16 d’ag. 2012

Restauren els gravats sobre roca de Savassona (Osona)

Situat al terme municipal de Tavèrnoles (Osona), dins l'Espai Natural Guilleries-Savassona, l’entorn de l’església de Sant Feliuet és un paratge que bull història. Enmig de la vegetació i sota la vigilància de l’esglesia romànica amb elements preromànica, conté elements de gran interès arqueològic i antropològic. Entre aquests, a més de las diverses troballes relacionades amb la cultura neolítica i ibèrica, cal comptar-hi, per la seva força plàstica, els gravats sobre roca dels quals es té ben poc coneixement. Darrerament, un equip d’arqueòlegs ha portat a terme la neteja i restauració d’aquests gravats per retornar-los part de la seva imatge original i, segons informava El 9 Nou, “els arqueòlegs realitzen una tasca preventiva per tal que les restes no es vegin afectades amb el pas del temps” (1).
Aquests gravats van ser estudiats, per primera vegada, a principi de la dècada de 1960 després que fossin localitzats per arqueòlegs de la zona com J. Soler, Dr. Eduard Junyent i Martí Cassany. Enmig d’un indret on s’havien fet diverses descobertes arqueològiques des del neolític fins a l’època medieval, es van detectar diversos símbols gravats directament en grans blocs de pedra despresos del penya-segat que forma el turó de sant Feliuet. Es tracta de quatre blocs, una de les quals és coneguda com “pedra de les bruixes”, dividida en dues parts, i una altra que conté, com element destacat, una figura antropomorfa.
El conjunt de Savassona, segons descriuen Martí Mas i Cornellà i Joan Pallarès-Personat està format per quatre pedres a l’aire lliure amb 598 figures gravades, on predominen quantitativament les cassoletes (42,64%) i els cruciformes (14,04%), destacant, pel seu tamany i originalitat, les combinacions d’elements (tot i que només sumen un 2%) molt difícilment paral·lelitzables, i un antropomorf” (2). La tècnica que es va utilitzar per fer els gravats foren les d’abrasió, repicat o combinació de repicat i abrasió. Mas afirmava, en un dels seus primers anàlisi dels gravats que “el signe més repetit i localitzable a les quatre pedres és el de la creu” però aclaria que “sembla ésser que a una mateixa tipologia, la cruciforme, li poden correspondre diferents estils, tècniques i composicions. Possiblement tampoc no li corresponen un mateix significat ni moment cronològic” (3).
Juntament amb aquesta tipologia, cal destacar la singularitat que suposa la figura antropomorfa en una altra roca. Xavier Roviró i Martí Cassany en proporcionen aquesta descripció: “És una figura amb uns solcs molt ben marcats, desproporcionada amb un cap molt gran i asexuada (tot i que alguns estudiosos asseguren que és de sexe femení). És un baix relleu que presenta el braç esquerra formant angle recte sobre l’abdomen, s’aprecia l’intent de diferenciació de la mà tot esbossant algun dit. Els peus i l’altra mà no estan ben definits. A la cara hi ha tres petites incisions arrodonides distribuïdes irregularment, que corresponen als ulls i al nas o a la boca (4).

Els elements naturals i culturals de Savassona, per si sols, han tingut suficient força al llarg de la història com fer fer-los ben presents. En el reculat any del 889, en un dels primers documents osonencs que es coneixen, consta la venda d’una vinya situada al terme de Savassona que de parte oriente infronta in ipsas rokas... (5).
Igualment, el 1035, en un testament s’esmenta la “roca” anomenada Savassona i es fa referència a un terreny que delimita de meridie in sepulcrum antiquum. i afegeix de occiduo in ipsa schela qui ascendit super clibanum… (6); o sigui, "pel sud al sepulcre antic" i "per ponent amb l’escala que puja per les clivelles" o forats.
Antoni Pladevall i Albert Benet plantejaven que “el sepulcre antic esmentat l’any 1035 podria correspondre a la famosa Pedra dels Sacrificis, gran còdol amb escales i restes d’obra, sota el qual han estat trobades tombes de l’època neolítica i del bronze” (7):
Igualment, la presència dels gravats ha generat narracions fabuloses lligades amb les bruixes (només cal tenir en compte la denominació d’una de les grans pedres).
Tot plegat fa de Savassona un lloc ben interessant i que, amb la darrera restauració, encara es fa més amable de visitar.

Vegeu un enregistrament audiovisual elaborat des de l'Espai Natural de les Guilleries Savassona sobre la darrera actuació realitzada:



Notes:
1 Bover, Olga. “Un equip restaura les pedres gravades del pla de Savassona”. El 9 Nou, núm. 3197, 10 d’agost de 2012, p. 36
2 Mas, Martí; Pallarès-Personat, Joan. "Els gravats rupestres de Catalunya. Una aproximació al seu estudi”. Espacio, tiempo y forma, sèrie I, prehistòria i arqueologia, vol. 2, p. 180
3 Mas, Martí. "Avanç a l’estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)". Ausa, vol. 10, núm. 102-104, p. 126
4 Cassany, Martí; Roviró, Xavier. “El conjunt arqueològic i rupestre”, El butlletí. Unió Excursionista de Vic, juliol 2004/març 2005, p. 27-28
5 Junyent, Eduard. Diplomatari de la catedral de Vic: segles IX – X. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs, 1980, vol. 1, doc. 13, p. 13
6 Ordeig, Ramon. Diplomatari de la catedral de Vic: segle XI. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs; Arxiu i Biblioteca Episcopals, 2003, fascicle 2, doc. 938, p. 266
7 Pladevall, Antoni; Benet, Albert. “Sant Feliu de Savassona” dins Catalunya romànica: Osona II. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 616