La tradició explica que Ponç de Planella,
inquisidor de l’orde dominicà desplaçat a terres de l’Alt Urgell, va morir
emmetzinat i posteriorment colpejat en mans d’un grup d’heretges albigesos. Era
l’any 1238 i el seu cos, com a màrtir de l’Església, havia de rebre santa
sepultura. Per aquest motiu, van anar a cercar-lo en processó a Castellbò, lloc
del succés. El camí era llarg i la tornada a la catedral de la Seu d’Urgell
feia tard. El dia s’acabava i la nit era a tocar. El sol, vetllant per donar
temps per fer les degudes exèquies, es va aturar durant sis hores en el seu
camí cap a l’horitzó. Just després d’acabar la cerimònia, l’astre rei va caure
ràpidament i es va amagar per donar pas a la fosca.
Ponç de Planella fou un frare dominicà nascut,
probablement, a Moià que va arribar a ser prior del convent lleidatà del seu
orde. El papa Gregori IX, el 1235, va nomenar-lo inquisidor del comtat d’Urgell
per combatre l’heretgia càtara. Sembla que va participar juntament amb d’altres
inquisidors a la condemna pòstuma del cavaller Ramon de Josa davant del rei
Jaume I el Conqueridor i del bisbe barceloní Arnau de Gurb.
El bisbe Josep Torras i Bages, el 1909, va
permetre continuar amb la veneració dedicada a una relíquia seva exposada a
l’altar major de l’església parroquial de Santa Maria de Moià on el tenen per
patró; també el veneren a la Seu d’Urgell. No ha estat mai canonitzat
oficialment tot i que el bisbat d’Urgell va iniciar el procés el 1867.
El Museu Diocesà de la Seu d’Urgell conserva
el sepulcre gòtic de Ponç de Planès. Es tracta d’un sarcòfag de 184 cm de llargada, 36 cm d’ample i 65 d’alçada
màxima amb tapa de doble vessant. A la part frontal conté sis plafons decorats
amb escenes en què intervenen frares dominicans emmarcades per arcades de
l’estil gòtic flamíger.
Font: Diccionari de sants històrics catalans.
Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 118-119
