14 de gen. 2012

La imatge de sant Antoni Abat a l’antic temple parroquial

La recent troballa, a l’Arxiu Episcopal de Vic, d’una acurada descripció del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu destruït pel juliol de 1936, ha permès la identificació de cadascuna de les figures de sants i d’advocacions marianes que s’hi podien veure. Fins aleshores, tota labor en aquest sentit havia de refiar-se de descripcions d’autors que queien en algun oblit –com és el cas de sant Antoni Abat. També es podia contemplar l’artística maqueta de Jacint Riera, que en proporciona una visió tridimensional, que s’havia de complementar amb les relacions esmentades.
El document (1), datat del 4 d’agost de 1933, és signat pel rector Joan Torra. Aquest exercia el càrrec des de principi de segle i, per tant, cal suposar que es coneixia prou bé el temple parroquial. De forma gràfica i en forma de croquis, en cadascuna de les capelles indica quines són les imatges que hi tenien lloc. La figura del sant del porquet es trobava a l’altar dels Sants Màrtirs, el segon si s’entrava a la nau per la banda esquerra. S’hi podia veure un relleu de sant Carles Borromeo (a la part superior), les imatges de l’arcàngel sant Rafael acompanyant Tobit, i la de sant Tomàs d’Aquino –tot i que altres descripcions diuen que es tractava de sant Andreu (cadascuna a un extrem de l’altar) i els quatre Sants Màrtirs (Víctor, Pacífic, Justa i Clara) amb la figura central (i de majors dimensions) de sant Antoni Abat. També hi havia, tot i que no consta en el text del rector Torra, santa Filomena en la seva habitual posició jacent.
D’aquest altar (el que hauria arribat a la dècada de 1930), Domènec Torrent i Garriga diu que va ser pagat pel baró de Canyelles(2), sense detallar la data de la construcció. Aquest fet devia passar a mitjan segle XIX segons es desprèn dels textos de dues visites pastorals.
El mateix Torrent especificava, respecte als altars de les capelles laterals del temple de Santa Maria de Manlleu, que no es van construir al mateix temps sinó que ho eren a mesura que eren pagats pels devots o quan s’aconseguien els recursos econòmics per fer-lo “introduciéndese después, y en distintas épocas, varias mejoras y adornos (3)”. L’any 1829, segons les indicacions generades per la visita del bisbe Pau de Corcuera, haguda el 19 de setembre de 1829, hi havia altars nous i altars vells. Els primers haurien estat reformats des de la construcció del temple barroc, entre 1770 i 1782, i els segons encara perdurarien de l’edifici anterior.
Aquest darrer cas era el dels Sants Màrtirs, que en aquella data mereixia aquesta descripció per part del bisbe: “el Altar de la Capilla de más arriba donde están colocadas las Reliquias de los Santos Mártires, cuyas imágenes estan ya casi borradas, y todo el demás adorno viejo y malo, debe renovarse haciendo otro por el estilo y gusto de los demás de la Iglesia; dexando en la parte baja las Sagradas Reliquias, como ahora sucede, colocando en su centro la buena Imagen de la Divina Pastora, que según tenemos entendido está depositada en la Capilla de San Antonio extra muros de la Villa, una vez que se continua en esta Parroquia con gran complacencia nuestra tanta devoción á la Santísima Virgen bajo este título prueba indudable del fruto que aún se conserva de la Santa Misión en que se estableció. Formando después imágenes de escultura del los Santos Mártires y poniéndolas á los lados, al modo que lo están los Santos Médicos, nos parece quedaran satisfechos los deseos de los devotos de la Divina Pastora y los de los Santos Mártires. Se podrá más fácilmente hacer el nuevo Altar, concurriendo unos y otros à la obra con sus limosnas y quedará completamente adornada la Iglesia en todas sus Capillas (4)”. Malgrat l’opinió del prelat, la imatge de la Divina Pastora va ser col·locada, després de ser destruïda la capella de sant Antoni de Pàdua (annexa a la casa de Cortada) durant per la Primera Guerra Carlina, en una fornícula d’una paret lateral de l’altar de santa Eulàlia.
L’any 1857, l’altar dels Sants Màrtirs era objecte, altra vegada, de proposta de reforma de part del bisbe Antoni Palau i Termens. Aquest va ordenar que “se retiren del altar de los Santos Mártires dos imágenes de la Virgen por estar en puestos colaterales; pues que esto es contra los  decretos de la S. Congregación (5)”. Aquesta referència a una modificació menor de l’altar dels Sants Màrtirs podria indicar que aleshores ja havia estat reformat en el seu conjunt i que ja contindria la figura central de sant Antoni.

Article publicat a: Full dominical de les parròquies de Manlleu. 15 de gener de 2012, núm. 4132


Imatges:
Superior: Altar dels Sants Màrtirs, amb la figura central de sant Antoni, segons la maqueta del temple parroquial d'abans de 1936 realitzada pel manlleuenc Jacint Riera.
Inferior: Interior del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu d'abans de la Guerra Civil. Primera meitat de la dècada de 1930. Foto Lluís Coll i Espadaler (Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu)


Notes:
1 Arxiu Episcopal de Vic. Inventario de la Parroquial Iglesia de Santa Maria de Manlleu, Oficialato de Vich [s.p], 1933
2 Torrent, Domènec. Manlleu: croquis para su historia. Vic: Imp. R. Anglada, 1893, p. 173.
3 Torrent, Domènec. Ídem.
4 Arxiu Parroquial de Manlleu, “Llibre de visites pastorals”, 19 de setembre de 1829, nota 3
5 Arxiu Parroquial de Manlleu, “Llibre de visites pastorals”, 26 de juliol de 1857, nota 3