1 d’ag. 2012

El carrer del Pont de Manlleu festeja la Mare de Déu dels Àngels

Les capelletes, com a símbols d’identitat d’un carrer o d'un barri, servien per reunir el veïnat en la celebració del sant, la santa o Mare de Déu a qui estaven dedicades. En la majoria de casos, les festes ja no es fan i les imatges religioses resten com un element decoratiu més del paisatge urbà. Sortosament, però, encara hi ha llocs on es manté fidelment el propòsit original.
La part baixa del carrer del Pont de Manlleu, la que va del carrer de sant Jordi fins a la construcció arquitectònica que li dóna nom, cada any commemora la diada del 2 d’agost, la Mare de Déu dels Àngels. La presència d’aquesta advocació mariana a la via manlleuenca, impulsada pels l’orde franciscà, es deu a un fet ben local. La tradició insinua que, en una de les epidèmies cícliques del segle XIX, potser la de còlera de l’estiu  de 1885, una veïns del lloc van demanar a la Mare de Déu que impedís més mortaldat en aquell tram de carrer. El clam devia ser escoltat i tingut en compte ja que a partir del 2 d’agost d’aquell any, no va ser comptat cap més difunt per aquesta malaltia.
Domènec Torrent i Garriga, el 1893, explica que la festa que celebraven aleshores era la de la Mare de Déu Assumpta, el 15 d’agost. Els motius d’aquesta confusió, que pot no ser-ho, es pot deure a dues possibilitats. Per una banda, per la coincidència amb la Festa major de tota la població (15 d’agost), en un moment que no es pot precisar, els veïns podrien haver decidit fer el canvi. Per altra banda, la iconografia de la Mare de Déu és idèntica tan en el cas de l’Assumpció com en el de la Mare de Déu dels Àngels.

Sigui una raó o altra, des de fa prop d’un segle que la diada és el segon dia d’agost. El carrer s’engalana amb cintes de colors i als peus de la imatge de la Verge s’hi posen florits rams i un enllumenat especial. Davant seu, a la vesprada, s’hi diu el rosari. I el dia anterior o posterior, es fa un sopar popular ben ple de comensals. S’hi reuneixen aquells que encara viuen al tram de carrer i aquells que, la vida, els ha dut a residir en d’altres contrades. És motiu de joia i alegria que es condensa amb el cant dels goigs estrenats el 1982, amb música del mestre Rafael Ramírez i Iborra i lletra de Francesc d’A. Pujol i Escalé, que diuen:

Puix que sou nostra advocada
i ajut del nostre quefer,
Reina dels Àngels aimada
protegiu aquest carrer