19 de set. 2012

Els secrets del claustre del monestir de Ripoll

Aquest passat diumenge, l’Albergueria, centre de difusió cultural del bisbat de Vic, va organitzar una interessant “descoberta”dels secrets del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. Aquests secrets van ser explicats pel Dr. Reinald González que va dirigir la intervenció arquitectònica i arqueològica que els va dur a la llum.
Entre l’abril de 2010 i el desembre de 2011, la Diputació de Barcelona, el Bisbat de Vic i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mitjançant conveni , va permetre aquesta restauració. Inicialment, es pretenia netejar els murs del claustre que estava recobert per una capa de ciment portland, aplicat en la restauració de l’edifici  a finals del segle XIX. Aquest revestiment afectava de forma nociva al mur interior i, en alguns casos, s’havia desprès. L’actuació, però, va permetre descobrir importants elements que han permès un millor coneixement de l’evolució arquitectònica i organització del claustre i de tot el monestir. El Dr. Reinald González va oferir aquestes novetats a un nombrós públic que va seguir atentament les seves paraules.

La galeria nord, que comparteix mur amb l’església romànica i el campanar, ha permès fer lluir l’acurada construcció promoguda per l’abat – bisbe Oliba  en els anys 1028-1032. En aquest sector, també s’han netejat els vint-i-sis capitells del segle XII.
La galeria est ofereix, des d’ara, les portes d’accés a diferents dependències monacals com la sala Capitular i dormitori. S’han deixat els arcs vistos i reforçat els elements que indiquen les obertures. Igualment, s’hi ha identificat els llocs on la tradició diu que havien estat situades les tombes del comte de Barcelona, Guifré el Pilós, i del comte de Besalú, Bernat Tallaferro.
La galeria sud guardava alguns dels descobriments més interessants i que van captar més l’atenció del s visitants. L’eliminació d’unes pilastres de reforç i del recobriment mur van permetre la visualització de quatre finestres i la disposició d’un trams de la paret amb carreus disposats en opus spicatum (espina de peix) que permeten atribuir aquest sector a l’època preromànica i, per tant, més antiga del monestir. En aquest lloc es va fer la troballa “estrella” de tota la intervenció: els fragments d’una marededéu sedent feta de pasta de guix. D’aquesta imatge es desconeix la cronologia tot i que sembla ser model típicament romànic i que podria ser una rèplica de la imatge venerada originalment a l’altar principal de l’església del monestir.
Finalment, la galeria oest conté obertures de diferents èpoques entre les quals s’ha consolidat la que permetia la relació dels monjos amb l’exterior.
El Dr. Reinald González va concloure que la feina feta havia permès una millor lectura del monestir i que havia obert noves perspectives en el seu coneixement .
Si us interessa, podeu saber-ne més llegint el dossier de premsa sobre la restauració.