29 d’ag. 2012

Relíquies del cotó de santa Sabina de Sant Pere d’Àger o d’Olot

A Catalunya es veneren (o s’han venerat) dues santa Sabina. D’una d’elles deu ser aquest cotó que, com en d’altres casos, ha esdevingut una “relíquia per contacte”. De fet, quan hi ha hagut l’interès en fer uns sobres impresos com aquest significa que la devoció a la santa ha estat ferma i incontestable.
Històricament, la primera de les santes Sabines venerades a Catalunya és la de Sant Pere d’Àger. Aquesta col·legiata de la Noguera, nascuda a la primera meitat del segle XI deu la seva empenta al cavaller Arnau Mir de Tost. Es tracta de la germana de dos altres sants màrtirs, Vicenç i Cristeta, originaris de la ciutat castellana d’Àvila i martiritzats en temps de Dacià (s.IV). La seva fama es va escampar per aquells paratges, especialment, a l’alta edat mitjana quan se’ls va dedicar un temple romànic. Jaime Villanueva, al seu Viaje literario á las iglesias de España, esmenta que a l’església d’Àger hi havia una urna, molt posterior, amb relíquies de las santa que hi devien ser portades pel mateix Arnau Mir des d’Àvila on hauria assistit en afers de conquesta sobre els sarraïns. Malgrat aquet ball de dates, Villanueva  estableix que el culte a la santa devia iniciar-se a partir del segle.
A l’església de Sant Esteve d’Olot es veneraven les relíquies de l’altra santa Sabina. En una urna de plata que guardava el seu cap, ossos principals i part de la seva sang. Es tractava d’una de tantes  restes sacres que s’atribuïen a màrtirs cristians enterrats als antics cementiris de Roma, en concret del Ciríac. El 6 de desembre de 1667, el provincial dels jesuïtes, Jacint Piquer les havia obsequiat  a diversos comissionats d’Olot. La tradició recomanava, en cas de sequera, acompanyar les relíquies de santa Sabina a l’església del Tura on testaven fins que queia la pluja. Havia estat fundada una confraria dedicada a aquesta santa que fou concedida, el 1684, pel papa Innocenci XI. La seva festivitat és indicada pel 29 d’agost.
De quina santa Sabina és el cotó d’aquesta relíquia? Per qui pugui donar llum a aquets dilema, vagi la nostra eterna gratitud.

Amb agraïment a Bibliogoigs per la cessió dels goigs que il·lustren aquest text

Font:
Ferrer, Félix A. "Literatura hagiogràfica latina en torno a los mártires Vicente, Sabina y Cristeta de Ávila (siglos VII-XI)". Hispania Sacra, LX 121, gener-juny de 2008, p. 9-46
Paluzié, Esteve. Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local. Barcelona: Establecimiento Tipográfico de Jaime Jepís, 1860, p. 150
Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. València: Imprenta de Olivares, 1824, vol. 9, p. 134-140