3 d’oct. 2012

Francesc de Borja, un sant jesuïta que fou virrei de Catalunya

Francesc de Borja i d’Aragó era el primogènit del duc de Gandia, Joan de Borja i de Joana d’Aragó; consegüentment, era besnét del papa Alexandre VI, per part de pare, i del rei Ferran el Catòlic, per part de mare.
Nascut el 28 d’octubre de 1510 a Gandia, a causa de la revolta de les Germanies (1519/23), de jove va estar refugiat a Baza (Granada). Patge de Caterina d’Àustria, germana de l’emperador Carles V,  va servir a l’exèrcit i la cort imperials fent de cavallerís. L’any 1529 es va casar amb una donzella d’aquesta, Elionor de Castro, amb qui va tenir cinc fills i tres filles.
El 1539, arran de la mort de l’emperadriu Isabel a Toledo, se li va encomanar d’acompanyar les restes fins a Granada on havia de ser enterrada. La tradició assenyala que aquest fet el va conduir cap a la vida religiosa. Poc després, però, va acceptar el càrrec de lloctinent o virrei de Catalunya. Des de Barcelona, on residia, va assumir la missió de lluitar contra el bandolerisme, reforçar la frontera amb França i endurir la defensa contra la pirateria marítima. La seva tasca va comportar tensions amb la Generalitat i el Consell de la ciutat.  A la capital catalana va viure moments de crisi espiritual coincidint en el temps amb els primers contactes amb sacerdots jesuïtes.
Quatre anys després, a causa de la defunció del seu pare, va retornar a Gandia on va assumir el títol de quart duc de la ciutat. El 1546, en morir la seva esposa, es va desplaçar a Roma on va ingressar a la Companyia de Jesús. Allà, va establir contacte amb el mateix fundador, Ignasi de Loiola. El papa Juli III li va oferir la dignitat de cardenal, a instància de Carles V, però Francesc la va refusar.
A Gandia es va doctorar en Teologia, a la mateixa universitat que ell havia fet construir i va ser el primer centre jesuïta d’estudis superiors. Posteriorment, va renunciar al ducat  i va ser ordenat sacerdot.
Després d’un període d’exili a Portugal va retornar a Roma on va ser nomenat per ocupar diferents càrrecs dins l’organització jesuïta fins arribar a ser el tercer General de la Companyia de Jesús. En aquesta època va participar activament en la posada en pràctica de les resolucions del Concili de Trento en el qual va participar i de l’expansió dels jesuïtes, especialment pel continent americà. Va morir el 30 de setembre de 1572 a Roma.
El papa Urbà VIII el va beatificar el 23 de novembre de 1624 i Climent X el va canonitzar el 20 de juny de 1670. És patró de Portugal i de la ciutat de Gandia. És invocat contra els terratrèmols.
Font: Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2011, p. 46-47
Us recomanem la lectura de: Piera, Josep. Francesc de Borja: el duc sant. Barcelona: Edicions 62, 2009