26 d’oct. 2012

Recordant la festa dels antics patrons vigatans sant Llucià i sant Marcià

La festa tradicional dedicada a sant Llucià i sant Marcià, antics patrons de Vic era el 26 d’octubre; sembla, però, que la proximitat d’aquesta amb la festa de sant Bernat Calbó (bisbe vigatà i de creixent devoció popular durant la baixa edat mitjana i edat moderna) que se celebrava dos dies abans, va comportar que fos moguda dins el calendari. El 1324, el Capítol ja havia decidit passar la festa dels màrtirs al 27 d’octubre, probablement per separar el màxim possible les dues celebracions. Un segle després, el bisbe Jordi d’Ornós, el 15 d’octubre de 1433, va determinar que a tota la diòcesi fos respectada la festa dels Sants Màrtirs el dimarts després de l’Ascensió. L’any 1447, però, el Capítol catedralici va indicar que es commemorés el diumenge després de l‘octava de l’arcàngel sant Miquel (1).

La consueta de la catedral de Vic de 1662 establia lo modo de resar lo offici romà lo dia dels Màrtirs. El document s’estableix que:

En la octava se diuen lo primer dia les lliçons de la escriptura corrent y las del segon nocturno se diuen del mateix comú dels màrtirs post laudes. Lo dia segent se diuen las que segueixen del mateix comú; l’altre dia post laudes, y axís va tota la octava. Emperò si se acteratà un dobla en sta octava per no axò se deixan las lliçons que se avian de dir lo dia del dobla, sinó que si se avian de dir post laudes, que·s diga post laudes lo andemà del dobla y las altres antes se diran també estas"(2).

D’aquesta festa, que finalment es va consolidar el 26 d’octubre, es compta amb la descripció que en va fer Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, el 1808. Coincidint amb la seva estada a Vic, i en un moment emmarcat per la Guerra del Francès, descriu el dia anterior a la celebració:

Se ha dit sent demà la festa dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià, haver-se passat avís que ninguns trebàllien, sent Patrons de Vich, baix pena pecunària de 10 lliuras, y ab molt motiu los vigatans de ser-lus ben agrahïts, per haver-lus en altra ocasió librat-lus dels gabaigs que no pogueren entrar a la ciutat, sent ya en lo Pont que se aparegueren dos jovenets, no altras que estos dos gloriosos màrtirs, los Sants Llucià y Marcià, que’ls feren fugir"(3).

L’endemà, dia 26 d’octubre, el baró de Maldà segueix detallant les activitats relacionades amb la celebració; les relíquies es devien trobar a la catedral amb motiu de rogativa davant el coflicte bèl·lic que vivia el país:

Guardant-se las Sagradas Cendras de estos Sants Màrtirs LLucià y Marcià, en esta Santa Iglésia Cathedral, durant las rogativas ab sa intercessió a Déu nostre Senyor, antes del solemne ofici, est ab música, después del cant lo molt Iltre. Capítol de las horas Prima, Tèrcia, Sexta y Nona. Desde 3 quarts per las 9, fins a dos quarts per las 10, se ha feta la professó dels Sants Màrtirs, havent comensat si bé no ab timbalas y timbalers a caball devant, que aquí en Vich no se estilaran. Ha comensat fins al número de 12 vanderas ab sos vanderados y companys de estas, seguint después lo Revt. Clero de la Cathedral y los Srs. dignataris y canonges, ninguns ab ciris encesos a les mans, sí vestits ab sos bàbits de cor, seguint la música, escolans y demés individuos, que yo ne dich ministrils, y ab tot lo tern molt rich bermell de dalmàticas y capas de llana, o tissú ab galons de or; y desprués, las santas reliquias en un tabernacle, portant las varas del tàlem 6 capellans ab capas bermellas, no sé si de domàs; y al detràs lo Sr. Governador y Iltre Ajuntament, com lo de Barcelona antes de ser-hi los francesos, ab sos massers vestits ab sas gramallas bermellas. Havent seguit la professó lo curs de ciutat y vista nosaltres en casa Muntar voltar la plaza, havent entrat per aquell carrer a la iglesia de la Pietat, pròpia dels Sants Màrtirs, per casntar lo himne y oració. Tornada a la Seu, ab la corresponent il·luminació, se ha cantat lo Ofici Solemne per sa capella de música, mes no hi ha hagut sermó, únich requisit a esta grossa festa"(4).

