31 de des. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 31 de desembre al 7 de gener

31 de desembre de 1377
Els feligresos de Santa Maria de Corcó, Pere de Revallencs, Guillem d’Arquerons i Pere Arimany funden un benefici que manava celebrar 150 misses a l’altar de Sant Miquel.
31 de desembre de 1877
Es produeix un incendi a la capella del Santíssim del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu a l’extinció del qual participen molts veïns de la població.
31 de desembre de 1900
S’inaugura, al carrer dels Caputxins de Vic, la nova església i convent de les carmelites de la caritat fundades per santa Joaquim de Vedruna el 1826.
1 de gener de 1582
S’estableix la Confraria del Sant Nom de Jesús de la Seu de Manresa.
1 de gener de 1780
És beneïda pel bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana, l’església parroquial de Celrà un cop reformada.
1 de gener de 1958
Es beneeix la imatge de sant Eudald que es venera a l’església del col·legi de Pares Salesians de Ripoll.
2 de gener de 1340
Jaume de Besora, en la redacció del seu testament, funda una capellania amb dotació econòmica vinculada a l’església de Santa Maria de Besora.
3 de gener de 1112
El comte de Barcelona, Ramon Berenguer, i el bisbe Ramon Guillem consagren l'església de Santa Maria de Terrassa gairebé al mateix lloc on hi havia l'antiga catedral d'Ègara. A l'altar major s'hi dipositen les relíquies de sant Sever, sant Valentí i sant Julià.
3 de gener de 1809
Segons la tradició, el poble del Pont d’Armentera, va evitar l’ocupació de les tropes franceses gràcies al fet que els invasors van confondre uns teixits estesos al sol com si es tractés d’un nombrós exèrcit defensor.
3 de gener de 1921
És fundada l’Associació del Rosari Perpetu a la parròquia de Santa Maria de Mataró amb l’objectiu de distribuir i fomentar el rés del Rosari entre els seus associats
4 de gener del 941
Els esposos Auderis i Ermínia  fan donació d’un a peça de terra i una vinya “ad domum Sta. Maria vel ad suos servientes” situat al comtat de Berga en el lloc anomenat “serra de taxo”. Aquesta és la primera referència documental del monestir de Santa Maria de Serrateix
5 de gener de 1632
El bisbe de Vic Pere de Magarola, dóna quaranta dies d’indulgència als fidels que visitin el Santuari de Santa Maria del Coll els dies de la festivitat de la Verge entre d’altres diumenges i diades
5 de gener de 1900
A Manlleu se celebra la primera cavalcada de rebuda dels Reis de l’Orient. Fou organitzada per l’Associació Catalanista En Rafel de Casanova.
6 de gener de 1900
El bisbe de Barcelona Josep Morgades publica una pastoral recomanant l'ús de la llengua catalana en l'ensenyament del catecisme.
Bibliografia (cliqueu)

24 de des. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 24 al 30 de desembre

24 de desembre de 1905
El cardenal Salvador Casañas de Barcelona quan sortia de la catedral de Barcelona va ser objecte, en els claustres, d'un atemptat del qual, afortunadament, va sortir il·lès.

26 de desembre de 1891
Es beneeixen dues campanes destinades a la restauració de l’església de Sant Pere de Roda de Ter. Havien estat fabricades a l’obrador Barberí d’Olot i portaven gravades la medalla d’or que aquest obrador havia obtingut a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Aquestes campanes, com la resta de l’església, van ser destruïdes el 1936.

29 de desembre de 1392
Els consellers Ramon Sarta i Pere Rigolf signen contracte a l’escultor Pere Puig o Despuig de Barcelona per a la realització del retaule de l’altar major de la Seu de Manresa.

29 de desembre de 1883
Es col·loca la primera pedra del santuari de Puig-agut dedicat al Sagrat Cor amb la presencia del bisbe de Vic Josep Morgades i promogut per Ramon Madirolas.

30 de desembre de 1942
El Dr. Gregorio Modrego Casaus és nomenat bisbe de Barcelona.

