25 de jul. 2012

L’ermita manlleuenca de Sant Jaume de Vilamontà honora el seu patró titular

L’ermita de Sant Jaume de Vilamontà de Manlleu, situada a un quilòmetre al nord del nucli urbà, va celebrar el seu aplec anual el passat 22 de juliol i ha recordat el seu patró titular en el dia de la seva festivitat.
El passat diumenge, l’aplec es va iniciar amb una missa a les 8 del matí seguida d’un esmorzar popular. A les 6 de la tarda, una audició de sardanes amb la cobla Canigó va completar el programa del dia. Per altra banda, avui dimecres, a les 7 del a tarda, ha tingut una nova celebració eucarística oficiada per Mn. Jordi Vila, rector de la parròquia de Sant Pau de Manlleu a la qual està adscrita l’ermita. S’ha comptat amb l’acompanyament musical de dos membres de la cobla Canigó, amb acordió i tenora.
Sant Jaume de Vilamontà de Manlleu va ser edificada el 1855 després que la població, en veure superada una mala anyada d’inclemències meteorològiques i un epidèmia, van decidir dedicar-la al copatró parroquial.
Domènec Torrent i Garriga recordava a finals del segle XIX que “el invierno de 1853-54 fué tal vez el más crudo que ha sentido Manlleu en el presente siglo” i, més endavant explica que “si el invierno fué malo, el verano de 1854 fué peor. Vino con él el cólera morbo, que causó muchas víctimas en la villa (1)”.
Davant tanta dissort, els habitants de la Manlleu, desesperats per la gran mortalitat que es produïa la malaltia entre els veïns, van fer una prometença o un vot de poble (2): si la població superava aquest mal pas edificarien, amb els seus esforços, una ermita dedicada a sant Jaume.

Les cròniques de l’època diuen que la pitjor afectació era una envestida del còlera va entrar pel port de Vigo (Galícia), el novembre de 1853,
i que set mesos després, pel juliol de 1854, ja havia arribat al de Barcelona espantant tot el país. La població, que no veia remei a l’abast, es va refugiar en el sentiment religiós.

Jaume Serra, un manlleuenc que ho va viure, recorda l’episodi amb les següents paraules: “Davant aquella penosa situació els veïns de Manlleu dirigien els seus ulls al Cel, suplicant al Déu Totpoderós volgués apartar el flagell que sobre d’ells pesava, posant per intercessor de les seves súpliques, al gloriós Apòstol Sant Jaume a qui feren vot, si obtenia de l’Omnipotent que finís la pesta, d’aixecar una nova capella a ell dedicada, en substitució de la que feia més de cinc-cents anys existia en terres de Vilamontà i era ja mig ruïnosa. Nostre Senyor sempre bondadós, atengué la súplica dels desolats manlleuencs, i als pocs dies desaparegué el terrible flagell, i aquests es disposaren a complir la promesa”(3). Un any després de tanta desgràcia, el 1855, el bisbe de Vic Antoni Palau va beneir el nou recinte sagrat que, des d’aleshores, va ser lloc habitual on s'expressaven les rogatives i precs davant les desgràcies més diverses.

Notes
1 Torrent, Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vich: Imp. R. Anglada y Pujals, 1893, p. 109.
2 Segons Joan Soler i Amigó, un 'vot de poble' és una "prometença col·lectiva feta a Déu o a un sant de complir -una sola vegada o, més sovint, cada any o amb una periodicitat establerta- una determinada pràctica piadosa -processó, missa, peregrinació. amb motiu de ser estalviada la població d'una pesta o altra calamitat pública".- "Vot. Vot de poble”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 799.
3 Serra, Jaume. Homenatge a la vila de Manlleu al apostol Sant Jaume ab motiu de la festa patronal celebrant la restauració de sa ermita de Vilamontà. Vic : Tip. Franciscana, 1928, p. 6