3 d’ag. 2012

El Dr. Guardiet: un manlleuenc i rubinenc que espera la seva beatificació

Fig. 1
Josep Guardiet i Pujol, conegut com “el Dr. Guardiet”, va néixer a la farmàcia que regentava el seu pare al carrer de la Font de Manlleu. Era el 21 de juny de 1879. Després d’’aprendre els ensenyaments bàsica a les escoles dels Germans de La Salle de Manlleu, i estudis eclesiàstics al Seminari de Vic, es va doctorar en Teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona.
Ordenat sacerdot, va oficiar la primera missa el 18 de març de 1902 i va exercir a diverses parròquies com a vicari a Ullastrell, Olesa, Argentona i com a rector a la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell. El 1914 va ser nomenat ecònom de l’Esperit Sant de Terrassa.
Fig. 2
El juliol de 1916 va ser destinat com a rector a la parròquia de Sant Pere de Rubí i en va ocupar el càrrec el gener següent. Durant vint anys va deixar una empremta ben fonda entre la població rubinenca com impulsor d’iniciatives relacionades amb la cultura popular
Un cop iniciada la Guerra Civil Espanyola, va veure com l’església de Sant Pere era incendiada però va poder-ne salvar el Sagrari i el seu sacre contingut.
El 21 de juliol de 1936 va ser empresonat. I la nit del 2 al 3 d’agost (fa justament 76 anys), va ser conduït per la carretera de la Rabassada i al lloc anomenat Pi bessó va ser afusellat juntament amb dos parroquians seus.

El llarg camí de la beatificació

El mes de març de 1959, l’arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus (1942-1966) va promoure el procés de beatificació del Dr. Guardiet i d’altres sacerdots (1). La causa es va eternitzar que, a l’inici de la dècada de 1990, es va reprendre amb més força.
Fig. 3
Cinquanta-tres anys després, el Vaticà encara no s’ha pronunciat sobre la nova dignitat del Dr. Guardiet. Precisament, el 6 de febrer de 2011, el bisbe de Terrassa Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, signava un escrit titulat “La desitjada beatificació del doctor Guardiet” en el qual manifestava que el procés estava molt avançat i afirmava: “Tinc la ferma esperança de que en un futur que espero sigui proper, la nostra diòcesi i les diòcesis germanes de Catalunya, puguem viure aquest esdeveniment.” (2). Dues setmanes després el mateix bisbe Saiz tornava a fer-ne record amb un altre document encapçalat per “Josep Guardiet, màrtir de Crist” en el qual donava més dades sobre la futura beatificació: “ El procés diocesà per a la seva beatificació es va fer a l’arxidiòcesi de Barcelona. N’ha estat i n’és vicepostulador un laic de la nostra diòcesi, el senyor Miquel Montoliu i Martí. La sessió d’obertura va tenir lloc el dia 30 de novembre de 1992. Es van celebrar vint sessions, a les que se n’hi afegiren cinc més perquè els membres de les comissions de teòlegs i historiadors ratifiquessin els seus dictàmens. La sessió de clausura va ser el dimarts 5 de juliol de 1994, a la parròquia de Sant Pere de Rubí –de la que el doctor Guardiet en fou rector- i la va presidir el que aleshores era l’arquebisbe de Barcelona, monsenyor Ricard Maria Carles. Tot seguit, el procés diocesà fou tramés a la congregació romana per a les Causes dels Sants”.

Il·lustracions

1.- Retrat del Dr. Guardiet
2.- Carrer de la Font de Manlleu durant la segona dècada del segle XX. La casa on va néixer el Dr. Guardiet és la farmàcia on hi ha un vailet aturat davant la porta. Postal de Lucien Roisin Besnard. Barcelona. Fons Biblioteca Municipal de Manlleu
3.- Relíquia del Dr. Guardiet, segons l’escrit que l’acompanya

Notes

Sobre la biografia del Dr. Guardiet: Xipell i Guardiet, Maria Magdalena. Perfil de una vida santa. Huesca : l'autora, 1987

1 “La causa de beatificación y canonización del Dr. Guardiet entre otros sacerdotes” dins Comarca, Manlleu, 28 de març de 1959, p. 1-2.
2 Josep Àngel Saiz Meneses. “La desitjada beatificació del doctor Guardiet” [en línia] Terrassa: Bisbat de Terrassa, 6 de febrer de 2011 [Disponible a: http://www.bisbatdeterrassa.org/catala/bisbe/showCartes.asp?id=345]. Consulta 1 d’agost de 2012
3 Josep Àngel Saiz Meneses. “Josep Guardiet, màrtir de Crist” [en línia] Terrassa: Bisbat de Terrassa, 27 de febrer de 2011 [Disponible a: http://www.bisbatdeterrassa.org/catala/bisbe/showCartes.asp?id=348]. Consulta 1 d’agost de 2012