15 de set. 2012

Les restes de l’ermita de Sant Pere Pescador al descobert (I)

Situació general
L’actual sequera i el baix nivell de les aigües del pantà de Sau permeten tornar veure (i no és freqüent) la forma dels murs i els fonaments de l’ermita de Sant Pere Pescador de les Gorgues. Aquesta construcció, modesta i senzilla, va ser obra dels pescadors de canya manlleuencs que tenien el titular de la capella com a patró (vegeu l’anterior apunt d’aquest bloc: La desapareguda ermita de Sant Pere Pescador a les Gorgues).
  
Situació ermita i punt des
d'on va ser presa la imatge
L’any 1962 s’inaugurava el pantà de Sau que, amb poc temps, submergiria una part de la comarca d’Osona. La seva llera, seguint la que fins aleshores tenia el riu Ter, s’eixamplaria considerablement. El poble de Sant Romà i moltes d’altres construccions, es veurien afectades per l’augment del nivell de les aigües. Prop de 17 quilòmetres, riu amunt de la presa, gairebé en el seu origen, l’embassament cobria, també, la modesta ermita de Sant Pere Pescador. Situada just en la confluència de la riera de Sant Martí (després del Salt del Cabrit) i de la riera de les Gorgues i el torrent de les Paganes, es forma un istme que, generalment, es manté sota el nivell de l’aigua. Allà, sobre el terra nu, s’alcen unes runes que marquen l’existència d’una construcció de planta quadrada.

Vista del lloc on està situada l'ermita
La destrucció sistemàtica dels elements i símbols religiosos, en començar la Guerra Civil Espanyola, va afectar l’edifici modest de Sant Pere Pescador. Ramon Vinyeta afirma que va ser incendiada el 1936 (1). Després de la guerra, l’edifici no es va reconstruir. El novembre de 1951, en una excursió per la zona, Josep. M. Raich Vergadà, esmenta que es troba“ en un pequeño rellano las ruinas de una ermita de construcción relativamente moderna: Sant Pere Pescador” (2) i el mateix Vinyeta deia que “han transcorregut molts anys i no s’ha parlat mai eficaçment de reconstruir-la”. Les restes devien perdurar dempeus durant uns anys fins que les aigües del pantà de Sau van créixer suficientment per omplir el braç del riu que aplegava el curs de les dues rieres i el torrent.
Les runes de l'ermita de Sant Pere Pescador
El 1956, amb previsió de la futura inundació del paratge de Sant Pere Pescador, el butlletí de la Sociedad de Pescadores Deportivos de Manlleu la titulava un escrit amb els mots: “Elegia anticipada de Les Gorgues”. Joan Castell i Masallera descrivia poèticament, en aquest text, “aquell itinerari ancestral, clàssic, que ha vist desfilar pacíficament generacions darrera generacions, amb milers de petjades que han gastat i esmolat els seus camins de cabres amb escalons, típics trencacolls de les fragoroses fondalades que han fet esdevenir famosa en l’excursionisme regional la nostra comarca...” i concloïa dient que “sofrirà una modificació radical, encara ara imprevista”. Entre els indrets que detallava hi havia “l’ermita de Sant Pere pescador, testimoni votiu de la fe dels èmuls de l’apòstol Simó Pere, restarà submergida com aquella llegendària  catedral nòrdica que inspirà a Debussy un dels seus més famosos preludis” (3). L’entitat tardaria, però, set anys a acomiadar-se del paratges de les Gorgues. El 16 de juny de 1963 va tenir lloc el concurs de pesca d’acomiadament que s’acompanyava amb aquestes paraules: “Desapareixeran aquells racons tan propis, tan nostres, tan genuïns de cada aficionat. S’esborrarà, per sempre, aquell i aquell lloc, que tanta confiança ens donava en la captura del més gran o del major dels peixos”(4). Els participants al concurs van ser de 275 pescadors i se’n van classificar 186 en el procés de pesatge del peix. Eren de poblacions com Manlleu, Torelló, Vic, Roda de Ter, Sant Vicenç de Castellet o Barcelona (5). Es va aprofitar l’ocasió per organitzar un concurs fotogràfic, impulsat pel Grup Excursionista de Manlleu, en el qual es van presentar més de setanta fotografies (6).
Amb la previsió certa d’una inundació de les restes de Sant Pere Pescador, es va promoure una reconstrucció en un lloc proper o, almenys, establir un monument que en fes memòria. L’esmentat Ramon Vinyeta, considerant que el nou nivell de les aigües aportarien un paisatge diferent que no estaria mancat d’atractiu, deia que “l’ermita de Sant Pere desapareixeria però que “arran de l’embassament de Sau que de segur redoblarà la bellesa d’aquests indrets, s’esdevindran unes circumstàncies molt favorables per a fer renéixer la devoció popular vers el Sant Patró dels pescadors, fent-li reedificar l’ermita en el lloc més a propòsit” (7). De fet, a mitjan de la dècada de 1960, la Societat de Pescadors Esportius de Manlleu i el Grup Excursionista de Manlleu havien fet gestions amb el rector de Sant Martí Sescorts, amb l’Ajuntament de Santa Maria de Corcó i l’associació de pescadors de Roda de Ter per perpetuar la memòria de la desapareguda ermita. Es preveia construir un edicle en el lloc conegut amb el nom de Morro de l’Esparver, proper a la confluència de la riera de les Gorgues i el Salt del Cabrit. Es preveia promoure una subscripció popular, que en un principi constava de 5.000 pessetes (8). Aquest propòsit no es va dur mai a terme.
L’any 1985, Quirze Parés ja descrivia el record material de Sant Pere Pescador de la següent manera: “Fins fa poc quedaven les parets, visibles quan el pantà estava baix, però ara estan completament aterrades”(9). La visita a aquestes runes seran l’objectiu del proper apunt.
(Continuarà)
*Agraeixo la important aportació de David Molet i Mercè Franquesa en la realització d'aquesta investigació sense la qual no hauria estat possible

Notes bibliogràfiques:
1 Vinyeta, Ramon. Les Gorgues: Collsacabra Occidental. Granollers: Montbalnc, 1961, p. 66
2 Raich,  Josep. M. “De las Guillerías: notas de una excursión”. Agrupación Excursionista Montaña, febrer de 1952, núm. 105, p. 1
3 Castell, Joan “Castestel”. “Elegia anticipada a Les Gorgues”. Manlleu Sociedad de Pescadores Deportivos, 1956 [s.p.]
4 Junta, La. “Saludo”. Manlleu Sociedad de Pescadores Deportivos, 1963 [s.p.]
5 “La despedida de Les Gorgues constituyó un acontecimiento sin precedentes”. Comarca, núm. 184, 29 de juny de 1963, p. 8
6 Comarca, núm. 187-188, 10-24 d’agost de 1963 [s.p.]
7 Vinyeta, Ramon. Les Gorgues: Collsacabra... [op. cit.]
8 “San Pedro Pescador, una ermita inundada”, Comarca, 23 de maig de 1964, núm. 208, p. 1
9 Parés, Quirze. La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Rafael Dalmau, 1985, p. 180