8 de nov. 2012

Fa 150 anys que es va instituir la Fira de Sant Martí (i II)

Venent bestiar boví, entre el canal
 i el riu, prop del pont de can Molas
(AMMA. Fons fotogràfic l’Abans.
Família Josep Masnou Salarich)
L’any 1862, fa justament 150 anys, l’Ajuntament de Manlleu va instituir l’anomenada Fira de Sant Martí. Prenia aquest nom per escaure’s en dates properes a la festivitat d’aquest sant, però en realitat  es  celebrava el 8 de novembre. Durant un segle va ser l’esdeveniment comercial, especialment dedicat al bestiar boví, amb més atractiu per a les transaccions econòmiques,  fet que li va donar el sobrenom de la fira dels vedells.
El calendari firal de Manlleu va arribar a tenir quatre fires. Les dues primeres a ser celebrades foren la de Reis (6 de gener) i la de Sant Agustí (28 d’agost) que havien estat concedides per Ferran VI, el 10 de desembre de 1751 (1), entre els privilegis concedits a Manlleu per la postura de la població davant la Guerra de Successió. Durant un temps, també es va celebrar  la fira del 29 d’abril, anomenada Fira Nova o d‘en Weyler. Aquesta darrera prenia el nom del general Valerià Weyler i Nicolau que havia estat nomenat, a la primera dècada del segle XX, fill adoptiu de la vila per l’amistat que mantenia amb un dels prohoms de la població.
El passeig del Ter ple
de gom a gom per la fira de bestiar
(AMMA. Fons fotogràfic l’Abans.
Família Josep Masnou Salarich)
La Fira de Tardor, estrenada el 1862, prenia vida arran de l’acord del plenari del consistori manlleuenc del 4 de setembre de 1862 (2). Aquest document, preservat a l’Arxiu Municipal, ajuda a desfer un error històric i, especialment, expressa la raó concreta per la qual s’instituïa l’activitat firal. Des de Domènec Torrent i Garriga que, el 1893, esmentava que la creació de la Fira es devia a l’alcaldia de Francesc Xipell (3) s’ha anat perpetuant l’associació d’aquest alcalde amb el fet. En canvi, la documentació oficial deixa ben clar que, en aquell moment, l’alcalde era Josep Benet, que ho era des de l’any 1859 i ho va ser fins al 1863. Segurament, la memòria va trair el notari Torrent  en el seu exercici d’historiador.
Tant o més interessant és constatar allò que es desprèn de les paraules transcrites del mateix plenari consistorial.
Per una banda, l’Ajuntament constatava que la indústria del cotó estava prenent una gran empenta en aquells anys i que, aquest fet, anava relegant la pagesia com a motor econòmic de la població. En aquest context es veia molt adequat estimular el sector ramader amb la iniciativa firal.
Per altra banda, en l’elecció de la data del 8 de novembre hi havia una raó ben pràctica: a Vic se celebrava una fira de les mateixes característiques el dia 11 (en aquest cas la mateixa diada de Sant Martí) i els dies abans, el pont de can Moles era un pas sobre el riu Ter molt utilitzat per al pas de ramats de vedells i mules, especialment. Als polítics manlleuencs els devia semblar una oportunitat excel·lent per aprofitar aquesta presència de bestiar en els carrers de la localitat per avançar-se, si així era possible, a les transaccions que s’haurien fet tres dies després a Vic. Per altra banda, la immediata inauguració de la carretera que anava de Vic a Torelló, estrenada el 1864, havia d’afavorir, a ulls del consistori, el trànsit de bestiar.
És així com, el 8 de novembre de 1862, Manlleu passava a tenir una nova fira que ben aviat va prendre una gran empenta i ressò social. L’any 1893, Domènec Torrent afirmava que les fires manlleuenques “totes són molt concorregudes, especialment la del  8 de novembre, en la qual assisteixen ramaders i comerciants de molts punts de la província i de fora, i es calcula que es fan transaccions per valor de més de 150.000 pessetes (4)”. És a dir, el que ara serien poc més de 900 euros!
En les fires de finals del segle XIX, el bestiar es distribuïa pels carrers i zones properes al Canal Industrial i al riu Ter. El boví se situava a la mateixa ribera del Ter, el cavallí al carrer de Vendrell, el porquí al carrer de Sant Martí (5). 
Les cròniques periodístiques d’aquells anys destacaven el caràcter comercial i l’oportunitat que suposava per als ramaders fer bons negocis. El 1897, per exemple, el bestiar boví  de bona qualitat no va ser suficient per satisfer la demanda i les transaccions van arribar a unes 70.000 pessetes, uns 420 € d’ara (6).
En la dècada de 1930 semblava que, malgrat mantenir un bon nivell de tractes comercials, donava el baix com passava en la resta de certàmens d’aquest tipus. Aquest fet va comportar que el setmanari Manlleu afirmés que “d’uns anys ençà, les fires no tenen aquell escaient tòpic [sic] que solien tenir anys anteriors, la qual cosa prova com es van perdent els costums de l’antigor”(7).
Després de la Guerra Civil, la Fira de Sant Martí es va seguir celebrant, però la seva empenta va anar minvant. El quinzenal Comarca, el 1956, deia que  “veiem com les fires caduquen cada dia més, salvant-se només algunes de major prestigi com la Fira de Reis i la de Sant Martí”(8). De fet, aquestes dues són les que van arribar a la dècada de 1960.
La darrera referència que trobem sobre la Fira de Sant Martí és de l’any 1961 quan ja mostrava evidents mostres de decaïment. És molt possible que aquest fos el darrer any a fer-se. Curiosament,

Agraïment: vull expressar el meu agraïment a Empar Costa i Fina Casacuberta de l’Arxiu Municipal de Manlleu per la seva col·laboració en la documentació d’aquest article.

Article publicat a Diari de Manlleu del 7 de novembre de 2012, pàg. 3

Notes:
1 AMMA. Llibre de Privilegis, doc. 24
2 AMMA. Llibre d’actes 1856-1877, Governació 2 (acta de la sessió del 4 de setembre de 1862)
3 Torrent. Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vich: Imprenta y Libreria de Ramón Anglada, 1893, p. 204
4 Torrent. Domènec. Manlleu, croquis para su... [op. cit]
5 Torrent. Domènec. Manlleu, croquis para su... [op. cit]
6 El Ter, núm. 50, 18 de novembre de 1899, p. 3
7 Manlleu, núm. 49, 8 de novembre de 1930, [s.p.]
8 Comarca. Núm. 7, 8 de setembre de 1956, p. 3