Bibliografia (cliqueu)

17 de des. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 17 al 23 de desembre

 18 de desembre de 1430
El patriarca Francesc Climent Çapera, arquebisbe de Barcelona ,mor en aquesta ciutat amb fama de sant.
19 de desembre 1660
Quan es removien els fonaments de l’altar de l’església de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà) es va descobrir el cadàver d’una nena que va passar a ser venerada com la pastoreta que esmenta la llegenda de la troballa de la imatge mariana.
20 de desembre de 1970
S’inaugura l’església parroquial de la Mare de Déu de Lourdes de Vic
21 de desembre de 1849
Reunió fundacional de la delegació mataronina de la Congregació de la Bona Mort de Barcelona. Realitzava una processó, el Dimecres Sants, presidida per una imatge del Sant Crist de les Ànimes.
23 de desembre de 968
Frujà fa donació d’un alou que posseeix a Santa Maria de Manresa.
23 de desembre de 1637
Un grup de monges carmelites s’instal·la a la casa Berguedà de Vic, de forma provisional, fins que l’any 1646 passen al convent propi, a tocar del portal de Santa Eulàlia, fora muralles, de Vic
23 de desembre de 1966
L’Ajuntament de Manlleu acorda, després de consultar a les autoritats eclesiàstiques, de suspendre l’acompanyament de difunts des del domicili a l’església parroquial per no interrompre el trànsit creixent  pels carrers de la població com solia passar en aquests casos.
23 de desembre de 1989
 Benedicció de la imatge de la Mare de Déu del Roser, pel bisbe de Vic Josep M. Guix, que va passar a presidir la capella del Pedró dins la propietat del mas Bertrana del municipi de l’Esquirol (Osona)
Bibliografia (cliqueu)

13 de des. 2012

El darrer número d'El Far de Puig-agut ja és al carrer


Cliqueu damunt la il·lustració de portada i podreu llegir-ne els articles.

10 de des. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 10 al 16 de desembre

10 de desembre de 1815
El gremi de ferrers, paletes i fusters de la ciutat de Terrassa acorden adquirir una bandera, lluint el seu patró sant Joan Baptista, com tenen les altres confraries.
11 de desembre de 1476
El Consell de la ciutat celebra, per primera vegada la festivitat de sant Pau de Narbona ja que es considera que aquest va ser el protector de la ciutat en avisar, un any abans i segons la llegenda, d’un atac militar.
11 de desembre de 1900
Se celebra la darrera processó dedicada a sant Pau de Narbona en record de la tradició que explicava com el sant havia avisat el Veguer de la ciutat quan s’acostava un atac militar.
11 de desembre de 1988
És canonitzada la beata Maria Rosa Molas, fundadora de les Germanes de la Consolació, per Joan Pau II.
13 de desembre de 1569
Es posa la primera pedra per al seminari de formació de religiosos de Vic.
14 de desembre de 1417
Es registra un cobrament de part de l’argenter Francesc Artau per a la realització d’una creu d’argent per a l’església de Sant Pere de Besalú.
14 de desembre de 1612
Processó per demanar aigua al santuari de la Mare de Déu de la Gleva.
15 de desembre de 1821
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives publiques.
16 de desembre de 1350
Mitjançant una ordenança del rei Pere el Cerimoniós, s’estableix que la documentació generada a la seva Cort i a tot el Principat i al regne d’Aragó havien de ser datats per l’any de la Nativitat (25 de desembre); la norma, al regne de València ni es va establir fins l’any 1358. Aquest costum va perdurar fins a principi del segle XVIII.
Bibliografia (cliqueu)

