’antiguitat de la devoció a aquesta figura mariana és constatable en moltes i diverses manifestacions populars festives i artístiques.
La Gran Enciclopèdia Catalana defineix la Immaculada Concepció com la “doctrina segons la qual, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda (1). És a dir, en paraules de Salvador Alsius, que “la Mare de Déu va ser concebuda excepcionalment sense el pecat original amb què neixen tots els humans, des d’Adam i Eva (2)” i que va ser el comès per aquests dos suposats pares de la humanitat, segons el mateix autor, “en menjar la fruita prohibida de l’arbre de la ciència del bé i del mal (3)”. O sigui, que pel destí que per desig diví li esperava a Maria, aquesta havia de ser forçosament lliure de pecat.
El jesuïta Pere de Ribadeneyra (1527 – 1611), en la seva obra hagiogràfica Flos sanctorum escrita a finals del segle XVI, descriu detingudament aquesta creença en dir que “la Virgen fue exempta, y libre; de manera que aunque fue hija de Adán, no incurrió en el pecado original, como incurren, todos los que el curso natural son hijos, y descendientes de Adán (4)” i, més endavant, descriu que “aunque esta gloriosa Virgen, mirandola como hija de Adán, y concebida por via natural de san Joachin, y Santa Ana, sus Padres, havia de contraher el pecado original, y caer en los daños, que de él se siguen, como todos los otros hijos de Adán; pero no cayó, y fué preservada, y prevenida con la gracia sobreabundante del Señor, que ‘ab aeterno’ la havia predestinado para Madre suya, y con singular privilegio la eximió de aquella ley general, que comprehendia à todo el Linage Humano: porque asi convenia à la excelencia, y dignidad de tal Hijo, y de tal Madre; lo cual se hizo de esta manera (5)”.
Tot i l’arrelada que estava la idea sobre la concepció de Maria, no va ser fins al 1854 que el papa Pius IX la va instituir i definir com a dogma de fe mitjançant la butlla ‘Ineffabilis Deus’. En aquest document es diu: “...declarem, pronunciem i definim que la doctrina que defensa que la Felicíssim Verge Maria en el primer instant de la seva concepció fou, per singular privilegi de Déu Omnipotent, en previsió dels mèrits de Crist Jesús, Salvador del gènere humà, preservada immune de tota taca de culpa original, ha sigut revelada per Déu i per tant ha d’ésser fermament i constantment creguda de tots els fidels (6)”.
La festa de la Immaculada però, se celebrava des de feia segles. Pere de Ribadeneyra, en descriure la diada del 8 de desembre, destaca l’antiguitat de la celebració, quan diu que “porque fue el principio de todas las fiestas, y en la que despues de su eterna predestinación se pusieron los fundamentos de este Templo Divino, y se comenzó à aparejar la Casa, en que havia de morar el Señor; y esta fue una grande obra, y todas las cosas, que concurren en ella, son grandes” i, més endavant, segueix dient, tot fent-se una pregunta: “con quanta mas razon devemos creer, que la Immaculada Concepción de la Virgen Sacratíssima, que es el fundamento de sus fiestas, está llena de mysteriors, y prodigios divinos? (7)”. El primer lloc en ser festejada va ser al sud d’Itàlia, ja al segle IX, i va passar a Anglaterra el segle XI però no va ser acceptada per Roma fins al 1476 (8).
Segons Sebastià Janeras i Eulàlia Duran “a la corona catalano-aragonesa, aquesta creença fou defensada sempre oficialment pels reis” i indiquen que “el 1333 Alfons II fundà una confraria sota l’advocació d’aquest misteri”; més endavant, assenyalen que un decret reial de 1394 “establí la celebració solemne de la festa –ja tradicional en algunes poblacions- en tota la corona, i que prohibia la predicació contra el misteri, tot imposant la pena d’exili als contraventors (9)”.
Per aquesta gran significació, la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció va ser molt festejat a lesp oblacions catalanes; així ho explica el manlleuenc Domènec Torrent i Garriga en referència a la seva població: “en 1855, con motivo de la declaración dogmática de la Inmaculada Concepción de María Santísima se celebraron en Manlleu grandes fiestas cívico-religiosas” i proclama que “quizás ninguna problación del llano [Plana de Vic] se distinguió en tan alto grado sobre el particular (10)”.
L’antiga devoció per la Inmaculada Concepció és fàcilment verificable en la majoria de poblacions del nostre entorn. En diverses llindes de cases construïdes entre segles XVII i XIX es pot llegir, a manera de salutació, les paraules “Ave Maria Puríssima sens pecat concebida” o una frase per l’estil, en català o castellà. Un exemple és la llinda d’una balconada del carrer de la Cavalleria de Manlleu que conté el text “Sois concebida sin pecado original” i que duu la data de 1853 [vegeu imatge inferior], precisament un any abans que l’Església proclamés el dogma de la Immaculada. D’aquestes paraules de, Jèp de Montoya, Xavier Pedrals i Joan Soler que expliquen que “la devoció popular va convertir el dogma en fórmula habitual de salutació: “Ave Maria Puríssima” –reduït sovint a un “A Maria!”-, al qual es responia amb un “sens pecat fou concebuda”, mostra de fins a quin puntera assumit per simple memorització un dogma difícil de comprendre (11)”. De la mateixa manera que hi ha l’escrit a les llindes, també es poden veure algunes representacions escultòriques situades en fornícules, veritables capelletes de carrer” com la imatge del l’antiga plaça del Pou manlleuenca, ara de Crist Rei, davant mateix del temple parroquial de Santa Maria; segons Torrent i Garriga es va col·locar a la façana de la Casa del Comú, primer Ajuntament, de la població el 1690 (12) [vegeu imatge superior].
Heus aquí com aquesta diada [en podeu llegir més informació a l’article de Manel Carrera sobre el sentit de la festa i sobre les celebracions que es fan a Catalunya al web de festes.org], tan celebrada en èpoques passades, ha esdevingut, juntament el pont festiu que sol suposar empalmar amb la diada commemorativa de la Constitució espanyola de 1978, en el primer tast de les vacances nadalenques.

Notes:
1 “Concepció, Immaculada”. Janeras, Sebastià; Duran, Eulàlia. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 47
2 “Immaculada Concepció”. Dins: Alsius, Salvador. Hem perdut l'oremus: petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona La Campana 1999, p. 133
3 “Pecat original”. Dins: Alsius. Hem perdut…, Íbid, p. 210
4 Ribadeneyra, Pere de. Flos sanctorum de las vidas de los santos, vol. 3. Barcelona : Imprenta de los consortes Sierra, Olivér y Martí, 1790, p. 577
5 Ribadeneyra, Flos sanctorum..., Íbid, p. 578
6 Traducció apareguda a: “Fa més d’un segle”. Dins: Hoja Dominical. Manlleu : Parroquia de Santa Maria de Manlleu, any XXIX, núm. 1436, 8 de desembre de 1956.
7 Ribadeneyra, Pere de. Flos sanctorum de las vidas de los santos, vol. 3. Barcelona : Imprenta de los consortes Sierra, Olivér y Martí, 1790, p. 577
8 “Concepció, Immaculada”. Janeras, Sebastià; Duran, Eulàlia. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 48
9 Íbid.
10 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Imprenta y Libreria de Ramon Anglada , 1893, p. 109
11 Montoya, Jèp de; Pedrals, Xavier; Soler, Joan. “Hivern i Nadal Sant Nicolau.”. Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 127
12 Torrent, Manlleu,... Íbid, p. 168