14 d’oct. 2012

Imatges i resum de la conferència ‘Els nostres sants’ a La Garriga

Arran de la participació en l’exposició de capelletes de visita domiciliària de La Garriga promoguda per la Fundació Maurí, es va establir una futura col·laboració amb l’entitat. La coincidència de temàtica entre un llibre de Josep Maurí i Serra (La Garriga, 1912- 1967), Els sants de la diòcesi de Barcelona, i el Diccionari de sants històrics catalans,publicat per mi mateix fa poc menys d’un any, va aconsellar fer una conferència al voltant del tema dels sants i del llibre de Josep Maurí, del qual se celebra el centenari del naixement. L’acte ha estat presentat per Víctor Rodríguez, secretari de la Fundació.
El llibre Els sants de la diòcesi de Barcelona, és l’obra escrita –en aparença- més modesta de Josep Maurí. Redactada l’any 1957, completa la seva producció bibliogràfica formada per  Història del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós (1952), Història de La Garriga, en 3 volums (1949-1951-1953), Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes (1952) i Història del Convent de Blanes : el de les "coses benignes" (1958).
En síntesi, es pot afirmar que Els Sants de la Diòcesi de Barcelona és un llibre de bibliòfil, edició artesanal (en una època en la qual ja existia la producció industrial) limitada i exquisida. Des del punt de vista tècnic, es pot dir que té una portada a dues tintes, del pintor i il·lustrador Sebastià Llobet Ribas (Barcelona, 1887 - 1975), i que és un volum intons o intonso,  amb les fotos al seu lloc, aspecte que fa la lectura més agradosa. És un llibre que transmet la idea que va ser escrit i editat amb estimació,.
Josep Maurí, el 22 de juny de 1957, signava la introducció d’aquest llibre que va escriure en el marc d’una glorificació dels sants vinculats a la diòcesi de Barcelona. Aquesta era una proposta  que va promoure el mateix arquebisbe Gregori Modrego per a 1958. Aplegant i retocant diversos articles publicats,  l’any 1951, al Full d’Acció Catòlica de Sant Esteve de la Garriga, sobre sants i festes litúrgiques diocesanes, Maurí va editar aquest volum que ell mateix va definir com a “recull periodístic”. Els textos, reuneixen allò de què de cada sant en diu la història, la tradició i la literatura i, també, el patrimoni artístic que se’ls ha vinculat.
A la portada no figura només figura nom, títol i any  però no cap editorial; la qual cosa vol dir que l’autor no va tenir un intermediari amb el tipògraf i impressor. Al moment actual es diu autoedició (terminologia que no existia en l’època però que ara és molt utilitzada) i que va pagar les despeses Josep Maurí mateix.
 La contraportada, en canvi, aporta informació sobre el nombre d’exemplars impresos (500), el nom de l’autoria de la il·lustració de la coberta i el Nihil obstat. Pel fet que Josep Maurí era notari, devia conèixer tots els procediments legals que calien per a l’edició el llibre. Aquesta minuciositat es destaca en el nihil obstat que és l'aprovació oficial, des del punt de vista moral i doctrinal, d'una obra que aspira a ser. És a dir, que està lliure d'error en matèria de doctrina i moral catòlica, i s'autoritza per tant la seva lectura pels fidels catòlics. Posteriorment, i dins aquesta llicència, és el mateix Arquebisbe Gregori Modrego qui dóna l’ordre d’imprimir-se, o sia, l’Imprimatur.
I com que, en aquest cas ,el llibre de Maurí no porta dipòsit legal (que no va ser imprescindible fins l’any següent , 1958) duia l’imprimatur , posterior, a la revisió de censors
El llibre de Maurí va passar pels censors. Pel fet de no ser editat per editorial, segurament calia un control de major precisió, especialment, pel fet de ser un llibre religiós. La presència del censor, en aquesta època, devia ser obligat perquè, a més, el llibre estava escrit en català.
El llibre conté un exordi ben interessant. L’exordi és aquella primera part d’un discurs que té per objecte preparar l’atenció, la benevolència, dels oients o, en aquest cas, dels lectors. En aquest cas, Maurí utilitza un text extret d’un parlament del comte-rei Martí l’Humà adreçat a les Corts de Perpinyà l’any 1406. Una vegada més, juntament amb l’ús de la llengua catalana, se n'evidencia la gosadia de Maurí en fer referència explícita al que fou darrer dels regents de la dinastia més nostrada.
Els diferents exemplars examinats de Els Sants de la Diòcesi de Barcelona indiquen que el llibre era intons o intonso, no tallat. Aquest és un signe de ser un llibre exquisit. Diu la Viquipèdia d’aquest tipus de llibres que: “Tradicionalment el llibre intons és especial perquè les pàgines que no han estat separades en procés de tall mecànic, i cal separar-les manualment mitjançant un ganivet o un obre cartes. Detall pel qual aquests llibres són considerats un objecte exquisit de gran valor estètic, ja que emula les edicions antigues en les quals predominava l'acabat rústic”(1).
El procés d’impressió es feia, i encara es fa, amb una mena de llençols de paper que solen permetre la impressió de vuit pàgines per cara. És a dir, amb una sola passada pels corrons de la rotativa. La meva reflexió personal em porta a pensar que devia ser una forma de permetre que el nou propietari de llibre, el lector, participés del procés de construcció física del mateix llibre pel fet que li calia separar-ne els fulls.
La impressió d’aquests llençols de 8 pàgines per cara, un cop doblats, donava 16 pàgines aplegades en un sol fascicle o quadern. Per cosir-los en l’ordre adequat, la primera pàgina de cada fascicle havia de dur un numero de mides molt petites a la part inferior. En aquest cas, porta la numeració de fascicles (que es diu portar signatura) la qual cosa vol dir que va ser fet de forma artesanal. La feina es va fer manual (pàg. 33 porta 3), (Pàg. 49 porta  4)... En total, el llibre de Maurí està format per 4 fascicles de 16 pàgines= 64 pàgines.
Un altre element a destacar és la situació de les il·lustracions. Es tracta de fotografies en pàgines al marge de la numeració general (número +b). Un altre signe d’exquisitat ja que les edicions més senzilles duien les imatges en un grup de pàgines al final i agrupades. En aquest cas són fotografies en paper cuixé que ,en aquesta època, també indicava un cert luxe.
Al final del llibre, es troba el colofó del llibre on s’indica que ha estat imprès a la impremta Marina de Barcelona. Continua tradició dels primeres èpoques de la impremta en què la forma de datar el llibre (segons el dia en què acabava de ser imprès) era en referència a la festivitat del sant d'aquell dia. És interessant destacar que no és gaire freqüent citar dues dates diferents, però en aquest cas hi consta el dia en què va començar la impressió (8 de juliol – Santa Elisabet) i el dia en què va enllestir-se (27 de juliol – Sant Cugat).
Malgrat que han passat 55 anys des de la publicació d’aquest llibre, es tracta d’un estudi hagiogràfic ben vigent. Recentment, apareix la seva referència en una edició de goigs dedicats a la Mare de Déu de la Mercè realitzada per l’Associació Amics dels Goigs de Barcelona en la festa d’enguany. Igualment, són remarcables les diverses cites que en fa la Viquipèdia, coneguda i utilitzada, enciclopèdia en línia quan es tracta de biografiar sants com Sever de Barcelona, Maria de Cervelló, Madrona de Tessalònica o els beats Lluís Eixarc i Domènec Castellet.
Nota:
1 “Intons” [en línia] Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 13 d’octubre de 2012] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Intons