Els fidels catalans han venerat, en moltes
ocasions, santes i sants que mai han trepitjat el país. Generalment es deu al
fet que les seves relíquies (ja fossin restes corpòries, les seves peces i
elements utilitzats en vida o, simplement, de trossets de roba que havia tocat
a les restes o dècimes de l’oli de les llànties que cremaven davant les seves
tombes) havien estat rebudes a un monestir, catedral o església catalana.
D’altres, simplement mai han existit. Les vides van ser manllevades d’altres
biografies o, simplement, van ser fruit de la imaginació. Uns i altres han
estat consolidats per la tradició i la devoció continuada en el transcurs dels
segles.
A aquestes santes i a aquests sants anirà
dedicat 2n concurs hagiogràfic.
Com en la passada edició, les respostes hauran
de deixar-se com si fos un comentari a l’apunt corresponent. Avanço que els
comentaris, i per tant respostes, dels participants seran sempre visibles. La
intenció del concurs, almenys des de l’organització, és passar una temps divertit i potenciar, en la mesura
dl¡el possible, el coneixement sobre les nostres santes i els nostres sants. O
sigui que, qui vulgui posar-se el repte a un nivell alt, que s’abstingui de mirar
aquests comentaris fins que deixi la seva resposta.
Ja queda menys...
El premi:
