8 de set. 2012

La mesura del peu de la Mare de Déu

Els Evangelis canònics no proporcionen gaire informació de l’aspecte físic de Maria, la Mare de Déu, ni de la seva edat en els moments clau de la seva vida. Precisament, Evangelista Vilanova afirma que Maria és “esmentada només d’una forma discreta i episòdica (anunciació, visitació, Betlem, purificació, fugida a Egipte, visita al temple, noces de Canà, crucifixió, Pentecosta, en el conjunt de la literatura neotestamentària” (1). Cal anar als evangelis apòcrifs per trobar informació personal de la Mare de Déu, especialment en el període anterior al naixement de Jesucrist. El protoevangeli de Jaume relata la vida de Maria fins al naixement de Jesús però no ofereix dades relacionades amb l’edat i aspecte de Maria en relació als fets concrets de la seva biografia (2).
Per aquesta raó esdevé especialment curiosa i interessant una relíquia sobre paper on hi ha impresa la suposada planta de la sabata de la Mare de Déu. A l’interior del perímetre d’aquesta planta hi ha un escrit, en italià, que ens aproxima a la seva procedència sense, però, determinar-la: “Justa mesura del peu de la Santíssima Verge Mare de Déu, treta del seva veritable sabata, que es conserva amb molta devoció en el un convent d’Espanya. El Papa Joan XXII va concedir 300 anys d'indulgència a qui besi tres vegades aquesta mesura i resi tres Avemaries, les que van ser confirmades pel papa Climent VIII, l'any de la nostra redempció de 1603. Aquestes indulgències no tenint prescripció de nombre es poden guanyar totes les vegades al dia que desitgin els devots de la Santíssima Mare de Déu. Es pot també aplicar per les ànimes del Purgatori. És permès per a major glòria de la Reina del Cel i de la terra, treure d'aquesta mesura altres semblants a ella les quals totes tenen les mateixes indulgències. Maria Mare de la Gràcia, prega per nosaltres”.
L’aspecte que, d’entrada, desperta la curiositat és la seva dimensió. La seva llargada màxima és d’uns 18,5 centímetres. Això indicaria, en les mides actuals, que seria una sabata amb número 29-30, que estaria relacionat amb una edat de 5 anys. Per altra banda, és interessant el fet que, tot i indicar que es tracta d’una relíquia en possessió d’un “convent d’Espanya” estigui escrit en un text redactat en italià. En qualsevol cas, assenyala l’interès internacional de la relíquia.
Pot donar-se el cas, malgrat no ho indiqui l’escrit de la relíquia, que estigui relacionada amb la planta del peu d’una imatge mariana venerada, com sí diu, en un monestir espanyol. Són més habituals del que sembla aquestes relíquies que aporten mesures d’imatges escultòriques ja sigui amb unes cintes, que indiquen llargada o perímetre, o d’altres que, com l’exposada en aquest text, fa referència al peu. De casos propers n’hi ha Rovaprevera (Torelló) o, ja més llunyà, a Loreto (Itàlia). D’aquests darrers, podeu llegi un interessantíssim apunt del bloc & Piscolabis Librorum del 2 de març de 2009.
Notes:
1 Vilanova, Evangelista. “Maria” dins Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 14, p. 394
2 Santos, Aurelio de. Los evangelios apócrifos: edición crítica y bilingüe. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1985, p. 136-176