8 de des. 2012

Ah Maria...! Sense pecat fou concebuda

Fins fa uns anys, quan no calia tancar les portes amb clau, era habitual obrir la porta i exclamar: "Ah Maria...!" Des de dins de la llar se solia respondre, com indici de permissió del pas un "Sens pecat fou concebuda!". Aquesta salutació, ara en desús, ens recorda com era d profunda la devoció per la Immaculada Concepció i que, aquesta, tenia arrels ben profundes en la nostra societat.
La festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu és una data celebrada, a Catalunya, des de fa segles. Tot i que aquest dogma no va ser aprovat oficialment per l’Església catòlica fins al 1854, l’antiguitat de la devoció a aquesta figura mariana és constatable en moltes i diverses manifestacions populars festives i artístiques.
La Gran Enciclopèdia Catalana defineix la Immaculada Concepció com la “doctrina segons la qual, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda (1). És a dir, en paraules de Salvador Alsius, que “la Mare de Déu va ser concebuda excepcionalment sense el pecat original amb què neixen tots els humans, des d’Adam i Eva (2)” i que va ser el comès per aquests dos suposats pares de la humanitat, segons el mateix autor, “en menjar la fruita prohibida de l’arbre de la ciència del bé i del mal (3)”. O sigui, que pel destí que per desig diví li esperava a Maria, aquesta havia de ser forçosament lliure de pecat.
El jesuïta Pere de Ribadeneyra (1527 – 1611), en la seva obra hagiogràfica Flos sanctorum escrita a finals del segle XVI, descriu detingudament aquesta creença en dir que “la Virgen fue exempta, y libre; de manera que aunque fue hija de Adán, no incurrió en el pecado original, como incurren, todos los que el curso natural son hijos, y descendientes de Adán (4)” i, més endavant, descriu que “aunque esta gloriosa Virgen, mirandola como hija de Adán, y concebida por via natural de san Joachin, y Santa Ana, sus Padres, havia de contraher el pecado original, y caer en los daños, que de él se siguen, como todos los otros hijos de Adán; pero no cayó, y fué preservada, y prevenida con la gracia sobreabundante del Señor, que ‘ab aeterno’ la havia predestinado para Madre suya, y con singular privilegio la eximió de aquella ley general, que comprehendia à todo el Linage Humano: porque asi convenia à la excelencia, y dignidad de tal Hijo, y de tal Madre; lo cual se hizo de esta manera (5)”.
Tot i l’arrelada que estava la idea sobre la concepció de Maria, no va ser fins al 1854 que el papa Pius IX la va instituir i definir com a dogma de fe mitjançant la butlla ‘Ineffabilis Deus’. En aquest document es diu: “...declarem, pronunciem i definim que la doctrina que defensa que la Felicíssim Verge Maria en el primer instant de la seva concepció fou, per singular privilegi de Déu Omnipotent, en previsió dels mèrits de Crist Jesús, Salvador del gènere humà, preservada immune de tota taca de culpa original, ha sigut revelada per Déu i per tant ha d’ésser fermament i constantment creguda de tots els fidels (6)”.
La festa de la Immaculada però, se celebrava des de feia segles. Pere de Ribadeneyra, en descriure la diada del 8 de desembre, destaca l’antiguitat de la celebració, quan diu que “porque fue el principio de todas las fiestas, y en la que despues de su eterna predestinación se pusieron los fundamentos de este Templo Divino, y se comenzó à aparejar la Casa, en que havia de morar el Señor; y esta fue una grande obra, y todas las cosas, que concurren en ella, son grandes” i, més endavant, segueix dient, tot fent-se una pregunta: “con quanta mas razon devemos creer, que la Immaculada Concepción de la Virgen Sacratíssima, que es el fundamento de sus fiestas, está llena de mysteriors, y prodigios divinos? (7)”. El primer lloc en ser festejada va ser al sud d’Itàlia, ja al segle IX, i va passar a Anglaterra el segle XI però no va ser acceptada per Roma fins al 1476 (8).
Segons Sebastià Janeras i Eulàlia Duran “a la corona catalano-aragonesa, aquesta creença fou defensada sempre oficialment pels reis” i indiquen que “el 1333 Alfons II fundà una confraria sota l’advocació d’aquest misteri”; més endavant, assenyalen que un decret reial de 1394 “establí la celebració solemne de la festa –ja tradicional en algunes poblacions- en tota la corona, i que prohibia la predicació contra el misteri, tot imposant la pena d’exili als contraventors (9)”.
Per aquesta gran significació, la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció va ser molt festejat a lesp oblacions catalanes; així ho explica el manlleuenc Domènec Torrent i Garriga en referència a la seva població: “en 1855, con motivo de la declaración dogmática de la Inmaculada Concepción de María Santísima se celebraron en Manlleu grandes fiestas cívico-religiosas” i proclama que “quizás ninguna problación del llano [Plana de Vic] se distinguió en tan alto grado sobre el particular (10)”.
L’antiga devoció per la Inmaculada Concepció és fàcilment verificable en la majoria de poblacions del nostre entorn. En diverses llindes de cases construïdes entre segles XVII i XIX es pot llegir, a manera de salutació, les paraules “Ave Maria Puríssima sens pecat concebida” o una frase per l’estil, en català o castellà. Un exemple és la llinda d’una balconada del carrer de la Cavalleria de Manlleu que conté el text “Sois concebida sin pecado original” i que duu la data de 1853 [vegeu imatge inferior], precisament un any abans que l’Església proclamés el dogma de la Immaculada. D’aquestes paraules de, Jèp de Montoya, Xavier Pedrals i Joan Soler que expliquen que “la devoció popular va convertir el dogma en fórmula habitual de salutació: “Ave Maria Puríssima” –reduït sovint a un “A Maria!”-, al qual es responia amb un “sens pecat fou concebuda”, mostra de fins a quin puntera assumit per simple memorització un dogma difícil de comprendre (11)”. De la mateixa manera que hi ha l’escrit a les llindes, també es poden veure algunes representacions escultòriques situades en fornícules, veritables capelletes de carrer” com la imatge del l’antiga plaça del Pou manlleuenca, ara de Crist Rei, davant mateix del temple parroquial de Santa Maria; segons Torrent i Garriga es va col·locar a la façana de la Casa del Comú, primer Ajuntament, de la població el 1690 (12) [vegeu imatge superior].
Heus aquí com aquesta diada [en podeu llegir més informació a l’article de Manel Carrera sobre el sentit de la festa i sobre les celebracions que es fan a Catalunya al web de festes.org], tan celebrada en èpoques passades, ha esdevingut, juntament el pont festiu que sol suposar empalmar amb la diada commemorativa de la Constitució espanyola de 1978, en el primer tast de les vacances nadalenques.

