Fins a l’any 1936, Manlleu va disposar d’una autèntica obra d’art. Una
imatge escultòrica d’època medieval de la Mare de Déu presidia l’altar major.
Després de la reforma de l’altar major, el 1846, va ser apartada a diversos
altars laterals, cap al del dels Sants Màrtirs i, finalment, al del Sant Crist,
amb el nom de la Mare de Déu de Gràcia. La marededéu era pròpia d’un estil de
transició del romànic al gòtic. Ja no tenia les formes estàtiques de la primera
època i començava a mostrar trets més humans i presentava el nen Jesús damunt
d’un genoll de la seva mare.
Aquesta posició de l’infant va donar peu a una història que Domènec Torrent
i Garriga va escriure, ja fos recollint-les del poble o elaborant-les de la
seva imaginació, en un llegendari de contingut local. El va publicar en
diferents llocs, com el periòdic El Ter
de la primera època, i en va fer un
recull en un volum titulat, precisament, Leyendas
de mi pueblo editat l’any 1902 (1). La que ens ocupa, que ell va anomenar
“El niño de la Virgen”, ja constava al llibre Manlleu, croquis para su historia de 1893 (2). En aquest cas, hem
utilitzat la transcripció al català que en va fer Josep Vinyes i Arisa, de
1991, i que ha suposat la primera vegada
que es feia la traducció d’aquest llegendari local a la llengua que ens és
pròpia (3). Seguidament se’n fa un resum:
“Era l’any 1326 i el monestir de Manlleu i tot el veïnat vivia un veritable
neguit. El prior del cenobi, Bernat Benet, jeia al llit de mort. La seva
persona era ben estimada per tots, per la seva sàvia conducta i pels seves
innombrables actes de caritat i generositat. En els seus sermons no es cansava
de transmetre la necessitat d’ajudar als altres i de la seva gran devoció a la
Mare de Déu. Estirat i a punt d’expirar només sentia un dolor, més enllà del
dolor físic que el consumia: no poder tenir al costat i poder veure la figura
de la Verge que tan estimava i que es personificava en l’escultura de Santa
Maria de Manlleu. La intensitat del seu
desig va portar-lo a manifestar el
neguit entre els seus monjos més apreciats. Aquests, tan bon punt van saber-ho,
van córrer a cercar la imatge i dur-la a la cel·la del prior. La van situar
damunt una taula baixa. Des de la seva posició horitzontal, estirat al llit,
Bernat no podia veure al Nen Jesús que agombolava, a la falda, la seva mare. Va
ser Aleshores quan el prior va exclamar: “Senyora, gran pecador dec ser quan
vostre diví Fill no em deixa veure el seu rostre”. Tot just eren acabades de
pronunciar aquestes paraules que, el Nen Jesús, com si hagués pres vida, va
posar-se dempeus damunt el genoll de la seva mare. Així, va mostrar el seu
rostre al moribund que, en adonar-se del prodigi, no va parar de donar gràcies
a Déu fins al seu darrer moment. En testimoni d’aquell miraculós fet, l’Infant
Jesús ha perdurat en la seva posició alçada”.
Acabava Torrent, explicant que aquesta llegenda “era explicada amb tot el
fervor pels nostres avantpassats, als molts pelegrins i forasters que de tot
arreu de nostra terra venien a visitar la miraculosa imatge”.
Com en d’altres de les suposades llegendes, l’autor utilitzava dues
estratègies narratives per tal d’aportar-hi certa credibilitat. Per una banda,
solia situar-hi personatges o situacions que havien estat reals; per altra banda,
procurava que el text servís per explicar alguna circumstància especial de la
població. En el cas que ens ocupa, apareix el nom de Bernat Benet. Aquest fou,
certament, prior del monestir de Santa Maria de Manlleu i apareix en el
priorologi del primer quart del segle XIV. Igualment, també és ben constatable
que l’antiga imatge mariana venerada a Manlleu tenia el nen dret sobre el
genoll esquerre de la seva mare. Així es pot veure, encara, en la seva còpia
que actualment presideix l’altar de l’església de Nostra Senyora de Gràcia.
Il·lustracions:
Superior.- Imatge medieval de la marededéu venerada a Santa Maria de
Manlleu fins al 1936
Inferior.- Imatge beneïda el 1952 i venerada a l’església de Nostra Senyora
de Gràcia de Manlleu, obra de l’escultor Ramon Pujol
Notes:
1 Torrent, Domingo. Las leyendas de mi pueblo. Vic: Viuda de R. Anglada, 1902, p.
112-116
2 Torrent, Domingo. Manlleu, croquis
para su historia. Vich: Imp. R. Anglada y Pujals, 1893, p. 180-182
3 Torrent, Domingo. Les llegendes del meu poble. [S.l: s.n], 1991, p., 54 i
55 (Transcripció i traducció de Josep Vinyes i Arisa)