Aquesta festa d’octubre havien assolit un cert ressò popular. L’antic carrer dels Sants Màrtirs, actual carrer del bisbe Casadevall, aprofitaven per fer celebracions veïnals:

Las iluminaciones de calle han terminado este año con las de la plaza de los Mártires, que celebraron ayer el martirio de sus patronos. Hermosa perspectiva ofrecía aquella abundante iluminación  con arcadas triangulares que circuían el óvalo del centro de la indicada plaza, en medio del cual descollaba una especie de templete, adornado con banderas y gallardetes destinado para la orquesta.  Las casas particulares estaban también muy iluminadas, y una considerable concurrencia ha asistido las dos noches á admirar esta especie de iluminación veneciana, que verdaderamente ha sido la mejor de cuantas se han hecho este año"(5).

En el mateix sentit ho celebrava el veïnat proper a l’església de la Pietat:

Los vecinos de la plaza de la Piedad, deseando recordar en algún modo los extraordinarios regocijos que la ciudad de Vich dedicaba en siglos anteriores á sus ínclitos Hijos y Patronos, cuya festividad celebraba ayer la Iglesia, engalanaron la plaza contigua al templo con bonitos pabellones, iluminando los balcones y ventanas de sus casas en las noches de la víspera y del día de ayer. En la tarde de este salió para diversión de los chiquillos el tradicional Bou de fusta, que consiste en un cuero de este animal, afectando la figura del mismo, debajo el cual se mete un hombre que se oculta por una tela que ocupa el rededor de las cuatro piernas del bicho. Para los muchachos es una de las más agradables diversiones, ofreciendo mucho juego por su similitud con la realidad"(6).

A partir de la segona dècada del segle XX, les relíquies dels Sants Màrtirs es van acostumar a deixar a la catedral, com indici d’una nova apropiació eclesiàstica dels patrons, i només es duien a la Pietat amb motiu de les diferents activitats festives. Així es desprèn de les descripcions de diferents edicions com la de 1926:

El martes, festividad de los Santos Mártires Luciano y Marciano, al igual que todos los años fue trasladada, en solemne procesión, la urna que guarda sus cenizas, a la iglesia catedral frente a la cual se cantó solemne oficio por el ilustre cabildo, siendo luego retornadas a la iglesia de Piedad a causa de las obras que se realizan en el presbiterio de la misma [catedral per la col·locació de les obres de Sert]. A dichos actos asistió una representación del ayuntamiento presidida por el alcalde don Juan Comella"(7).

I la de 1927:

El miércoles, festividad de los Santos Mártires Luciano y Marciano, patronos de la ciudad, fueron llevadas en procesión sus reliquias al igual que todos los años, desde la iglesia parroquial de la Piedad a la Catedral Basílica"(8).

 
Il·lustració: pintura de Marià Colomer i Parés a l’església de la Pietat, de 1791, sobre la protecció dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià respecte la ciutat de Vic

Notes:

[1] Altés i Aguiló, Francesc X. Missale Vicense 1496. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 80 i 81
2Vilamala, Jordi. “Consueta y nota de diferents cosas de la catedral de Vic, de l’any 1662 (Vic, Arx. Episcopal, Pietat, 12)”. Miscel·lània litúrgica catalana, núm 17, 2008, p. 290
3 Maldà, Rafael Amat i de Cortada, baró de. Exili de Barcelona i viatge a Vic : 1808. Barcelona : Abadia de Montserrat, 1991, p. 151
4 Maldà, Rafael Amat i de Cortada, baró de. Exili de Barcelona... [op. cit.] p. 152-153
5 El Ausonense, 27 d’octubre de 1861, p. 2
6 Diario de Vich, 147, 27 d’octubre de 1877, p. 1-3
7 La Vanguardia,  30 d’octubre de 1926, p. 11
8 La Vanguardia,  29 d’octubre de 1927, p. 17