Notes:
1 “Concepció, Immaculada”. Janeras, Sebastià; Duran, Eulàlia. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 47
2 “Immaculada Concepció”. Dins: Alsius, Salvador. Hem perdut l'oremus: petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona La Campana 1999, p. 133
3 “Pecat original”. Dins: Alsius. Hem perdut…, Íbid, p. 210
4 Ribadeneyra, Pere de. Flos sanctorum de las vidas de los santos, vol. 3. Barcelona : Imprenta de los consortes Sierra, Olivér y Martí, 1790, p. 577
5 Ribadeneyra, Flos sanctorum..., Íbid, p. 578
6 Traducció apareguda a: “Fa més d’un segle”. Dins: Hoja Dominical. Manlleu : Parroquia de Santa Maria de Manlleu, any XXIX, núm. 1436, 8 de desembre de 1956.
7 Ribadeneyra, Pere de. Flos sanctorum de las vidas de los santos, vol. 3. Barcelona : Imprenta de los consortes Sierra, Olivér y Martí, 1790, p. 577
8 “Concepció, Immaculada”. Janeras, Sebastià; Duran, Eulàlia. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 48
9 Íbid.
10 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Imprenta y Libreria de Ramon Anglada , 1893, p. 109
11 Montoya, Jèp de; Pedrals, Xavier; Soler, Joan. “Hivern i Nadal Sant Nicolau.”. Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 127
12 Torrent, Manlleu,... Íbid, p. 168

3 de des. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 3 al 9 de desembre

3 de desembre de 1936
El Dr. Manuel Irurita, bisbe de Barcelona —segons la versió més versemblant— va ser afusellat al cementiri de Montcada.
4 de desembre  de 1854
A l’església parroquial de Sant Boi de Lluçanès se celebra un ofici en record dels difunts de l’epidèmia del còlera al qual van assistir més de sis-centes persones.
4 de desembre  de 1931
Es comença a editar la revista Flama de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
4 de desembre  de 1971
El Dr. Narcís Jubany és nomenat arquebisbe de Barcelona.
5 de desembre de 1806
S’estrena el cor nou en el presbiteri de l’església de Santa Maria de Serrateix.
6 de desembre del 857
Els habitants de Campelles lliuren l'església que han edificat en honor a sant Climent per tal que el bisbe Guisad d'Urgell en faci la consagració
6 de desembre de 1298
En aquesta data, segons la tradició recollida per Mossèn Pau Parassols, arriben a Torelló de la mà d’Arnau de Colomer, les relíquies de sant Fortià, un dels nens Innocents morts per Herodes.
6 de desembre de 1752
Processó de pregàries organitzada pels caputxins de Vic al santuari de la Mare de Déu de la Gleva.
7 de desembre de 1851
És declarada la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de l’Escola de Música de Terrassa a proposta del mestre Bartomeu Blanch.
7 de desembre de 1945
Nova consagració del temple reconstruït de Santa Maria de Manlleu que havia estat destruït per la Guerra Civil Espanyola.
8 de desembre del 857
Els habitants de Saldes lliuren l'església que han edificat en honor a sant Martí al bisbe Guisad d'Urgell per tal que en faci la consagració.
8 de desembre de 1281
Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, va decretar dia de precepte la festa de la Puríssima en el bisbat.
8 de desembre de 1850
Antoni Maria Claret, futur sant, funda la Confraria del Puríssim Cor de Maria  a l’altar del Roser de l’església de Santa Maria de Barcelona.
8 de desembre de 1886
És beneïda la imatge del Sagrat Cor  venerada al santuari de Puig-agut de Manlleu.
8 de desembre de 1886
e Coincidint amb la benedicció de la imatge del Sagrat Cor venerada a Puig-agut, el nen del mas Martorell, Andreu Pujol, de 10 anys, és guarit d’un tumor cancerós a la cavitat abdominal.
8 de desembre de 1944
El bisbe de Vic Joan Perelló beneeix les noves campanes del temple de Santa Maria de Corcó. La major, anomenada Santa Maria, fa 800 kg; la mitjana, anomenada Montserrat, fa  80 Kg; i la petita, la Joana, 40 kg.
Bibliografia (cliqueu)