29 d’abr. 2012

La definitiva desaparició d’un modest símbol de religiositat popular a Manlleu

Travesser de l'antiga creu
Malgrat que fos un simple record, només el testimoni i parcial d’un símbol de religiositat popular, ara ja podem donar per desapareguda una de les creus del Viacrucis urbà manlleuenc.
Lloc on es podia veure el
travesser abans de la reforma

La remodelació de la façana de can Vilaró del carrer de la Font, dins les obres de la nova plaça Fra Bernadí de Manlleu, ha eliminat un travesser de fusta d’una antiga creu. Aquesta, juntament amb una altra dotzena, marcaven les diverses estacions del viacrucis urbà que se celebrava el diumenge de Rams a primera hora de la tarda. Sortint de l’església de Santa Maria, un pietós seguici feia el recorregut que anava des de la plaça de Dalt Vila, baixava junt la font de la Marededéu i carrer del a Font, discorria pel carrer Enric Delaris, Passeig del Ter, carrer del Pont i, de nou, pel carrer de la Font per enfilar-se –seguidament i pel mateix lateral de la font mariana- cap al temple parroquial. Les diferents parades, on calia aturar-se per expressar les degudes oracions, estaven indicades per creus de fusta subjectes a la
Vista del mur amb la creu, el 1971.
Foto Valls. Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu
façana d’edificis de propietat privada i algun de pública. Actualment en resta una de sencera, amb la seva barbacana d’obra, dues més sense aquest afegit, i les monumentals “tres creus” que ja han donat nom a un punt urbà. Vegeu un apunt anterior d’aquet bloc: Resseguint el ‘camí de les creus’: l’anticviacrucis urbà de Manlleu.
Vista actual del mur de can Vilaró

La sensibilitat de les autoritats locals arribarà fins a recuperar el símbol religiós? Aquest, serà valorat com un element patrimonial, propi de les manifestacions públiques locals, més enllà del concepte estrictament religiós? Faria lleig, o feriria susceptibilitats, una creu al capdamunt de les escales de la plaça Fra Bernadí?

No es tracta, és evident, de recuperar el seu valor artístic (només era una creu de fusta) sinó de mantenir ‘viu’ el record d’una manifestació de religiositat popular.